Dijous:
El pacte Mólotov-Ribbentrop:
A les dues de la matinada, en el Kremlin, Joachim von Ribbentrop, Iosif Stalin, Viatxeslav Mólotov i Friedrich Gaus varen firmar el pacte nazi-soviètic i un protocol secret amb el qual es dividirien Polònia a partir del setembre. Un cop es va firmar el Pacte, Von Ribbentrop va trucar a Adolf Hitler per explicar-li la notícia. Hitler es va posar eufòric davant del seu entorn, on hi havia, entre altres, Heinrich Himmler. Després de la firma es va celebrar amb un festa l’acord en que havien arribat. Stalin estava eufòric i Von Ribbentrop estava satisfet. El dictador soviètic va proposar un brindis amb un vi espumós de Crimea per celebrar el Pacte que canviaria les relacions entre els dos països. Quan Von Ribbentrop s’acomiadava, Stalin el va cridar a part per dir-li que el govern soviètic es prenia el nou Pacte molt seriosament i que estava disposat a comprometre el seu honor a que la Unió Soviètica no trairia mai a la seva companya.
La notícia del Pacte es va escampar de seguida a la comunitat internacional, però s’ignorava els autèntics detalls del Pacte i la majoria va pensar que era un pacte econòmic. Amb aquell Pacte firmat, els alemanys varen ordenar l’avanç d’un segon escaló d’atac a la frontera polonesa.
Com a curiositat:
El fotògraf personal de Hitler, Heinrich Hoffmann, que estava present a la celebració al Kremlin, no va parar de tirar fotografies dissimuladament a Stalin després de que Von Ribbentrop li demanés permís al dictador soviètic. Aquella era la primera vegada que el Kremlin permetia que un fotògraf estranger fotografies a Stalin. Hitler el va enviar a Moscou perquè tirés concretament fotografies a les orelles de Stalin per comprovar si era jueu o ari. Hitler creia que si tenia les orelles juntes era jueu i si les tenia separades era ari. Al cap d’uns dies va poder veure que les tenia separades. Mentre Hoffmann tirava fotografies, va veure que era observat pels dirigents soviètics presents a la festa i ràpidament, a suggeriment de Von Ribbentrop, va treure el carret i li va entregar en el dictador soviètic. Tot i això, a través d’un traductor, Hoffmann li va demanar quedar-se amb el carret com un record personal i li va donar la seva paraula de que mai publicaria les fotografies. Stalin va confiar amb la seva paraula i li va tornar el carret amb un somriure a la cara. Anys més tard, quan els dos països estaven enfrontats, Joseph Goebbels va reclamar aquelles fotografies, però el fotògraf si va negar perquè havia donat la seva paraula de que no les publicaria. Davant les protestes del ministre, Hitler va donar la raó al seu fotògraf i amic i no es va discutir més sobre la qüestió. La fotografia no va sortir mai dels arxius personals de Hoffmann.
Però aquell Pacte amb els bolxevics va ser difícil d’entendre per moltes autoritats nazis, que portaven anys lluitant contra els comunistes i que havien comprat la campanya anti-bolxevic de Hitler. Aquell matí, el jardí de la Casa Parda de Munic estava ple d’insígnies del NSDAP llançades pels seus seguidors que estaven descontents.
En la crisi polonesa:
L’endemà al matí, en sortir al carrer un dels acompanyants de Von Ribbentrop aquest li va fer veure en el ministre que a les finestres de les cases de les ambaixades britàniques i franceses hi havien homes que els miraven amb atenció. Eren els components de les missions militars britàniques i franceses, que intentaven des de feia temps aconseguir un acord militar amb els soviètics.
A la una del migdia, el comissari d’Afers Exteriors soviètic, Potemkin, va acomiadar a la delegació alemanya a l’aeròdrom de Moscou. L’avió Condor que portava al ministre Von Ribbentrop a Alemanya va ser escortat per caces alemanys. En ple vol varen rebre un telegrama amb l’ordre d’aterrar a Berlín perquè Hitler tornava d’Obersalzberg per preparar la conquesta de Polònia. Hitler i el seu entorn, entre ells hi anava Eva Braun, varen viatjar amb deu Mercedes d’Obersalzberg a Berlín via Munic per dirigir-se a la Cancelleria. Per raons de seguretat, l’aparell de Von Ribbentrop va tenir que fer una gran volta sobre el Mar Bàltic.
