Dijous:
A la Unió Soviètica:
A les 12:58, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a l’ambaixador Werner von Schulenburg per explicar-li com havia anat la reunió el dia anterior amb Astakhov, en la que li havia expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb la Unió Soviètica. Von Ribbentrop havia demanat de que si Moscou estava interessat en arribar a un acord el ministre Viatxeslav Mólotov es posés en contacte amb l’ambaixador. El ministre li va explicar a l’ambaixador que havia expressat el desig del govern alemany de transformar les relacions entre els dos governs i havia declarat que, des del Bàltic fins el Mar Negre, no era cap problema per ells.
Una hora més tard, Ernst von Weizsäcker va enviar un nou telegrama a Von Schulenburg per indicar-li que, tot i l’entrevista amb Mólotov, volien continuar les reunions amb el govern soviètic a Berlín i li va explicar que Julius Schnurre s’entrevistaria aquell dia amb Astakhov per anunciar-li que estaven disposats a seguir amb les conversacions amb els soviètics en el sentit indicat. A les 15:47, Von Schulenburg va enviar un telegrama a Astakhov per dir-li que un entesa amb la Unió Soviètica sobre la sort de Polònia estava dins de les possibilitats.
A la nit, Mólotov es va reunir amb Von Schulenburg i es va mostrar evasiu i una mica negatiu en firmar amb Alemanya un pacte d’entesa entre els dos països. Però Von Schulenburg li va explicar alguns detalls sobre l’acord que Adolf Hitler, Von Ribbentrop i Ernst von Weizsäcker havien arribat a finals de juliol per aconseguir un pacte amb la Unió Soviètica com el del repartiment de Polònia i el dels Estats del Bàltic. Mólotov llavors va passar a l’ofensiva i li va enumerar tots els actes d’hostilitat comesos pels alemanys respecte a la Unió Soviètica: el pacte Anti-Komintern, el suport concedit a Japó contra la Unió Soviètica i l’exclusió dels soviètics a Munic.
Poc després de mitjanit, l’ambaixador va informar en un llarg comunicat en el seu govern, que la reunió havia durant una hora i quart i que Mólotov havia abandonat la seva reserva habitual i s’havia mostrat excepcionalment obert. També va explicar que creia que el govern soviètic estava decidit a concloure un acord amb els britànics i els francesos a condició de que satisfessin les seves exigències i, per aquest fet, demanava fer un esforç per provocar un canvi total de la política del govern soviètic.
En el Reich:
A Alemanya:
Els alemanys varen dur a terme la segona fase d’enviar forces militars a la frontera amb Polònia. Aquest cop eren 13 divisions i es va vendre com unes habituals maniobres d’estiu.
L’encarregat de negocis francès a Berlín, Jacques Tarbé de Saint-Hardouin, va escriure al seu govern per explicar que durant l’última setmana hi havia hagut un canvi d’atmosfera en el govern alemany i que ja no acceptaven una política d’apaivagament.