Dimarts:
A Polònia:
Adolf Hitler va entrar triomfalment a la ciutat de Danzig, on part de la gent el va rebre amb gran entusiasme. Heinrich Hoffmann no va parar de fer fotografies per immortalitzar aquell moment. A la tarda, Hitler va pronunciar un discurs en l’Ajuntament engalonat. Era el primer discurs del líder alemany des de l’1 de setembre. Hitler va deixar clar que encara no tenia una idea clara de com seria la futura Polònia ocupada. El dictador va assegurar que els soldats polonesos havien lluitat valerosament, que la sots-oficialitat havia complert amb el seu deure, però els comandaments intermediaris els havia faltat intel·ligència i que els seus comandaments superiors havien sigut pèssims, igual que l’organització polonesa. El líder alemany va afirmar que no tenien un govern subornable com el de 1918 i va deixar clar que mai capitularia. Al mateix temps, va demanar a França que deixés sola a la Gran Bretanya i va assegurar que els britànics en el tema de la propaganda eren uns aprenents, que tenien que aprendre d’ells, va exclamar. Després d’assegurar que no tenia cap intenció agressiva respecte a Gran Bretanya i França, Hitler va dir que les seves simpaties estaven amb el soldat francès perquè, en la seva opinió, no sabia molt bé per què tenia que combatre. En parlar dels britànics, va dir que ja coneixien les ofertes que els hi havia fet arribar i va assegurar que tenia el gran objectiu d’arribar a una sincera relació d’amistat amb el poble britànic. Tot i això, va advertir que podria ser que molt aviat tinguessin que utilitzar una arma amb la que no els podrien atacar referint-se a la Luftwaffe. En acabar el seu discurs, el líder alemany va invocar al Totpoderós en afirmar que havia beneït els seus exèrcits amb l’objectiu de fer comprendre als demés poder com n’era d’inútil la guerra i perquè els incités a reflexionar sobre els beneficis de la pau.
El dictador es va allotjar aquell dia en el Casino-Hotel del centre turístic de Zoppot, un centre de vacances, on va exposar, davant un grup on hi havia els doctors Karl Brandt, Philipp Bouhler i Leonardo Conti, els seus plans per assassinar als dements de dins d’Alemanya. Durant una bona estona varen discutir el mètode més ràpid i menys dolorós per acabar amb ells. Hitler va atorgar a Bouhler i a Brandt la plena responsabilitat per ampliar les facultats de determinats metges, de manera que poguessin matar a tots aquells que patissin una malaltia incurable després de fer una valoració del seu estat mèdic.
En la Batalla, les tropes alemanyes i soviètiques es varen trobar a Best-Litovsk. Aquella trobada simbolitzava que Polònia havia perdut la seva sobirania i a partir d’aquell moment estaria dividida pels alemanys i pels soviètics. Després d’aquella trobada, les tropes soviètiques es varen retirar fins a la línia de demarcació del Vístula, tal hi com havien pactat amb els alemanys.
El comandant en cap, Walther von Brauchitsch, va emetre un Butlletí per la conducta dels soldats alemanys en el territori ocupat de Polònia on advertia als seus homes de l’enemistat que havien de tenir amb els que no fossin “membres de la raça alemanya”. A més, el general deia que la conducta cap als jueus no necessitava una menció especial.
A Varsòvia, després de la Batalla de Bzura, els soldats polonesos que varen poder aconseguir fugir de la batalla varen entrar pel sud de la ciutat per col·laborar amb la defensa polonesa davant les forces alemanyes que havien pogut mobilitzar 175.000 soldats i es preparaven per un atac. Entre els que varen sortir hi havia el 60º Regiment d’Infanteria, que provenia de la ciutadella de Zoliborz, i va obrir pas a les tropes del comandant Kutrzeba. També varen sortir els Regiments d’Infanteria 144 i 360 per contrarestar un atac sobre el perímetre occidental de la ciutat. Diversos carros alemanys varen ser immobilitzats quan varen intentar entrar pels suburbis de la ciutat. Les tropes alemanyes que varen avançar massa varen ser capturades, però els alemanys no deixaven de bombardejar.
L’alcalde de la ciutat, Stefan Starzynski, va pronunciar un discurs per als varsovians en el que els va relatar la crua realitat en que es trobaven.
Els alemanys també es varen apoderar de la guarnició polonesa d’Oksywie.
En el Bàltic, els alemanys varen ocupar la base naval militar polonesa de la ciutat portuària de Gdingen.
Els Einsatzgruppen d’Udo Woyrsch varen assassinar a més de 100 jueus a Prezkopana.
En el Reich:
A Alemanya:
Segons Franz Halder, Reinhard Heydrich es va reunir amb l’Alt Comandament de l’Exèrcit i l’havia parlat amb Eduard Wagner dels plans de les SS per “netejar” Polònia de jueus, intel·lectuals, el clergat i l’aristocràcia.
Davant dels dubtes de Iosif Stalin sobre si els alemanys respectarien la línia de demarcació acordada, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a l’ambaixador Werner von der Schulenburg per comunicar-li que l’autoritzava a dir a Stalin que els acords que ell mateix havia pactat amb el govern soviètic serien respectats perquè eren “la base fonamental de les noves relacions amistoses entre els dos països”.
A la Unió Soviètica:
Després de rebre el telegrama del seu ministre, Von der Schulenburg es va reunir amb Viatxeslav Mólotov, que aquest li va fer comprendre que la tendència inicial del govern soviètic, i de Stalin en particular, era la d’autoritzar l’existència d’una Polònia amputada per deixar pas a un projecte d’una divisió de Polònia per la línia Pissa-Narew-Vístula-San, i per aquest sentit desitjaven començar negociacions en aquest sentit. L’ambaixador va enviar un telegrama al seu govern per informar-los de les últimes declaracions.
A França:
Les primeres tropes britàniques, un cos d’Exèrcit, va desembarcar al país, tot hi que no tenien previst que entressin en acció.
A l’Atlàntic:
Els alemanys varen enfonsar el portaavions Courageo.
A Estats Units:
El New York Times i altres diaris varen mencionar l’incident alemany a Gleiwitz del 31 d’agost juntament amb altres incidents semblants.
Diari del Tercer Reich 