Dilluns:
En la crisi polonesa:
A les tres de la matinada, Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama molt urgent de l’ambaixador Werner von Schulenburg en que li anunciava que el telegrama d’Adolf Hitler del dia anterior que els havia anunciar Ernst von Weizsäcker encara no havia arribat. L’ambaixador li va recordar que aquests missatges tardaven quatre o cinc hores en arribar des de Berlín a Moscou i que a més s’havia d’afegir el temps que es tardava en desxifrar-los.
A un quart d’onze del matí, Von Ribbentrop li va enviar un nou telegrama urgent a Von Schulenburg per demanar-li que fes tot el possible per assegurar-se que el seu viatge a Moscou fos concretat en la mateixa data que havia posat Hitler en el telegrama. Poc després del migdia, l’ambaixador li va anunciar que tenia que veure a Viatxeslav Mólotov a les tres de la tarda.
A dos quarts de sis de la tarda, el comte Galeazzo Ciano va trucar a Joachim von Ribbentrop per demanar-li que es reunís amb ell a Brenner. Ciano s’havia reunit aquell matí amb Benito Mussolini i li havia dit que no estava d’acord amb ell en voler seguir els alemanys en la qüestió polonesa i li va recordar que l’última entrevista que havia tingut amb els alemanys a Salzburg, aquests s’havien comportat prepotentment i li va suplicar que trenqués el Pacte d’Acer, que el llencés a la cara de Hitler, ja que havien sigut els alemanys qui l’havien violat. Al final d’aquesta entrevista, es va decidir que Ciano es posés en contacte amb Von Ribbentrop per advertir-lo de que Itàlia es quedaria fora de qualsevol conflicte provocat per un atac alemany a Polònia. Ciano va necessitar unes quantes hores perquè el ministre alemany es posés al telèfon. Quan Ciano li va explicar que Itàlia no entraria en guerra, Von Ribbentrop li va dir que no el podia contestar perquè estava esperant un important missatge de Moscou després de que el dia anterior haguessin enviat un telegrama a la capital soviètica demanant un dia perquè es pogués reunir amb Iosif Stalin. El ministre li va assegurar que el trucaria més tard.
A dos quarts d’onze de la nit, Hitler estava sopant a la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg, quan va rebre una nota per tèlex. Hitler la va llegir ràpid i, de cop, va saltar content i va donar un cop de puny a la taula amb tanta força que les copes de la taula es varen moure, i va exclamar eufòric:
Els tinc! Els tinc!
Ningú dels presents va gosar dir-li res i el sopar va continuar. Un cop va acabar l’àpat, Hitler va demanar que els homes del seu cercle més íntim es reunissin amb ell en privat i que es portés xampany, que ell no va tocar com a abstemi. Un cop reunits, els va explicar que havia arribat a un pacte amb Stalin de no agressió i els va ensenyar el tèlex del propi dictador soviètic en el que confirmava el pacte i acceptava que Von Ribbentrop es dirigís a Moscou el 23 d’agost de 1939. El tèlex, que havia arribat a Berlín a les 21:35, anava dirigit personalment a Hitler i era l’acord d’unió amistosa. La carta deia:
21 d’agost de 1939.
Al Canceller del Reich alemany, senyor A, Hitler.
Li agraeixo la seva carta.
Confio en que el Pacte germànic-soviètic de no agressió signifiqui un canvi en el sentit de millor les relacions polítiques entre els nostres països.
Els pobles dels nostres països desitges sostenir amigables relacions. L’assentiment del Govern alemany respecte al Pacte de no agressió ha llançat els fonaments per la liquidació de l’antiga tensió política i pel ressorgiment de la pau de la pacífica col·laboració entre els nostres països.
El Govern soviètic m’ha encarregat que els comuniqui que està disposat a rebre al senyor Ribbentrop a Moscou el dia 23 d’agost.
J. Stalin.
Un cop varen comentar la jugada varen projectar una pel·lícula que mostrava desfilades de l’exèrcit soviètic davant de Stalin. Hitler va mirar la pel·lícula satisfet pensant que aquell exèrcit poderós era ara un seu aliat. Mentre els homes estaven reunits, les senyores dels convidats a la casa estaven apartades de la reunió però de seguida varen saber la gran notícia.
