Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Un dia després de que Adolf Hitler assegurés que tenia bones intencions amb els països veïns d’Alemanya, es va ordenar al Grup de l’Exèrcit B que es comencés a preparar per si rebien una ordre especial per envair immediatament Bèlgica i Holanda si així ho exigia la situació política. Però els alts comandants no desitjaven aquesta ofensiva i Walter von Brauchitsch i Franz Halder li varen presentar un informe explícit sobre les insuficiències de l’Exèrcit. Hitler no els va voler escoltar. Irònicament, Von Brauchitsch va ser qui va tenir que donar les ordres de Hitler als seus caps de grup militar.  

A continuació, Hitler va firmar un decret, ratificat per Hermann Göering i Wilhelm Keitel, en què es nomenava a Heinrich Himmler, que aquell dia feia 39 anys, comissari del Reich per la Protecció de la Raça alemanya, la RKFDV, i se li va donar plens poders per instaurar a Polònia i a tots els territoris sota control alemany la reestructuració racial a través de l’expulsió i la repatriació. De seguida Himmler va deportar els grups racials que ocupaven territoris destinats a colons alemanys, sobretot alemanys de nacionalitat estrangers que provenien dels Estats bàltics que Hitler havia ordenat desallotjar després de pactar-ho amb els soviètics i de diferents punts allunyats de Polònia. Precisament, aquell mateix dia el seu assistent, Ludolf von Alvensleben, va informar de que 4.247 polonesos havien sigut sotmesos a les mesures més dures. Com a nou comissari, Himmler va rebre aquell mateix dia un memoràndum de Theodor Schieder en que li recomanava la confiscació de terra i la transferència de parts de la població polonesa als territoris annexes a la zona est del país per obrir el camí als assentaments alemanys. Per poder facilitar la deportació dels polonesos, Schieder li suggeria l’evacuació dels jueus de les ciutats poloneses i la desjudaització total de la resta de Polònia. 

En la mateixa línia, Joseph Goebbels va anotar que el problema jueu seria el més complicat de resoldre i va definir els jueus com uns éssers no humans, depredadors dotats d’una fredor intel·lectual que s’havien d’inutilitzar.

Responent a la “declaració” de Hitler del dia anterior de buscar la pau, Eduard Daladier li va contestar que França no deixaria les armes mentre no obtinguessin garanties per una pau autèntica i la seguretat general.