A les set de la tarda, Von Ribbentrop i el seu entorn varen aterrar a l’aeròdrom de Tempelhof i es varen dirigir de dret a la Cancelleria, que estava plena de jerarques nazis acompanyats pels seus ajudants. Von Ribbentrop va entrar a l’edifici com un triomfador i va informar a Hitler de tot el que havia passat el dia anterior. Després, el ministre va trucar des del Ministeri d’Afers Exteriors al comte Galeazzo Ciano per explicar-li les continues provocacions dels polonesos. Ciano li va demanar poder-se reunir a Berlín per examinar la situació, però Von Ribbentrop no ho va acceptar i va penjar el telèfon. Poc després, Alfred Rosenberg li va preguntar què tal li havia anat la visita a Moscou, i Von Ribbentrop li va contestar que l’havien tractat com entre vells camarades. Molt probablement a Rosenberg no li devia fer gens de gràcia aquell comentari, ja que ell havia fugit de la Revolució bolxevic.
Durant aquell dia, Hitler va redactar una llarga carta per al dictador Benito Mussolini en què li justificava l’aliança amb la Unió Soviètica i l’informava de que l’ofensiva contra Polònia era imminent.
El Deutschland va salpar a alta mar per dirigir-se a les seves bases de l’Atlàntic.
A la Gran Bretanya, en el Parlament, Neville Chamberlain i lord Halifax varen reiterar el suport britànic a Polònia i es va votar la Llei d’Urgència (defensa nacional) i es varen prendre certes mesures de mobilització preventiva.
A Moscou, els enviats militar a Moscou per firmar un pacte militar amb els soviètics varen sol·licitar una nova entrevista amb el mariscal Kliment Vorochilov. L’almirall Drax va dirigir una carta urgent al mariscal per preguntar-li què pensava respecte a la continuació de les conversacions. Vorochilov els contestaria l’endemà.
A França, tal hi com havien acordat el dia anterior, 360.000 reservistes varen ser cridats a files per ocupar les posicions de combat.
Els últims intents per aturar la inevitable guerra:
A Berlín, al matí va arribar-hi l’industrial suec Birger Dahlerus procedent d’Estocolm per ordres del ministre Hermann Göering per intentar evitar la guerra. Dahlerus es va reunir amb el director de la banca Allen Wettermark, que li va dir que Göering no desitjava la guerra, però li va comentar que la situació era tant perillosa que el podrien detenir i fer-lo desaparèixer. Al final, Wettermark es va comprometre a acompanyar-lo fins a la finca de Göering, el Carinhall. Un cop arribats a la mansió i reunits amb el ministre de l’Aire, Göering el va informar del Pacte Mólotov-Ribbentrop i li va manifestar que el Ministeri d’Afers Exteriors no volia trobar una solució pacífica, però li va confessar que ell buscava una entente amb els britànics. Llavors li va preguntar a l’industrial suec si estaria disposat a anar a Londres per aclarir la situació. Dahlerus va acceptar i va marxar cap a la capital britànica l’endemà amb un dels avions personals de Göering perquè anés més ràpid. Després d’explicar-li tots els detalls de tal hi com estaven les coses, Göering li va anunciar que havia de sortir cap a Berlín per reunir-se amb l’ambaixador polonès Josef Lipski i després amb Hitler.
A la tarda, Göering es va reunir amb l’ambaixador polonès i li va admetre que la seva política de mantenir relacions amb Polònia havien acabat en un no res i que ara la seva influència era petita. També li va comentar que el principal obstacle per eliminar la tensió no era Danzig, sinó l’aliança de Polònia amb la Gran Bretanya. Després de la trobada, Lipski va informar al seu govern sobre el contingut de la conversa amb Göering, i l’ambaixador britànic a Varsòvia va informar al seu govern de les declaracions del ministre alemany.
Davant de la imminent agressió alemanya a Polònia, Franklin Delano Roosevelt i el Papa Pius XII varen fer per separat una crida a Hitler pel manteniment de la pau. El Papa va parlar per la ràdio per llançar una crida a favor de la pau, suplicant per “la sang de Crist” que els forts els escoltessin per no convertir-se en dèbils en la injustícia i que el seu poder no condueixi a la destrucció.
A Itàlia:
Després de parlar amb Von Ribbentrop per telèfon, el comte Ciano va visitar al rei Victor Manel III a la seva residència d’estiu piemontesa. El rei ja havia sigut informat per Mussolini de la situació polonesa i va parlar amb menyspreu de l’exèrcit italià, qualificant-lo de lamentable i el considerava insuficient per defensar la frontera italiana. El monarca va avisar al seu ministre de que no volia entrar en la guerra perquè temia que els francesos penetressin amb facilitat la frontera. Després d’aquesta trobada, Ciano va convèncer a Mussolini perquè enviés un missatge a Hitler per comunicar-li que no entrarien en guerra si no subministrava mitjans bèl·lics i matèries primeres.
Diari del Tercer Reich 