Dissabte:
En la crisi polonesa:
Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un acord comercial en què s’atorgava a Alemanya accés a productes agrícoles i al petroli soviètic, i a la Unió Soviètica se li concedia accés a moderns equipaments militars i maquinària alemanya. Després de que es firmés l’acord, en el Berghof, Adolf Hitler va demanar de nou si el ministre Joachim von Ribbentrop es podia dirigir a Moscou per negociar un acord de no agressió i, just en aquell moment, va arribar un teletip que anunciava que el dictador Iosif Stalin estava disposat a firmar un pacte de no agressió. Però Stalin no volia pactar amb els alemanys per només ajudar-los. Aquell dia va pronunciar un discurs davant dels seus col·laboradors on va dir que estaven plenament convençut de que Alemanya no ocuparia Polònia si els polonesos firmaven un pacte amb la Gran Bretanya i França. Stalin els va explicar que si pactaven amb els alemanys i Alemanya atacava a Polònia, França i la Gran Bretanya entrarien en el conflicte. El dictador soviètic va afirmar que preferia pactar amb els alemanys perquè creia que els deixaria aïllats del conflicte i podrien esperar el seu torn. Stalin desitjava la guerra, i volia que durés molts anys perquè els altres es desgastessin mentre ells es prepararien per quan acabés la guerra.
Des de la casa de muntanya de Hitler, Von Ribbentrop va enviar un nou telegrama molt urgent a l’ambaixador Werner von Schulenburg insistint de que transmetés per telègraf tot el que pogués dir-li Viatxeslav Mólotov i tots els indicis de les intencions soviètiques. Durant aquell dia, Hitler i Von Ribbentrop varen rebre el text de l’agència Tass que negava que les negociacions entre les delegacions militars soviètiques i franceses i britàniques haguessin arribat a un carreró sense sortida. A les 19:10, finalment, varen rebre el missatge de l’ambaixador a Moscou. En ell, Von Schulenburg els comunicava que el govern soviètic acceptava reunir-se amb Von Ribbentrop a Moscou la setmana següent i que Mólotov li havia entregat un projecte de pacte de no agressió. L’ambaixador també els va comunicar que s’havia reunit dos cops aquell dia amb el ministre soviètic. La primera entrevista havia tingut lloc en el Kremlin a les dues de la tarda hi havia durat una hora, però no va anar gens bé per als interessos alemanys. En un primer moment no estaven molt d’acord en rebre a Von Ribbentrop a Moscou i Mólotov l’hi havia comunicat que encara no era possible determinar la data del viatge , ja que necessitaven temps per preparar el pacte. Segons va relatar Von Schulenburg, mitja hora més tard de que acabés la primera reunió va rebre una nota de Mólotov en que li demanava que tornés a veure’l al Kremlin a dos quarts de cinc de la tarda. En aquesta segona entrevista seria quan li hauria comunicat que Von Ribbentrop podria viatjar a Moscou el 26 o el 27 d’agost i no li hauria comunicat el seu canvi brusc d’opinió. Von Schulenburg, segons el seu relat, va insistir-li a Mólotov de que l’entrevista tingués lloc com més aviat millor, però el ministre soviètic no s’hauria deixat persuadir.
Unitats alemanyes varen començar a desplaçar-se cap a la frontera polonesa. Es varen mobilitzar un total de 5.000 trens carregats amb tropes destinades a l’Est. Aquell mateix dia, el OKW va traslladar una ordre de Hitler a la inspecció del VT, on deia que les unitats armades de la reserva estratègica de les SS, les VT, quedarien subordinades amb efectes immediats al comandament suprem de l’Exèrcit i que les seves missions serien ordenades pel comandant suprem d’acord amb les seves recomanacions.
Els capitans dels submarins alemanys van rebre un missatge sobre la data d’una reunió d’oficials. Es tractava d’una ordre en clau perquè prenguessin posicions al voltant de la Gran Bretanya i esperessin una acció imminent. Des del port de Wilhelmshaven va salpar el U-39, un submarí oceànic del tipus IXA, el més gran dels fabricats. S’havia de situar a mar obert, pròxim a les illes britàniques, i allí tenia que esperar instruccions.
L’empresari suec Birger Dahlerus, que feia d’intermediari entre britànics i alemanys, es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson per posar-lo al corrent sobre les seves últimes informacions.
A Polònia:
L’ambaixador francès, Léon Nöel, i l’ambaixador britànic varen tornar a pressionar al ministre Josef Beck perquè considerés les propostes soviètiques per tancar un pacte militar amb els soviètics. El ministre va continuar rebutjant tal pacte, ja que permetria l’entrada de les tropes soviètiques a Polònia, però va prometre donar la seva resposta oficial l’endemà.
Diari del Tercer Reich 