Dimecres:
En la crisi polonesa:
A la matinada, després de reunir-se amb el ministre Hermann Göering el dia anterior, l’industrial suec Birger Dahlerus va tornar a l’Hotel Esplenade i, a les dues de la matinada, es va posar en contacte amb Londres, que li varen confirmar que podia tornar a la capital britànica en un avió alemany. Tres hores després va agafar un avió en un aeroport militar situat a prop de Berlín i, a dos quarts de deu del matí, aterrava a l’aeròdrom Heston de Londres. des de l’aeroport fins a la capital britànica va canviar diversos cops de cotxe per despistar als periodistes i a dos quarts d’onze del matí va arribar a Downing Street, on va ser rebut per Neville Chamberlain, lord Halifax, Wilson i Alexander Cadogan, que ja l’estaven esperant des de feia uns minuts.
Al mateix temps, l’ambaixador Neville Henderson va enviar un telegrama a lord Halifax per explicar-li la resposta que li havia donat Adolf Hitler el dia anterior i aconsellava que el govern polonès entrés en negociació amb el govern alemany encara que només ho fes per convèncer al món de que estava disposada a sacrificar-se per la pau. El govern britànic no va fer cas a la nota del seu ambaixador i va aconsellar al govern polonès que no fes pública la mobilització general. Ràpidament, lord Halifax va enviar un telegrama a Henderson per dir-li que estudiarien la nota alemanya, però el va avisar de que era poc probable de que poguessin enviar un representant polonès en una reunió amb Hitler. Henderson va enviar aquest missatge al govern alemany a dos quarts de cinc de la matinada.
Els britànics varen demanar-li en el seu ambaixador a Varsòvia, Sir H. Kennard, que no comuniqués al govern polonès les proposicions de Hitler abans de rebre instruccions concretes. L’ambaixador Kennard va respondre a lord Halifax a les deu del matí amb una nota en que li deia que no comunicaria cap impressió al govern polonès, ni informaria sobre la resposta de Hitler fins que no rebés instruccions permanents, ja que li seria impossible persuadir al govern polonès perquè enviés immediatament a Berlín a Josef Beck o qualsevol representant polonès. Kennard creia que si les negociacions havien de ser entre iguals era essencial que tingués lloc en un país neutral i no a Berlín. Lord Halifax va enviar un nou telegrama a Henderson per comunicar-li que el govern britànic no podia aconsellar als polonesos de que enviessin un emissari a Berlín, tal hi com volia Hitler, i li va demanar si el govern alemany no acceptaria rebre a l’ambaixador polonès i li transmetés les seves propostes per començar les negociacions. El govern francès també va pressionar al govern polonès perquè desmobilitzés al seu Exèrcit, ja que encara confiaven en no tenir que arribar a una guerra. Però els polonesos no varen fer cas a cap d’aquells consells i el mariscal Edward Rydz-Smigly va ordenar la mobilització general. Més tard la retiraria davant les pressions de l’Ambaixada francesa.
Per Hitler i Joachim von Ribbentrop la mobilització de l’exèrcit polonès era una magnífica notícia. Al matí, Hitler va donar instruccions a Albert Forster sobre les mesures que havia de prendre a Danzig quan esclatessin les hostilitats. Llavors, el dictador es va passar gran part del dia treballant en les propostes que plantejaria al negociador polonès que, com ja es temia, no vindria. Hitler estava tant enfeinat en aquells moments que no va tenir ni temps de reunir-se amb Wilhelm Keitel, quan aquest es va presentar a la Cancelleria per ordres del mateix líder alemany. El dictador es va disculpar dient-li que havia d’escriure una carta a Edouard Daladier en resposta a la seva carta apel·lant-lo com a un vell soldat perquè fes tot el que pogués per evitar la guerra. Hitler només volia que Keitel donés una ullada a la carta en algun moment. Al mateix temps, Hitler, a instàncies de Hermann Göering, va crear un Consell Ministerial per la Defensa del Reich, que tindria el rol de coordinar l’administració pública. Göering en va ser el president, però Hitler tenia dret a veto sobre les decisions del Consell.
