Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Bernardo Attolico, en nom de Benito Mussolini, li va presentar a Adolf Hitler dos principis que havien de servir de base a les seves discussions. Si Hitler jutjava la guerra com inevitable, Itàlia s’hauria de posar a un marge. A més, el líder italià li va recordar que una guerra contra Polònia era impossible de localitzar i es transformaria en un conflicte europeu. Mussolini proposava una política pacífica constructiva, que durés diversos anys, i que permetés a Alemanya arreglar les seves diferències amb Polònia i a Itàlia les seves diferències amb França per via diplomàtica i suggeria una noca conferència internacional de les gran potències. Hitler es va mostrar desfavorable a les recomanacions de Mussolini.

A Àustria:

Martin Bormann va informar a l’administració austríaca dirigida per Josef Bürckel de que totes les col·leccions confiscades tenien que posar-se a disposició de l’historiador d’art Hans Posse, que tenia ordres de construir un museu a Linz, o del mateix Hitler.

A Hongria:

El comte Teleki, el president del Consell hongarès, va dirigir a Hitler i a Mussolini dues cartes en les que prevenia que en l’eventualitat d’un conflicte general, Hongria conformaria la seva política a la de l’Eix. Però, més tard, els hongaresos es varen fer enrere.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador a Moscou va enviar un telegrama al seu govern per indicar-los que no era optimista en quan a l’èxit de les conversacions amb el govern soviètic. Al mateix temps, Neville Chamberlain es va veure obligat a desmentir la notícia del 22 de juliol de que existia un acord econòmic entre ell i els alemanys. Aquesta declaració no va acabar de convèncer als soviètics, que temien un pacte germànic-britànic.