Divendres:

En la crisi polonesa:

Adolf Hitler va celebrar una conferència amb Carl J. Burckhardt, l’Alt comissari de la Societat de Nacions per Danzig, i Albert Forster, el gauleiter de la ciutat de Danzig. Al matí, Burckhardt i Forster varen agafar un avió a Danzig per dirigir-se cap a Salzburg. Forster estava tant animat per aquella reunió que no parava d’explicar historietes de baralles de cerveseries durant l’època que intentaven pujar al poder. Quan varen aterrar varen picar una mica de menjar i després varen agafar un cotxe que els va dur cap al Niu de l’Àguila, l’espectacular Casa de Te recentment construïda. En arribar al Niu es varen trobar amb Hitler. Només començar la conferència, Burckhardt li va preguntar si havia de deixar els seus fills a Danzig, i Hitler li va contestar que estarien millor a Suïssa. Durant la reunió, el dictador els va explicar que estava decidit a entrar en guerra i va cridar que eliminaria Polònia del mapa i va acusar a la Gran Bretanya i a França de posar-se en els seus assumptes quan havia presentat unes propostes “raonables” per Polònia. Hitler els va declarar que si els polonesos feien qualsevol temptativa contra ells, cauria sobre els polonesos la terrible potència d’armes que disposava i de les que els polonesos no es podien fer ni la més mínima idea de què podien fer. El dictador també els va anunciar que tant li feia fer la guerra avui o l’endemà i que no la dirigiria a la manera de l’Alemanya de Guillem II, de qui va dir que sempre havia tingut escrúpols a recórrer a totes les seves armes, i que combatria sense pietat fins els últims límits.

Després de la reunió, Burckhardt es va dirigir a la seva casa de Basilea, Suïssa, on es va reunir amb els representants de la Gran Bretanya, Roger Makins, i de França, Pierre Arnal, i els va transmetre el missatge de Hitler de conquerir Polònia.

---

Molt a prop d’on eren ells, al migdia Bernardo Attolico i el traductor Paul Schmidt, que s’havien reunit el dia anterior, es varen dirigir al palau que el ministre Joachim von Ribbentrop tenia a la riba del Fuschlsee, el Kehlstein, a prop de Salzburg. El comte Galeazzo Ciano, vestit implacablement, també es va dirigir al palau de Salzburg per informar-se de les intencions de Hitler respecte a Polònia i per dir-los en els alemanys (a Von Ribbentrop) que evitessin qualsevol conflicte armat per Polònia i apostessin per una conferència internacional. El ministre alemany va informar del desig d’Alemanya d’entrar en guerra i va afirmar que la conquesta de Polònia seria imminent. El comte Ciano li va preguntar si volien Danzig o tot el corredor polonès, i Von Ribbentrop li va respondre que ho volien tot i que desitjaven la guerra. Arrel d’aquesta conversa, Ciano va saber per primer cop de que Hitler havia decidit declarar la guerra a Polònia i que estava esperant el moment oportú.

Després de dinar es varen tornar a reunir, i Ciano li volia fer veure a Von Ribbentrop el punt de vista del dictador Benito Mussolini de dialogar amb les potències occidentals, però el ministre ni el va escoltar, ja que volia la guerra a qualsevol preu, i li va explicar que si atacaven Polònia, tant França com la Gran Bretanya no farien res i romandrien neutrals. Amb un somriure a la boca, li va assegurar que seria una guerra molt petita i localitzada, en la qual no hi hauria perill per ells. Ciano no opinava el mateix i li va expressar els seus sentiments. Després d’una llarga discussió, Von Ribbentrop va veure que no podia convèncer al ministre italià i li va proposar una aposta; si França i la Gran Bretanya continuaven com a països neutrals li hauria d’entregar una valuosa pintura italiana, però si les dues potències ajudaven a Polònia li va prometre que li donaria una col·lecció completa d’armes antigues. Després, els dos ministre varen anar a sopar junts a la Posada del Cavall Blanc, a Saint-Wolfgang, però no es varen dir cap paraula perquè desconfiaven l’un de l’altre.

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

La Policia va dictar una ordre que obligar en els jueus de les ciutats menors del Protectorat a dirigir-se a Praga. Uns 8.000 jueus varen anar a la capital txecoslovaca fent augmentar el número de residents a la ciutat de 35.435 membres a 46.170.

A la Unió Soviètica:

El ministre Viatxeslav Mólotov va fer saber que existia la possibilitat d’un acord entre Alemanya i la Unió Soviètica.