A mitjanit, Hitler estava eufòric, no es podia creure que els seus plans de conquesta li anessin tant bé i va sortir a la terrassa del Berghof i va mirar amb els seus convidats un estrany espectacle de la naturalesa, una aurora boreal extraordinàriament intensa. No deixant de mirar-la, Hitler es va dirigir a l’oficial de la Luftwaffe, Nicolaus von Below, i li va dir que significava molta sang i que aquesta vegada no es podria evitar la violència.
A la mateixa hora que arribava el missatge de Stalin al Berghof, a dos quarts d’onze, Von Ribbentrop va trucar a Ciano per dir-li que acceptava entrevistar-se amb ell a Innsbruck, ja que havia de marxar després immediatament a Moscou amb l’objectiu de firmar un acord polític amb els soviètics. En saber la notícia pel seu gendre, Mussolini va quedar tant sorprès com Ciano.
Per la seva part, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va aturar el programa musical de la ràdio alemanya i va difondre a les onze de la nit en una roda de premsa retransmesa per totes les emissores de ràdio alemanyes la notícia del pacte, i va ordenar a totes les redaccions dels diaris que publiquessin la notícia a primera pàgina. Hitler li va demanar per telèfon que l’informés de les reaccions dels representants de la premsa estrangera. Goebbels li va explicar que les campanes de les esglésies de l’exterior havien començat a repicar, i que el representant de la premsa britànica creia que era un dia fúnebre per l’Imperi britànic.
A la base de Wilhelmshaven, en el Mar del Nord, varen salpar el cuirassat Admiral Graf Spee, acompanyat del petrolier Altmark i el Deutschland, i el Westerwald, encarregat d’aprovisionar-lo de combustible, per dirigir-se a l’Atlàntic Central. Un tercer cuirassat, el Admiral Scheer, va quedar-se al port a l’espera de que el remodelessin.
A la Gran Bretanya, el govern britànic va rebre un missatge críptic d’Alemanya indicant que Hermann Göering volia visitar el país i entrevistar-se amb Neville Chamberlain. Es va concretar en secret que volés el dimecres 23 d’agost i que fos dut a la mansió de Chequers, la casa de camp oficial dels primers ministres britànics. Göering mai va volar a la Gran Bretanya.
Eduard Daladier va enviar un telegrama al general Doumenc, que es trobava a Moscou per negociar un pacte militar amb els soviètics, per autoritzar-lo a firmar un acord amb la Unió Soviètica en les millors condicions possibles, sota la reserva, però, de l’aprovació ulterior del govern francès. El general rebria el telegrama fins a mitjanit. L’ambaixador francès a Moscou, Paul-Émile Naggiar, va rebre al mateix temps de Georges Bonnet l’ordre de prevenir a Mólotov de que França consentia en principi el pas de tropes soviètiques a través de Polònia en cas d’agressió alemanya.
Precisament, aquell matí s’havien reunit a Moscou els delegats militars francesos i britànics amb el mariscal Kliment Vorochilov, que aquest ara va demanar-los un endarreriment indeterminat de les conversacions perquè els seus companys estaven molt ocupats amb les maniobres de tardor. Els britànics i els francesos varen protestar, ja que sabien que no hi havia temps a perdre. El mariscal els va intentar tranquil·litzar en dir-los que les intencions de la delegació soviètica eren arribar a un acord sobre l’organització de la cooperació militar de les forces armades de les tres potències, però també els va senyalar que com que no tenien cap frontera comuna amb Alemanya no els podrien ajudar si les tropes soviètiques no obtenien el dret a pas a través dels territoris polonesos i romanesos. El mariscal els va avisar de que no entenien com els governs i els Estats Majors dels dos països que representaven havien pogut reunir-se amb ells sense donar-los directrius sobre un problema “tan elemental” i que per aquest fet dubtaven de que volguessin una cooperació seriosa i efectiva amb ells.
Diari del Tercer Reich 