Dissabte:

En la crisi polonesa:

Després de la reunió del dia anterior i d’esmorzar a l’hotel Osterreichischer-Hof, el comte Galeazzo Ciano, Arturo Attolico, Paul Schmidt, Joachim von Ribbentrop, l’intèrpret Eugen Dollmann i l’encarregat de negocis Walther Hewel es varen dirigir a Obersalzberg per reunir-se amb Adolf Hitler. En el gran saló de la casa de muntanya de Hitler, el Berghof, el dictador els va explicar davant d’un mapa estès sobre una enorme taula la situació militar i va posar especial èmfasis en la fortalesa de les fortificacions alemanyes a l’Oest i va exposar la seva decisió d’atacar Polònia. Els va manifestar els seus desitjos de que els països neutrals com els Països Baixos i Bèlgica desapareguessin per poder ocupar aquells territoris que tant desitjava per protegir-se de França i de la Gran Bretanya. El líder alemany li va senyalar de nou la vulnerabilitat de la Gran Bretanya des de l’aire. Respecte a França, Hitler va observar que en un conflicte general després de la conquesta de Polònia, que preveia executada en un termini breu, Alemanya estaria en condicions de reunir 100 divisions en el Mur de l’Oest, que obligarien a França a concentrar en la Línia Maginot totes les seves forces disponibles, fent-les venir de les colònies, de la frontera amb Itàlia i de qualsevol altre part per lliurar la batalla a vida o mort que s’iniciaria llavors. Segons la seva opinió, els francesos no podrien enfrontar-se a les fortificacions italianes amb millor sort que la que tindrien davant del Mur de l’Oest. En aquest punt, el ministre italià va mostrar signes de gran incredulitat i li va assegurar que es guanyaria molt poc per un risc tan immens. Hitler es va girar cap ell i li va dir que ell, com a meridional, no el podia entendre el per què necessitava la fusta dels boscos polonesos.

Parlant del tema de Danzig, Hitler li va explicar que era impossible cedir en aquest punt. El comte va respondre a les explicacions del dictador, manifestant la gran sorpresa dels italians davant la inesperada gravetat de la situació. Amb l’ajuda del mapa, Ciano va explicar la posició d’Itàlia en l’inici d’un conflicte general i li va dir que creia que un conflicte amb Polònia no quedaria restringit a aquest país, sinó que evolucionaria cap a una guerra general europea. Hitler li va comentar que no veuria malament que Itàlia pogués conquerir Iugoslàvia. Però el ministre italià es va manifestar contrari a les idees de Hitler i li va dir que la guerra seria terrible per al poble italià. En aquells moments el líder alemany no el va voler ni escoltar, veia que les opinions de l’italià diferien respecte a aquests punt, ja que estava convençut que les democràcies occidentals acabarien fent-se enrere abans de precipitar-se en un conflicte general. El comte es va limitar llavors a replicar-li que esperava que tingués raó, però que ell no ho veia de la mateixa manera. Amb l’ajuda de xifres, el comte va demostrar com havia sigut l’esforç material d’Itàlia, en especial en la Guerra Civil espanyola, per demostrar-li que les existències de matèries primes a Itàlia ara estaven esgotades. En arribar a aquest apartat, Hitler li va fer veure que la Gran Bretanya i França comptarien amb nous cuirassats de 35.000 i 40.000 tones. Llavors, el comte Ciano va insistir en la gran longitud de la costa italiana, que era difícil de defensar, i en les nombroses bases que disposaven les flotes britàniques i franceses, en particular en els ports grecs. En relació amb el projecte de Benito Mussolini d’insistir en que les potències de l’Eix tenien que fer un gest que renovés la voluntat de pau d’Alemanya i d’Itàlia, el comte va explicar que Mussolini pensava en fer una conferència, però que, conscient dels recels de Hitler, pensava en altres suggeriments. Hitler va rebutjar tal idea i va declarar que en les futures reunions no seria possible excloure a la Unió Soviètica. El comte li va replicar que Mussolini entenia que qui triomfés en una conferència seria qui estaria disposat a que aquesta fracassés si era necessari i acceptar la guerra com un resultat possible. Esperant el seu torn de paraula, el dictador li va replicar que no hi hauria temps que perdre per solucionar el problema polonès, que quan més avançat estigués la tardor més difícils serien les operacions militars a l’Europa oriental. Quan Ciano va intentar saber la data de l’atac contra Polònia, Hitler li va replicar que a causa de les pluges de la tardor, que no li permetrien utilitzar les seves divisions blindades i motoritzades en un país que només disposava d’unes poques vies d’asfalt, la resolució amb Polònia havia de dur-se a terme a finals d’agost. Llavors, el comte Ciano va preguntar per quan s’havia d’esperar aquesta mesura contra Polònia per preparar Itàlia. El dictador va afirmar que si els polonesos feien noves provocacions estava decidit a atacar Polònia en 48 hores i per tant es podia  esperar una acció contra Polònia en qualsevol moment. Durant aquest intercanvi de paraules li varen ser entregats a Hitler un telegrama de Moscou i un altre de Tòquio. Llavors la reunió es va interrompre.

