Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Joachim von Ribbentrop i Annelise von Ribbentrop varen arribar al Berghof per reunir-se amb Adolf Hitler. El ministre seria l’encarregat de reunir-se amb els soviètics a Moscou per negociar un pacte entre els dos països.
Alfred Helmut Naujocks, l’home encarregat de dur a terme l’Operació Himmler provocant un incident a la frontera polonesa per tal de tenir un justificant per atacar Polònia, es va dirigir a Gleiwitz, a l’Alta Silèsia, a prop de la frontera polonesa, per esperar un missatge xifrat de Reinhard Heydrich per desencadenar l’agressió. Naujocks sabia que per l’atac li posarien a les seves ordres uns alemanys disfressats amb uniformes polonesos.
Davant la imminent guerra i el possible temor de que Occident intervingués, Franz Halder, opinant aquest cop igual que Hitler, va anotar en el seu Diari que estava segur de que Gran Bretanya i França no intervindrien tampoc en “aquesta aventura”.
Ernst Weizsäcker es va reunir amb els ambaixador Robert Coulondre i Neville Henderson en el Ministeri d’Afers Exteriors i els va comunicar que estava segur de la Unió Soviètica acabaria participant en el repartiment de Polònia. En acabar la reunió, els dos ambaixadors varen informar als seus governs de les paraules del secretari d’Afers Exteriors. Coulondre va demanar a més en el seu govern que anessin ràpid en aconseguir un acord militar amb els soviètics.
Ulrich von Hassell es va entrevistar amb el doctor Hjalmar Schacht en la seva residència de Berlín. L’ex ministre acabava de tornar d’un viatge de sis mesos a l’Índia i a Birmània. Schacht li va dir que era de l’opinió de que ells, els opositors militars i diplomàtics a Hitler, podien fer una altre cosa a més de vigilar i esperar a que es dugués a terme la guerra. Aquell mateixa dia, Von Hassell li va declarar a Hans Gisevius que de moment ell era partidari a endarrerir qualsevol acció directa contra Hitler i els seus plans bèl·lics.
La Kriegsmarine va anunciar que els cuirassats Graf Spee i Deutschland estaven a punt per salpar a les seves bases de l’Atlàntic.
Hermine Braunsteiner va assumir les seves funcions com Aufseherin (guàrdia femenina) en el camp de concentració de Ravensbrück.
A Itàlia:
Benito Mussolini estava convençut de que hi hauria guerra a Europa i creia que Itàlia no estava preparada per entrar en l’hipotètic conflicte al costat d’Alemanya i, per això, va prendre la decisió de no lluitar amb els alemanys, tot i que va demanar no trencar les relacions entre els dos països.
A la Unió Soviètica:
A les vuit del vespre, l’ambaixador Werner von Schulenburg, seguint les instruccions que havia rebut del Ministeri d’Afers Exteriors, va entrevistar-se amb Viatxeslav Mólotov i li va llegir el telegrama urgent de Von Ribbentrop declarant que el ministre alemany estava disposat a anar a Moscou per definir les relacions entre els dos governs. Segons un telegrama molt urgent, confidencial, que l’enviat alemany va dirigir a Berlín més tard aquella mateixa nit, el ministre soviètic va rebre aquesta notícia amb gran interès i va acollir amb bon humor les intencions alemanyes de millorar les relacions amb la Unió Soviètica.
El govern soviètic va ordenar secundar al negociador francès per aconseguir un pacte militar en entre els dos països, Domenec, per conduir les conversacions militars a una conclusió com més aviat millor.
Diari del Tercer Reich 