Estava clar que hi hauria guerra i l’Exèrcit va rebre aquell dia l’ordre de realitzar tots els preparatius necessaris per atacar l’1 de setembre a dos quarts de cinc de la matinada. Si les negociacions acaben en bon port, s’enviaria un avís abans de les tres de la tarda de l’endemà. A les 18:40, Franz Halder va escriure en el seu Diari un comunicat del tinent coronel Curt Siewert, l’ajudant de camp de Walther von Brauchitsch, en que li va demanar tenir-ho tot a punt per l’atac que començaria l’1 de setembre a dos quarts de cinc de la matinada. Si les negociacions amb Londres exigien que s’aplacés, llavors començaria el 2 de setembre. En aquest cas, Halder va escriure que els advertirien abans de les tres de la tarda i que tot quedaria anul·lat després del 2 de setembre.
Per la seva part, Hitler es va reunir amb Keitel i Walther von Brauchitsch aquella tarda per preparar l’atac. El dictador els va explicar que estava esperant l’arribada de l’ambaixador Lipski o d’un membre del govern polonès i per això els va dir que tenien que esperar fins el dia 1 per atacar si les seves exigències no eren acceptades. A última hora de la tarda, Hitler va emetre la seva oferta per la ràdio alemanya i va culpar als britànics i als polonesos de la crisi.
A les 18:50, Henderson va rebre un telegrama a Londres de lord Halifax en que se li va ordenar que proposés al govern alemany que convidés a Polònia a celebrar negociacions. Al mateix temps, els britànics varen informar ara sí al govern polonès perquè estigués disposats a negociar amb els alemanys.
A un quart de deu, el govern alemany va telegrafiar un text amb 16 propostes al cònsol alemany a Londres, però el destinatari va rebre ordres de guardar el text i de no comunicar-lo fins que no rebés noves ordres.
A dos quarts de dotze de la nit, l’ambaixador Henderson es va entrevistar amb Von Ribbentrop en el despatx d’Otto von Bismarck, en el número 76 de la Wilhelmstrasse, per dir-li que lord Halifax no acceptava l’exigència alemanya de que un emissari polonès arribés aquell dia a Berlín per negociar i que la discussió havia de girar sobre els preparatius de les futures conversacions. Henderson també li va comunicar que el seu govern li havia dit que no estaven disposats a recomanar en el govern polonès que acceptés les propostes alemanyes i que l’únic que farien seria recomanar a l’ambaixador polonès. En cas de que els alemanys acceptessin, el govern britànic estaria disposat a influir sobre el govern polonès en el sentit de procurar una solució justa. Von Ribbentrop li va contestar que la situació polonesa era molt greu, ja que el govern polonès havia decretat la mobilització general i li va recordar que encara estaven esperant un enviat polonès. L’ambaixador li va explicar que faria tots els possibles perquè continuessin les negociacions. A continuació, Henderson i li va llegir les propostes de Göering per evitar la guerra. Quan Von Ribbentrop va escoltar que Göering estava negociant amb els britànics, es va enfadar molt i va cridar que ja no s’hi podia fer res per evitar l’ocupació polonesa. Henderson també va perdre els nervis i li va cridar que aquell no era un llenguatge per un estadista. El traductor de la reunió, Paul Schmidt, va afirmar més tard que va pensar que els dos homes acabarien a cops de puny i que Henderson s’aixecava sovint a la desesperada. Després de calmar-se, Von Ribbentrop, en nom de Hitler, va llegir molt ràpid les reclamacions alemanyes i Henderson li va exigir una còpia, però el ministre li va denegar de males maneres i va tirar el document per damunt la taula. Després de la reunió, Henderson va tenir més que clar que hi hauria guerra. Mentre el ministre i l’ambaixador estaven reunits, Hitler estava planificant l’atac a Polònia. Després de l’entrevista amb el ministre, Henderson va enviar un telegrama al seu govern per informar-lo de que l’entrevista amb Von Ribbentrop havia sigut molt desagradable i que el ministre s’havia limitat a imitar l’actitud de Hitler en els seus pitjors moments.
