23 de setembre de 1939

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a Werner von der Schulenburg per encarregar-li que li digués a Viatxeslav Mólotov, que la idea d’ells, els soviètics, d’establir una frontera al llarg de la coneguda línia dels quatre rius (Pissa-Narew-Vístula-San) coincidia amb els punts de vista del govern alemany i proposava tornar ell a Moscou per acordar els detalls d’aquest assumpte al mateix temps que volia definir l’estructura definitiva de la zona polonesa.


El govern alemany va prohibir en els jueus tenir un receptor de ràdio i els va obligar a entregar els receptors que tinguessin. Fet aposta o no, aquell dia era el Yom Kippur.

Joseph Goebbels en aquella jornada va rebre la visita d’un dels seus col·laboradors, que havia estat els últims dies per Polònia i que li va explicar que els polonesos sentien hostilitat cap a ells, els alemanys. El ministre va creure que aquest odi era per culpa dels jueus i va escriure en el seu Diari que “tenien molt treball per fer i haurien d’utilitzar la força bruta”.


Walter Darre es va reunir durant dues hores amb Alfred Rosenberg, que s’havia tingut que retirar durant unes setmanes pels seus problemes al peu. Durant les dues hores que va durar la conversa, el ministre li va dir que els britànics havien aconseguit un dels seus principals objectius en allunyar-los del Mar Negre i li va assegurar que el ferrocarril cap a Romania estava en mans soviètiques i que si els soviètics arribaven al Bàltic, Moscou seria més poderosa que mai i podria canviar de bàndol. Rosenberg encara confiava en que el bloc de l’Eix més Moscou faria reflexionar al govern britànic per negociar la pau.

A Polònia:

Les tropes alemanyes i les tropes soviètiques es varen unir a Brest-Litovsk. Al mateix temps, els alemanys varen intentar entrar a Varsòvia, però no varen tenir l’èxit esperat perquè els polonesos estaven ben preparats i varen contestar l’atac amb un miler de peces d’artilleria.

A la Gran Bretanya:

A Londres hi va morir aquell dia el metge austríac i pare del psicoanàlisis, Sigmund Freud.


El científic alemany exiliat Francis Simon, que treballava en els laboratoris Claredon d’Oxford, va enviar una carta a Fritz Demuth, de l’Associació d’Ajuda als Científics Alemanys a l’Estranger, a Zuric, en el qual li dia que tots els físics d’Alemanya, França, Gran Bretanya i Estats Units comprenien el potencial de la fissió. Tot i que estava segur de que els seus coneixements no anaven més enllà de les demés nacions, li va assegurar que els alemanys s’havien proposat fabricar una bomba i que ja estaven treballant en ella. Simon sí que creia que els nord-americans eren els més avançats en aquest tema.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.