Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Segons un informe del règim nazi, no hi havia raó per suposar que la població alemanya no deixés de creure que Adolf Hitler era un “frustrat amant de la pau”. La propaganda alemanya venia a la gent que Hitler només buscava la pau i que les democràcies occidentals li buscaven la guerra. Tot i això, les esferes militars continuaven rebent informacions i notícies sobre la massacre de jueus organitzada per les SS. Per exemple, un informe mencionava que les SS havien tancat a un gran número de jueus a una sinagoga i després els haurien afusellat. El coronel Eduard Wagner va escriure en el seu Diari que ara estaven donant una ordres implacables, del qual el seu esborrany havia escrit ell mateix. Wagner escrivia orgullós que no hi havia res millor que la pena de mort i que era l’única solució en els territoris ocupats.

---

Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten. El cap de les SS, que l’últim cop que s’havien vist (26 d’agost) li havia assegurat que ni els francesos ni els britànics els declararien la guerra, va afirmar-li que no era Gran Bretanya qui els havia declarat la guerra, sinó els jueus britànics, fet, segons Himmler, alleugerava a Hitler. Tot i això, Himmler li va confessar que el dictador estava fermament decidit a permetre que la Luftwaffe destruís les ciutats britàniques fins que els ciutadans britànics “comprenguessin l’error que havien comès amb els jueus”. Un cop hi hagués una pau segellada, Himmler li va prometre que Hitler tractaria als britànics com germans. Kersten va mostrar els seus dubtes, però el cap de les SS es va mostrar ferm en dir-li que els submarins alemanys acabarien amb totes les provisions que rebien els britànics de l’exterior. Inclús va anar més enllà en comentar-li que un cop acabés la guerra acabarien amb els grans industrials, els grans terratinents, els alts funcionaris i els intel·lectuals alemanys. La indústria pesada, segons Himmler, havia de ser nacionalitzada, igual que les grans propietats agrícoles. En comentar-li que el que proposaven fer era semblant a les idees comunistes, Himmler li va assegurar que Hitler estava totalment encontra del comunisme, l’únic que introduiria “alguns aspectes del comunisme que li semblaven encertats”.

A Polònia:

A Cracòvia, en una reunió amb Reinhard Heydrich i Bruno Streckenbach, li varen anunciar a Udo von Woysch, el cap d’un grup operatiu de les SS, que Himmler havia ordenat que s’adoptessin les mesures més dures possibles contra els jueus, de manera que aquests es veiessin obligats a marxar a l’est i abandonar l’àrea controlada pels alemanys. 

---

Leni Riefensthal va arribar a Konskie, just després de que es trobessin diversos cadàvers; els d’un destacat oficial de la Policia, tres agents i dos soldats, tots alemanys. L’Exèrcit va culpar de les morts als jueus de la població, als que va reunir a la plaça del mercat el dia següent. Els varen ordenar cavar tombes per als alemanys morts mentre els estomacaven de valent. Quan l’oficial de l’Exèrcit al comandament del lloc, Bruno Kleinmichel, va observar que els jueus estaven esporuguits tement ser ells qui anaven a ser enterrats, va llençar un tret d’advertència, però l’efecte va fer el contrari de l’esperat. Els soldats alemanys els va venir un atac de pànic i varen disparar contra els jueus, matant a 19 d’ells i ferint-ne molts més. Riefensthal i el seu equip sempre varen negar haver presenciat aquests assassinats a sang freda, però a finals dels anys 40 va aparèixer una fotografia en la que se la veia a la plaça de la ciutat rodejada pels soldats alemanys. S’ha de dir que la seva expressió es de incredulitat i d’impressió. A part, Von Manstein va confirmar en les seves memòries que la cineasta berlinesa havia estat a la plaça. Que Riefensthal va quedar commocionada pel que acabava de veure ho demostra a la protesta que va registrar al comandant Walther von Reichenau, que, segons va confirmar Von Manstein, va condemnar a Kleinmichel a dos anys de presó i una degradació a soldat. Mai va complir la condemna.

A Polònia:

Les tropes alemanyes varen creuar el riu San direcció a Lemberg. La imminent desintegració del Front Nord, va fer que Edward Rydz-Smigly ordenés el replegament de les forces poloneses en l’anomenat Cap de pont romana.

A la Unió Soviètica:

El Govern va anunciar una mobilització general. Els soviètics ja estaven preparant la invasió a Polònia.