Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Mentre es tornava a parlar de restablir conversacions de pau, Birger Dahlerus, l’industrial suec que havia lluitat pel manteniment de la pau, va tornar a Berlín per reunir-se amb Adolf Hitler i el seu amic Hermann Göering. Dahlerus va informar a Hitler de que segons Ogilivie Forbes, amb qui s’havia reunit feia dos dies, el govern britànic estava buscant la pau, però que volien conservar el seu prestigi. Hitler li va contestar de que si els britànics desitjaven la pau la podrien tenir en dues setmanes sense perjudicar el seu prestigi, però també li va dir que haurien d’acceptar que Polònia no es tornaria a aixecar. A canvi de Polònia, Hitler li va prometre que es comprometria a respectar el statu quo de la resta d’Europa i va suggerir que Benito Mussolini encapçalés d’iniciar conversacions de pau. Dahlerus li va dir que Guillermina d’Holanda seria més neutral que el dictador italià. Göering llavors va tenir la idea de que representants de Gran Bretanya i Alemanya es reunissin en secret a Holanda per acordar la pau i si les converses progressaven com desitjaven llavors es podria convidar a la reina. Abans d’acabar la trobada, Hitler el va advertir que els britànics podrien obtenir la pau si volien, però que tenien que espavilar-se. Després de la reunió, Dahlerus va volar cap a la Gran Bretanya per informar al govern britànic de la proposta alemanya tal i com l’hi havia ordenat Hitler.

Al mateix temps, la premsa i la ràdio alemanyes varen explicar que el govern alemany demanava la pau a l’Oest i afirmaven que Alemanya no tenia cap motiu per lluitar a l’Oest. 

---

Un Blackburn Skua va destruir un hidrocanoa Dornier Do 18, sent el primer avió alemany destruït en la Segona Guerra Mundial.

---

A Berlín es va celebrar una conferència en el màxim secret entre científics alemanys per parlar de la manera d’aprofitar l’energia procedent de la fissió nuclear. El Ministeri de Guerra, en veure que es podria construir una arma poderosa, va acceptar més tard finançar els experiments necessaris. 

A Polònia:

A Varsòvia, el 8º Exèrcit alemany va llançar una forta ofensiva sota les ordres del comandant Walther von Brauchitsch, però les unitats de Walerian Czuma varen resistir i, després de diversos combats, les unitats alemanyes varen tornar a les seves posicions inicials. A la nit, per sorpresa, els polonesos varen contraatacar re-capturant alguns punts propers dels districtes de Mokotow i Praga. Però els polonesos no podien continuar lluitant més, ja que a dins la ciutat ja no hi quedaven ni queviures ni material sanitari i, a més, estaven patint els bombardejos per part de la Luftwaffe. Finalment, el general Tadeusz Kutrzeba, després de discutir-ho amb Juliusz Rommel, a la tarda va iniciar conversacions amb el general Johann Blaskowitz per la rendició de la ciutat, però Von Brauchitsch la va rebutjar. Només acceptaria una rendició incondicional, de manera que es va seguir combatent. El que sí que varen aconseguir els alemanys, concretament la infanteria, va ser capturar els tres forts tsaristes: els de Mokotow, Dobrowski i Czerniakow, el sud de la capital. 

---

A la ciutat de Konitz, a la Prússia Occidental, la milícia protestant local va començar a afusellar a 40 polonesos, la majoria jueus, prescindint d’un procés judicial. 

A l’Atlàntic:

Davant de Pernambuc, Brasil, el capità del Graff Spee Hans Lansdorff va rebre permís del quarter general naval alemany per iniciar les operacions contra la marina mercantil a l’Atlàntic sud i l’oceà Índic.

A França:

El govern francès va prohibir el Partit Comunista i les seves organitzacions afiliades com a resposta al pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica. Les violacions de la prohibició podien ser castigades amb penes que anaven entre un i cinc anys de presó. Les principals personalitats comunistes varen passar a la clandestinitat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar, amb el permís del primer ministre Neville Chamberlain, el seu primer discurs important en la Cambra dels Comuns i es va limitar a parlar durant 20 minuts de la guerra submarina definint-la com a dura, dispersa i amarga, una guerra d’emboscades, de ciència i marineria. Churchill va revelar les xifres de les pèrdues britàniques a l’Atlàntic que eren: 53.561 tones la segona setmana, 12.750 la tercera i només 4.646 la quarta, amb un total de 26 naus de 135.552 tones enfonsades per submarins i treu naus de 16.488 tones per mines. El seu discurs va ser tan aplaudit que va eclipsar el discurs d’obertura de Chamberlain, que va quedar en molt mal lloc.