El comte Werner von Schulenburg, des de Moscou, havia enviat a Berlín un telegrama on explicava l’arribada dels negociadors francesos i britànics a la capital soviètica i els brindis amistosos que s’havien canviat amb els soviètics. Llavors, des del govern es va enviar a Obersalzberg un teletip relatant els resultats d’uns visita que l’encarregat de negocis soviètic, Astakhov, havia fet aquell dia a Julius Schnurre, un funcionari del Ministeri d’Afers Exteriors, a Berlín. Astakhov havia anunciat que Viatxeslav Mólotov estava disposat a discutir els punts plantejats pels alemanys, inclosa Polònia i altres qüestions d’ordre polític. El govern soviètic proposava que aquestes conversacions tinguessin lloc a Moscou, però l’encarregat soviètic també els va dir que no havien de córrer perquè el ministre soviètic volia dur a terme les negociacions per etapes. 

Al vespre, el dictador estava nerviós perquè les conversacions amb els italians no anava tal i com ell esperava, a més de que patia molta calor aquells dies d’estiu, cosa que no podia aguantar, i no parava de recórrer els passadissos de la casa amunt i avall. Després de reflexionar-hi una estona, va ordenar que es suspengués el Congrés del Dia del Partit i de la Pau a Nuremberg. Veient que les negociacions no anaven per bon camí, Hewel es va dirigir cap a Von Ribbentrop i li va murmurar alguna cosa. El ministre va mirar sorprès al seu voltant i es va posar al telèfon, on li varen dir que els soviètics estaven disposats a negociar amb ells. Exultant, el ministre va trucar a Hitler, que continuava reunit amb Ciano, per explicar-li la gran notícia. Quan Hitler va tornar a la reunió amb Ciano ho va fer amb un somriure a la boca i va cridar en els seus intèrprets per anunciar-li al comte i a la resta, que els russos havien donat la seva conformitat per negociar un tractat. Els italians varen quedar molt sorpresos davant d’aquell anunci i en un principi no s’ho varen creure. Von Ribbentrop va afegir que els russos coneixien les intencions d’Alemanya respecte a Polònia. En veure la cara d’estranyesa de Ciano, Hitler li va dir en el seu intèrpret que li digués que l’endemà es tornarien a reunir amb ell per parlar de tot i aclarir-ho. En les seves Memòries, Ciano va assegurar que Von Ribbentrop li havia dit que Volien la guerra, però el ministre alemany va rebutjar en les seves Memòries haver dit aquesta frase. En el seu Diari, Ciano va escriure: Ha decidit atacar, i atacarà.

Hitler ja havia fixat el dia 26 d’agost de 1939 com la data més probable de la invasió a Polònia. Per començar a preparar l’atac a Polònia, Erich von Manstein va ser nomenat cap d’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Sud. Per la seva part, militars francesos i britànics varen negociar a Moscou amb el mariscal soviètic Kliment Voroschilov per concretar un pacte entre les potències occidentals i la Unió Soviètica. Els francesos i els britànics desitjaven aquell pacte per protegir Polònia i espantar a Hitler perquè no llancés noves conquestes, però les negociacions varen quedar en punt mort.