Diumenge:

En la crisi polonesa:

A les dotze de la matinada, l’empresari suec Birger Dahlerus va arribar a Berlín en cotxe juntament amb el ministre Hermann Göering. Un cop a la capital alemanya, Göering es va reunir amb Adolf Hitler a la Cancelleria del Reich, mentre Dahlerus va dirigir-se a l’Hotel Esplanade. A un quart d’una de la matinada, Dahlerus va rebre la visita de dos oficials que el varen convidar a presentar-se davant de Hitler aquella mateixa nit. Quan va arribar a la Cancelleria va ser rebut a l’instant i els tres homes es varen asseure a l’avantsala del gabinet de Hitler, davant de la xemeneia on hi havia un retrat d’Otto von Bismarck. Hitler, que anava caminant d’una banda a l’altra de la sala nerviós, li va exposar els objectius de la política alemanya i va criticar durament l’actitud de la Gran Bretanya, menyspreant el poble britànic. Dahlerus, que va aprofitar un silenci de Hitler per parlar, li va dir que no compartia la seva opinió sobre els britànics perquè ell coneixia de primera mà aquell poble. Després de discutir qui coneixia millor els britànics, Hitler li va exclamar que ell ja havia fet una última i generosa oferta, i va deixar clar de que si començava la guerra construiria submarins. Enfadat, es va aixecar de la cadira i li va cridar que també construiria avions i que destruiria els seus enemics perquè tot el poble alemany confiava en ell. Després de calmar-se, Hitler li va preguntar si coneixia els motius de per què havia fracassat en els seus intents d’arribar a un acord amb el poble britànic, i Dahlerus li va contestar que era per culpa d’una falta de confiança en ell mateix i en el seu govern. Desconcertat, Hitler li va dir de males maneres que tornés a la Gran Bretanya i informés al govern britànic de les seves opinions i li va explicar noves proposicions que Dahlerus va tenir que memoritzar. A continuació, Göering va sortir de l’avantsala i va tornar al cap de pocs segons per comunicar-li que al matí sortiria amb un avió alemany direcció a Amsterdam i allí agafaria un altre avió que l’havia de dur a Londres. Dahlerus no podia volar amb un avió alemany cap a la Gran Bretanya.

Un cop Dahlerus va tornar a l’Hotel Esplanade va trucar en el seu intermediari Spencer, que li va comunicar que no seria ben rebut a Londres. Al cap de dues hores, Dahlerus es va dirigir a l’aeròdrom, però, no fent cas a Göering, va volar directament cap a la capital britànica, on va aterrar a l’aeròdrom de Crydon. En les oficines de la direcció de l’aeròdrom, Dahlerus va dictar un informe sobre les seves impressions a Berlín, que va ser enviat a lord Halifax, en el Foreign Office. A continuació, Dahlerus es va dirigir en el número 10 de Downing Street, on es va reunir amb el primer ministre Neville Chamberlain, després de passar per un camí diferent a l’habitual per tal d’esquivar a la premsa. A més del primer ministre a la reunió hi havia lord Halifax, Horace Wilson i Alexander Cadogan. L’empresari suec li va explicar a Chamberlain totes les condicions que Hitler li havia dit a la matinada i li va relatar que el dictador semblava tranquil i serè en la seva trobada. El primer ministre li va explicar que el que explicava era diferent del que deia el seu ambaixador Neville Henderson, i li va dir que segurament havia entès malament les paraules de Hitler. Però Dahlerus li va contestar que no s’havia equivocat i li va confessar que no li agradaria tenir a Hitler com a soci.

A les set de la tarda, Dahlerus va tornar a agafar un avió per dirigir-se a Berlín, on va aterrar-hi a les onze de la nit. A l’aeròdrom l’esperava un automòbil, que a tota velocitat el va traslladar a la residència oficial de Göering a la Leipziger Strasse, i allí se li va comunicar que Hitler acceptava les condicions britàniques sempre a condició de que la versió oficial que presentés l’ambaixador Henderson l’endemà es correspongués a la que entregava ell. També se li va comunicar que quan es donessin les instruccions immediates als polonesos de contactar amb Alemanya començarien les negociacions.

---

Al moment que Dahlerus arribava a la capital, a les 00:10, Hitler va dirigir una nova nota per Benito Mussolini, que seria entregada al dictador italià a les nou del matí. La carta deia:

Duce:

He rebut la seva comunicació concernent a l’actitud final que ha adoptat. Respecto les raons i els motius que l’han conduït a prendre aquesta decisió. En algunes circumstàncies pot, però, donar bons resultats.

