Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Per tal de demostrar que no tenien res a veure amb l’enfonsament de l’Athenia el 3 de setembre, Erich Raeder va convocar a l’agregat naval nord-americà i li va assegurar que havia rebut els informes de tots els submarins dels que resultava que quedava definitivament establert que l’Athenia no havia sigut enfonsada per cap embarcació alemanya, Raeder li va demanar que informés al seu govern, cosa que fer d’immediat. 

---

Ernst Telschow, secretari general de la Kàiser Wilhelm Gesellschaft (Societat Kàiser Guillem), va escriure-li a Peter Debye per comentar-li que a partir d’aquell moment l’Institut actuaria per objectius militars i tecnològics i desenvoluparia activitats implicades en l’economia de guerra. També li va comentar que les investigacions que havien dut a terme no podien deixar-se a mans d’un estranger i el convidava o bé a sol·licitar la nacionalitat alemanya o abandonar el projecte. Debye va acceptar una antiga oferta a una universitat nord-americana. 

A Polònia:

A la línia del riu Bzura, on els polonesos havien atacat amb cert èxit al 8º Exèrcit alemany, 820 avions alemanys varen descarregar 328 tones de bombes sobre les tropes poloneses de l’Exèrcit de Poznan, causant un greu efecte desmoralitzador entre els seus soldats, molts dels quals varen tirar les armes. Els comandants alemanys varen demanar a la Luftwaffe que ataqués als polonesos desarmats. Al mateix temps, el 16º Cos Panzer es va llençar també a l’atac. A la tarda, el comandant polonès Kutrzeba va ordenar a les seves unitats que intentessin trencar la bossa alemanya a través d’una bretxa al nord de Sochaczew que la 4º Divisió Panzer no podia controlar. 

A terra, el 19º Cos Panzer de Heinz Guderian va conquerir la ciutat de Brest-Litovsk. A més, els alemanys varen enfonsar els minadors costers polonesos. 

---

A Varsòvia, en el barri jueu es va celebrar una festa per resar quan de sobre varen caure una ràfega de bombes alemanyes, causant morts i la destrucció de diversos edificis. Els supervivents es varen refugiar en desordre al barri de Praga. 

A la Unió Soviètica:

A les sis de la tarda, l’ambaixador Werner von der Schulenburg es va reunir amb Viatxeslav Mólotov i aquest li va prometre que la intervenció militar de la Unió Soviètica era imminent i que Iosif Stalin estava reunit amb els seus caps militars. El ministre li va afegir que el govern soviètic tenia la intenció de justificar la seva acció dient que com que l’Estat polonès havia deixat d’existir ells, els soviètics, consideraven que tenien l’obligació d’intervenir per protegir als ucraïnesos i els russos blancs. Mólotov li va reconèixer que aquest pretext podria ofendre als alemanys, però li va demanar que no hi donessin importància perquè només era un pretext fals. Von der Schulenburg va telegrafiar immediatament la seva reunió al Kremlin al seu govern. 

A França:

A París hi va morir l’ex líder del SPD i el líder del Sopade, Otto Wels.

A Mongòlia:

Aquell dia va acabar la Batalla de Jalkin Gol entre les tropes soviètiques i les tropes japoneses. Els japonesos varen sol·licitar el cessament de la guerra davant la imminent derrota. Dels més de 30.000 soldats del bàndol japonès, 8.500 varen morir i uns altres 10.000 varen resultar ferits, mentre els mongols i els soviètics varen perdre més de 6.500 vides i varen partir 15.000 ferits.