Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
El comte Galeazzo Ciano es va entrevistar en privat durant una llarga estona amb Adolf Hitler per parlar de la guerra. Hitler, cansat de dormir poques hores, li va manifestar que estava convençut de que guanyaria la guerra. Respecte a la decisió d’Itàlia de no intervenir a la guerra, li va explicar que respectava la decisió del govern italià pensant que els seria més útil que entressin en un altre moment.
Joseph Goebbels va creure que Hitler estava convençut de la lleialtat del dictador Iosif Stalin i esperava augmentar la col·laboració amb la Unió Soviètica.
En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb l’industrial suec Birger Dahlerus, que s’havia reunit els últims dies amb el govern britànic i sabia que els britànics no volien negociar amb el govern de Hitler. Els dos varen parlar en el jardí de la casa, i Dahlerus li va preguntar directament si ell, Göering, servia a Alemanya o a Hitler. Göering, estranyat per la pregunta, li va demanar poder-se reunir amb ell l’endemà perquè s’havia de reunir amb l’almirall Wilhelm Canaris. No se sap què es va dir en aquesta reunió, però sembla possible de que Göering estigués al corrent de l’existència d’un moviment clandestí que planejava enderrocar a Hitler perquè aquest era un dels objectius que perseguia Canaris. Göering també es va reunir durant aquell dia amb Alfred Rosenberg per comunicar-li que havia establert una línia de negociació amb Washington i que inclús havien vingut diversos nord-americans. Rosenberg, per la seva part, li va parlar sobre la guerra espiritual que hi estava havent, juntament amb el combat militar, econòmic i propagandístic. També li va dir que era necessari tenir un poder executiu estatal per garantir la unitat.
A la nit, bombarders britànics varen sobrevolar la ciutat de Berlín, però enlloc de llançar bombes varen tirar pamflets per informar al poble berlinès de que, mentre a ells els obligaven a anar a la guerra amb racions de fam, els seus líders amagaven grans sumes de diners a l’estranger. En el pamflet es deia que Heinrich Himmler havia tret del país de forma clandestina 527.500 Reichsmarks.
Des de Washington, l’agregat militar alemany a la capital nord-americana, el general Friedrich von Boetticher, va aconsellar en el OKW que no s’inquietés respecte a una possible força expedicionària nord-americana a Europa. En el seu missatge, l’agregat militar va destacar que Charles Lindbergh i Rickenbacker estaven fent una campanya perquè Estats Units es mantingués apartat de la guerra.
A Polònia:
El govern alemany va aprovar un decret en virtut del qual els tribunals alemanys a Polònia podrien jutjar a tots els ciutadans polonesos per les seves activitats “anti-alemanyes” amb anterioritat a l’1 de setembre.
Els alemanys es preparaven per conquerir Varsòvia, però abans varen exigir en els polonesos dotze ostatges (10 cristians i 2 jueus) que respondrien amb la seva vida per qualsevol disturbi que es produís durant l’avanç a la capital polonesa. Finalment, el comandant de la fortalesa de Varsòvia va entregar formalment la seva guarnició vençuda al general Johann Blaskowitz. En entrar a la ciutat, els soldats alemanys es varen instal·lar a les cuines de campanya i es varen posar a repartir sopa i pa a la població. Milers de persones es varen apropar a aquestes cuines i els operadors alemanys varen filmar aquelles escenes. Un cop acabada la filmació, les cuines de campanya varen desaparèixer.
Els últims soldats polonesos que seguien combatent a la península de Hel varen ser obligats a rendir-se. Tres destructors polonesos i tres submarins varen aconseguir escapar i es varen dirigir a ports britànics.
Davant les crítiques entre els soldats i els generals sobre l’ordre del 21 de setembre de reassentar els jueus en guetos, l’Alt Comandament de l’Exèrcit va informar als Alts Comandants dels Exèrcits a Polònia, que l’ordre II número 288/39 G. del 21 de setembre transmesa per Reinhard Heydrich als grups d’acció només es podien revocar les mesures preparatòries i, per tant, no es canviaria l’ordre. En l’informe es deia que Himmler havia cursat aquesta ordre de forma més explicita als grups d’acció.
A la Gran Bretanya:
A Londres, Winston Churchill va pronunciar el primer dels discursos per ràdio que pronunciaria els diumenges per la nit durant la guerra. Aquestes emissions varen ser un èxit molt important i li varen fer guanyar una gran popularitat entre el poble britànic.
Diari del Tercer Reich 