Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de rebre l’informe de l’ambaixador Werner von Schulenburg sobre com havien anat la reunió amb Viatxeslav Mólotov, que es mostrava disposat a negociar un tractat de no agressió, Joachim von Ribbentrop va insistir en que acordés una data per una reunió entre ell i el seu homòleg a Moscou. Des del Berghof va sortir aquella nit un nou telegrama molt urgent dirigit a l’ambaixador, que el rebria a tres quarts de sis del matí del dia següent, en que se li ordenava que organitzés immediatament una nova entrevista amb Mólotov i fes tot el possible perquè tingués lloc com més aviat millor. Von Ribbentrop li va ordenar que li digués a Mólotov que estaven disposats a procedir al reajustament de les relacions entre els dos països per via diplomàtica i que les relacions alemanyes-poloneses estaven cada dia més tenses. Von Ribbentrop li va exigir que li comuniqués que s’havien d’afanyar perquè tot podia canviar d’un dia per l’altre i que li podia confirmar que estaven disposats a firmar un protocol especial que regulés els interessos de les dues parts respecte a certes qüestions de política exteriors, com per exemple la repatriació de les zones d’influència en la regió del Bàltic. Per acabar el telegrama, el ministre li va demanar un cop més que concretés com més aviat millor el seu viatge a Moscou perquè era molt probable que en breu la qüestió polonesa esclatés.

---

El Comitè Secret del Reich pel Registre Científic de Malalties Hereditàries i Congestives Greus va aprovar una circular secreta als governs de cada Estat en que obligava en els metges i infermeres de pediatria a denunciar al Comitè del Reich per Assumptes de Salut Hereditària els nens que nasquessin amb alguna “anomalia”. Estaven inclosos els nens petits amb síndrome de Down, microcefàlia, sense un membre o afectats per deformitats en el cap o la columna vertebral, paràlisis cerebral i estats similars, així com malalties poc precises. Tots ells moririen. La circular també notificava de fer saber l’obligació de tot metge a la cura de qualsevol nen de fins a 3 anys que presentés els trastorns indicats de notificar aquests casos a les autoritats sanitàries. El Ministeri de Salut s’havia d’encarregar d’enviar a tots els metges del Reich uns qüestionaris elaborats amb aquest propòsit que, un cop plens, havien de ser remesos a l’oficina de Hefelmann que, a la vegada, els enviava a Catel, Heinze i Wentzler.

A Polònia:

El ministre d’Afers Exteriors, Josef Beck, va declarar-li a l’ambaixador francès, Léon Nöel, que els soviètics no tenien cap valor militar i no permetria la seva entrada al seu país per ajudar-los a defensar-se contra una invasió alemanya. El general Stachiewicz, el cap de l’Estat Major polonès, va afirmar que no veia cap avantatge en la presència a la presència de l’exèrcit soviètic a Polònia.

A Itàlia:

Al matí, Galeazzo Ciano es va tornar a reunir amb Benito Mussolini. El dictador creia encara possible de les democràcies occidentals no s’unissin, però temia la còlera d’Adolf Hitler si no l’ajudava en la campanya polonesa. Creia que una denúncia del Pacte d’Acer pogués incitar a Hitler a abandonar la qüestió polonesa per arreglar les seves comptes amb Itàlia.