Tot i això opino que és essencial, al menys fins que comencin les hostilitats, que el món no tingui la menor idea de l’actitud que Itàlia té intenció de prendre. Li prego, doncs, en nom de la nostra amistat, que sostingui psicològicament la meva lluita per mitjà de la premsa del seu país o per qualsevol altra mitjà d’informació. Li demanaré a si mateix, Duce, que faci el possible per immobilitzar de forma parcial a les forces angleses-franceses, utilitzant mitjans militars espectaculars, o, com a mínim, que la incertesa sobre la que vostè pensa fer els impedeixi actuar amb molta tranquil·litat.

Ara, Duce, arriba al punt més important. Si, com he dit, ha d’esclatar una guerra general, el resultat es decidirà a l’est abans de que les dues potències occidentals obtinguin el menor èxit. Al final de l’hivern, a la primavera com a molt tard, llançaré una ofensiva a l’oest, amb les forces que seran com a mínim iguals a les de França i Gran Bretanya (…) 

També, Duce, li tinc que demanar un gran favor, En aquesta difícil lluita, la millor ajuda que tant vostè com el seu poble poden oferir-me serà l’enviament de treballadors italians per les necessitats de la indústria i de l’agricultura. 

Sometent aquesta petició a la seva generositat, li agraeixo tots els esforços que ha realitzat pel bé de la nostra causa comuna. 

Adolf Hitler.

Mussolini va contestar al final de la tarda i li va prometre que el món no coneixeria l’actitud adoptada per Itàlia abans del començament de les hostilitats i que immobilitzaria un màxim de forces navals i militars franceses-britàniques, i enviaria als treballadors italians que havien demanat. Abans, al matí, Mussolini l’hi havia dit a l’ambaixador alemany, Mackensen, que continuava estant convençut de que tots els objectius podien ser aconseguits sense utilitzar la força i va afegir que exposaria la seva opinió en una nova carta per Hitler.  

---

A Varsòvia, Joseph Beck va accedir a començar les negociacions. Però tot i els intents per salvar la pau, el govern alemany estava decidit a anar a la guerra i va ordenar a les seves tropes que estiguessin a punt per la invasió a Polònia. Walther von Brauchitsch va informar al general Franz Halder de que Hitler havia fixat de forma provisional la nova data de l’ofensiva per l’1 de setembre. Però també hi havia incertesa de què passaria un cop comencés la invasió. El general Thomas es va reunir amb Wilhelm Keitel i li va oferir una prova estadística recolzada en gràfics en que es demostrava clarament la superioritat militar i econòmica d’Occident. Keitel va mostrar el document a Hitler, que li va contestar que no compartia l’ansietat del general Thomas davant el perill d’una guerra mundial ara que tenia per aliada a la Unió Soviètica. 

Els britànics també es preparaven per la guerra i aquell dia varen començar a ocupar les Cabinet War Rooms, que serien el centre de decisions del Comandament Suprem britànic.

---

A Berlín, a la tarda, Hitler va comunicar en els diputats parlamentaris convocats que la situació era molt seriosa, però va afirmar que estava decidit a resoldre el problema d’una manera o d’una altra. Al mateix moment, en una conferència de premsa, Joseph Goebbels va fer comunicar que, en vista de les provocacions poloneses a Prússia Oriental i a altres regions, el poder executiu havia passat a mans de la Wehrmacht. El ministre també va indicar que els diaris dominicals havien de resumir els fets de la setmana en una llenguatge dur. Al mateix temps, un comunicat de la DNB va anunciar que Hitler havia subratllat la gravetat de la situació.

Preparant el país per la guerra, es va implantar el racionament d’aliments, de sabó, de sabates, dels gèneres tèxtils i del carbó a partir d’aquell dia. La Völkischer Beobachter d’aquell diumenge deia en un dels seus articles:

Alça de febre guerrera a Polònia! Un milió i mig d’homes mobilitzats! Transports de tropes ininterromput en direcció a la frontera! Caos a l’Alta Silèsia. 

A més, la Kriegsmarine va emetre el missatge de ràdio xifrat QW9 en el que demanava en les seves embarcacions que en un termini de quatre dies arribessin als ports alemanys i, si no era possible, atraquessin en ports espanyols, italians, japonesos, russos o holandesos. Els ports nord-americans només hi podien atracar en cas d’extrema necessitat. 

En el Reich:

A Alemanya:

A primera hora, del camp de vol de la fàbrica Heinkel en el districte de Rostock-Marienhe, un petit avió a raig es va enlairar per primer cop. Amb els seus 178 cavalls, Erich Warsitz, pilot de proves, va arribar a una velocitat de 600 quilòmetres per hora. Als sis minuts va aterrar de nou a la pista.