Dimecres:
En la Batalla per Polònia:
Adolf Hitler va ordenar bombardejar la ciutat de Varsòvia. Precisament, durant aquell dia, les últimes restes de l’Exèrcit Poznan varen entrar a Varsòvia a través del bosc de Kampinos, al nord. El dictador també va ordenar de forma explícita que les unitats aturessin qualsevol operació de combat a l’est de la línia divisòria marcada amb els soviètics.
Després, Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Walther von Brauchitsch, ja que el general es queixava del comportament de les SS a Polònia, que havien comès molts crims. Després d’aquesta reunió, Von Brauchitsch es va reunir un cop més amb Franz Halder per informar-lo de les paraules de Hitler. El cap de l’Estat Major va manifestar en el seu diari el seu desig de que no passés res que pogués proporcionar a les nacions estrangeres l’oportunitat de llençar una propaganda sobre tals atrocitats.
Durant aquell dia, Hitler es va allotjar al petit quarter general de Zoppot i va recórrer els camps de batalla en els que les divisions panzer havien derrotat a les forces poloneses. Erwin Rommel, que no volia que passessin els mateixos fets que el 4 de setembre, amb cotxes oficials avançant-se entre ells per apropar-se al Mercedes del dictador, va ordenar que darrere el cotxe de Hitler es formés una caravana en doble fila. Però la idea de Rommel no va funcionar perquè quan la caravana va arribar a un estret pont en el que els vehicles tenien que passar un per un, darrere el Mercedes de Hitler cap més va poder seguir-lo, degut a que ningú estava disposat a permetre el pas del vehicle que tenia al costat. Al cap d’una estona, el líder alemany va observar estranyat de que ningú el seguia. Finalment, després de diverses picabaralles entre ells, els cotxes varen anar passant un per un i el grup es va tornar a unir. La jornada va acabar en un hospital de campanya, on Hitler va poder saludar a alguns dels ferits. En tornar al quarter de Zoppot, Martin Bormann, com l’últim cop, va renyar davant de tots a Rommel per la situació creada. El comandant va preferir no respondre les acusacions.
Després de fracassar en intentar trencar les línies alemanyes per Tomaszow Lubelski el 18 de setembre, l’Exèrcit Karkow es va rendir.
Precisament, el 14º Exèrcit va informar en els seus comandaments superiors que s’observava gran intranquil·litat entre els soldats per les mesures, qualificades d’injustes, que prenia el grup d’acció de la unitat de les SS de Udo von Woyrsch en la zona de l’Exèrcit. La Unitat havia assassinat fins llavors a més de 500 persones en afusellaments massius, particularment les víctimes eren jueus. L’informe deia que en els soldats els irritava, sobretot, que aquells homes haurien d’estar lluitant en el front enlloc d’assassinar a persones indefenses. Gerd von Rundstedt va anunciar que a partir d’ara no toleraria en la zona de guerra a la unitat de Von Woyrsch i que cessarien les mesures antisemites que estaven en vigor a la zona de Katowice. Però dins l’Exèrcit també hi havia un fort sentiment antisemita que aprovava aquests crims. El cap de l’Estat Major del 8º Exèrcit del general Johann Blaskovitz, Hans Felber, va descriure als jueus de Lódz com “una miserable raça llardosa i astuta”.
Werner Mölders va abatre el seu primer avió, un caça P-36. Per aquella gesta va guanyar la Creu de Ferro de Segona Classe.
En el Reich:
A Alemanya:
El govern va prohibir en els jueus tenir aparells de ràdio i a partir d’aquell dia els va obligar a dipositar els seus diners en una compte de garantia de disposició restringida. Per altra banda, Reinhard Heydrich va encunyar l’expressió Tractament Especial per designar l’extermini físic d’éssers humans.
A Aquisgrà, el sergent britànic F. Letchard, artiller d’un Fairey Batlle, va destruir un Messerschmidtt 109 durant una patrulla, marcant la primera victòria aèria de la RAF en la Segona Guerra Mundial.
A la Gran Bretanya:
A la Cambra dels Comuns, el diputat laborista Greenwold va acusar a la Unió Soviètica d’haver comès un crim en envair Polònia i va demanar que l’acte aquest fos condemnat.
En els Estats Units:
El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge al poble nord-americà en què condemnava l’atac de Hitler a Varsòvia.
Diari del Tercer Reich 