Aquella mateixa nit, lord Halifax va dirigir de nou al seu ambaixador a Varsòvia, sir Kennard, un telegrama perquè informés a Josef Beck del contingut de la nota britànica que Henderson estava presentant a Von Ribbentrop i li va assegurar que Gran Bretanya estava disposada a mantenir els seus compromisos amb Polònia, però que el govern polonès havia d’acceptar, costés el que costés, comprometre’s de seguida a una negociació directa amb els alemanys per tal de que s’hi esclatava un conflicte tota la responsabilitat moral passés al bàndol alemany. Kennard va aconseguir entrevistar-se amb Beck a mitjanit i aquest li va prometre que consultaria amb el seu govern i donaria una resposta definitiva l’endemà al migdia.
Aquella mateixa nit, Dahlerus va informar a Göering de les seves gestions a Londres i li va suggerir que en una trobada amb els polonesos es fes a Alemanya. Göering li va contestar que ja que Hitler estava a Berlín, la conferència no es podia a terme en un altre lloc que no fos a la capital. Després, Dahlerus va trucar a l’Ambaixada britànica perquè l’informessin de la reunió entre Von Ribbentrop i Henderson. Quan el varen informar de que els alemanys havien maltractat l’ambaixador, va tornar a trucar a Göering per informar-lo d’aquell fet. El ministre li va donar la còpia que Henderson li havia exigit a Von Ribbentrop, i Dahlerus la va fer enviar a l’ambaixador Lipski, que va informar telefònicament a Varsòvia dels últims moviments. També va enviar-li una còpia del text al conseller de l’Ambaixada, el príncep Stefan Lubomirski. A la nit, Dahlerus va agafar un avió i va tornar a Berlín. Abans de la mitjanit es trobava en el quarter general de Göering. El ministre el va informar que Hitler acabava d’enviar a Henderson, a través de Von Ribbentrop, una oferta “democràtica”, lleial i vàlida destinada a Polònia. L’industrial va trucar ràpidament a Forbes de l’Ambaixada britànica per anunciar-li que havia tornat i en aquesta trucada va saber que Von Ribbentrop havia recitat les condicions alemanyes a tal velocitat que Henderson no havia aconseguit comprendre-les com tocava, ni tampoc havia aconseguit un exemplar del text. Tornant amb Göering, Dahlerus li va recriminar de que es tractés d’aquesta manera a un representant de l’Imperi britànica i li va demanar que li donés una còpia dels 16 punts que havia anunciat Hitler per Polònia i que l’autoritzés a trucar del contingut d’ells a l’Ambaixada britànica. Després de pensar-s’ho amb deteniment, Göering va accedir-hi.
Però no només Dahlerus i Göering varen lluitar per mantenir la pau. Ulrich von Hassell va parlar amb la germana de Göering, Olga Rigele, per suplicar-li que convencés a Hitler perquè tornés a parlar de la qüestió polonesa.
Però l’esclat de la guerra era qüestió d’hores i els alemanys ja varen començar a actuar perquè esclatés com més aviat millor. Les SS varen detenir a un nacionalista polonès local, Franz Honiok, que l’endemà drogarien i assassinarien fent veure que aquest era alemany i havia sigut assassinat pels polonesos per així tenir una justificació pel seu atac l’1 de setembre de 1939.
A Polònia, davant l’imminent atac dels alemanys, els tres destructors més moderns de la Marina polonesa, el Burza, el Blyskawica i el Grom, varen salpar cap a la Gran Bretanya en el Pla Pequin per unir-se a la Royal Navy. Les tres embarcacions varen passar just a temps per creuar els estrets de Dinamarca abans de que comencés la invasió.
Diari del Tercer Reich 