Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En el camp de concentració de Buchenwald, el resistent de l’Església de la Confessió, Paul Schneider, va ser assassinat a la infermeria del camp amb cinc injeccions d’estrofantina després de ser torturat i deportat pels nazis. El pastor estava empresonat per haver-se negat a fer la salutació alemanya en un acte per l’aniversari d‘Adolf Hitler i per haver criticar al règim nazi. La viuda i els seus cinc fills no varen poder obrir el taüt degut al mal estat en que es trobava el cos.
Hefelmann li va comunicar en el seu superior, Viktor Brack, que Hitler havia autoritzat a Leonardo Conti per posar en marxa un programa d’eutanàsia de malalts mentals en edat adulta. Hefelmann li va confessar que ho havia sabut perquè li havia comentat, en el més estricte secret, l’oftalmòleg Unger. Brack li va fer redactar un breu memoràndum dels manicomis i el va dur a Philipp Bouhler, que va aconseguir que Hitler ampliés l’autorització que anteriorment els hi havia atorgat a ell i a Karl Brandt perquè s’ocupessin de l’eutanàsia infantil.
Després de pronunciar un discurs davant la Lliga de Víctimes Alemanyes de la Guerra a Northeim, Alfred Rosenberg va viatjar a Harzburg, on se li va comunicar que Hitler volia parlar amb ell. Ràpidament va trucar al Berghof i Hitler li va comunicar que havia llegit el seu discurs sobre Gran Bretanya per l’assemblea nòrdica a Lübeck i que compartia en gran part les seves opinions, tot i que volia que reflexionés que si deia tot el que tenia pensat dir Londres ho podria interpretar com una clara senyal i els russos podrien incorporar-se a la lluita britànica, inclús abans de l’esperat. Rosenberg li va dir que per això l’hi havia enviat el discurs abans de pronunciar-lo i li va prometre que el descartaria. Hitler li va contestar que si en dues setmanes ho veia diferent el podria publicar, però que per ara, davant la incerta situació de Moscou, el desaconsellava.
E. Babarine, agregat comercial soviètic a Berlín, acompanyat per dos col·laboradors va anar a veure a Julius Schnurre en el Ministeri d’Afers Exteriors per advertir-lo de que la Unió Soviètica desitjava desenvolupar i intensificar les relacions econòmiques entre els dos països i li va entregar un memoràndum detallat que preveia un gran augment d’intercanvis i va declarar que si es dissipaven certes diferències entre els dos governs, tenia tots els poders per firmar un tractat comercial amb el govern alemany.
Diari del Tercer Reich 