Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berchtesgaden, Adolf Hitler va convocar als comandant generals, entre ells Walter von Brauchitsch, i a Hermann Göering, Erich Raeder i Fritz Todt, en una conferència de guerra. El líder alemany els va anunciar que ” el gran drama havia arribat al seu apogeu” i va afirmar que els líders britànics no eren del calibre necessari per la guerra, que Polònia havia de ser derrotada en el termini d’una setmana i que la Unió Soviètica estava interessada en la delimitació de les esferes d’interès. Segons Hitler, a diferència de 1914, no cometrien l’error de llançar-se a una guerra durant els pròxims anys, ja que no comptava amb mitjans per participar en una guerra mundial. El dictador també els va assegurar que era improbable que els Occidentals ataquessin el Mur de l’Oest i els va prometre que un avanç cap al nord a través de Bèlgica i Holanda no els proporcionaria una victòria ràpida i, per tant, creia que els Estats Major britànic i francès es mostrarien prudent respecte a un conflicte armat i el desaconsellarien. Hitler els va explicar que Polònia seria vençuda en una o dues setmanes i els va prometre que la Unió Soviètica no estaria interessada en interferir en l’assumpte. Parlant dels soviètics, el dictador els va narrar sobre els contacte que tenien amb Moscou, començant per les negociacions comercials i els va dir que haurien d’enviar a Moscou a un persona de primera línia. Hitler els va assegurar que la Unió Soviètica no sentia cap obligació cap a l’Oest i que els soviètics comprendrien que era precís destruir Polònia.

Hans Bernd Gisevius va posar al corrent a Ulrich von Hassell del contingut d’aquesta entrevista per si tenien que actuar o no encontra del dictador. Després, Von Hassell va dinar amb Ludwig Beck, que tampoc sabia què tenien que fer, tot i que estava fermament convençut de la nocivitat del Tercer Reich. Franz Halder, que també volia actuar contra els plans del dictador, va escriure en el seu Diari, que precisament va començar aquell mateix dia, que considerava molt poc probable una ofensiva francesa i estava segur de que l’exèrcit francès no faria moviments a través de Bèlgica contra els desitjos de Brussel·les. 

---

L’ambaixador a Moscou, Friedrich Werner von der Schulenburg, va enviar un telegrama a Ernst von Weizsäcker per prevenir-lo de que Viatxeslav Mólotov era un home estrany i d’un caràcter complicat, i que era de l’opinió de que s’havia d’evitar tota precipitació en les relacions amb els soviètics.

Per aconseguir arribar a un acord amb els soviètics, a les 22:53 des de Füschl, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama molt urgent al seu Ministeri perquè s’enviés després a l’ambaixador a Moscou perquè aquest entregués al nou ministre d’Afers Exteriors soviètic una proposta alemanya per la delimitació de les esferes d’influència entre el mar Bàltic i el Mar Negre. En ella s’al·ludia a l’oposició comú contra les democràcies capitalistes occidentals i es prometia a la Unió Soviètica un enorme botí. Von Ribbentrop li demanava que li comuniqués de que les diferències passades podrien acabar per sempre més i que Alemanya no tenia cap intenció agressiva contra la Unió Soviètica. Von Schulenburg també havia de dir que Von Ribbentrop estava disposar a fer una curta visita a Moscou per exposar en nom de Hitler a Iosif Stalin els seus punts de vista. En acabar les seves ordres, el ministre li va demanar que donés aquestes instruccions a Mólotov verbalment i no per escrit i que quan s’entrevistés amb Mólotov sol·licités en el seu nom una entrevista amb Stalin.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, en una reunió amb els negociadors militars francesos i britànics per establir un pacte militar, el mariscal Kliment Vorochilov els va preguntar si els Estats Majors francès i britànic opinaven que l’exèrcit soviètic podria passar per Polònia i, en particular, per la bretxa de Vilna i per Galítzia per establir contacte amb els alemanys i va exigir respostes clares a les seves preguntes. Drax i Doumenc varen afirmar la seva convicció de que els polonesos i els romanesos reclamarien l’ajuda soviètica en quan fossin atacats. Drax, però, li va augurar que, ja que Polònia era un Estat sobirà, el govern polonès sancionaria l’entrada de les tropes soviètiques en el seu territori.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano es va reunir de nou amb Benito Mussolini durant sis hores per decidir què feien en cas de guerra. El dictador es va mostrar inquiet durant tota l’entrevista perquè sabia que no podia ajudar a Hitler, però tampoc volia trencar relacions amb els alemanys. Mussolini tenia cada cop més clar que les democràcies occidentals lluitarien en cas d’invasió a Polònia i sabia que no podia lluitar contra elles.