Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va dir a Joseph Goebbels que l’Exèrcit a Polònia estava sent massa tou i complaent, i que seria substituït el més aviat possible per una administració civil. Indignat, el dictador va afegir que l’única cosa que funciona amb els polonesos era la força perquè per ell Àsia començava en terres poloneses.

---

Ernst von Weizsäcker es va reunir amb Franz Halder per parlar de com podien evitar que Hitler posés en marxa la seva ofensiva a Occident, que estava prevista en breu i no tenia el suport de la cúpula militar. Els dos pensaven amb la idea d’arrestar-lo després de que ordenés l’ofensiva a Occident.

Però Hitler estava decidit a actuar contra Occident i més després de la declaració de Neville Chamberlain del dia anterior en que va rebutjar la seva “oferta” de pau. Aquell dia va sortir pública una declaració alemanya que anunciava que Chamberlain havia elegit deliberadament la guerra en rebutjar l’oferiment de pau de Hitler.

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, el comandant militar alemany li va dir a l’alcalde que segurament es construiria un camp de concentració a Szczebrzezyn, a prop de Zamósc. Precisament a Szczebrzezyn, els alemanys varen difondre normes noves per la població; es va obligar en els jueus d’entre 15 i 60 a presentar-se l’endemà a les vuit del matí davant de l’Ajuntament amb pales, cubells i escombres per netejar la ciutat. També se’ls va prohibir moure’s lliurement per la ciutat entre les sis del matí i les sis de la tarda, i les cases i pisos podrien ser inspeccionats per la policia en tot moment.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra de Comuns, Neville Chamberlain va rebutjar l’oferta de pau de Hitler i va qualificar les seves propostes de vagues i ambigües, ja que no contenien cap al·lusió a com es podria reparar la injustícia comesa contra Txecoslovàquia i Polònia. Aquella declaració no li va fer gens de gràcia a Hitler, que ja va veure que era inevitable aturar la guerra.

A l’Atlàntic:

A aigües escoceses, a les set de la tarda, la tripulació del submarí alemany U-47 comandat per el capità Günther Prien es varen començar a preparar per atacar imminentment després de penetrar la base naval britànica de Scapa Flow amb l’objectiu de destruir tot el que trobessin. A les onze de la nit, el submarí va emergir, però Prien no va veure clar atacar en aquell moment i va decidir tornar-se a submergir. A les 23:31 varen emergir de nou i varen entrar a l’estret de Holm per encaminar -se cap al buit entre el Nunidian i el Seriano, dues embarcacions enfonsades, i en una zona plena de blocs de ciment. Per no aixecar sospites es varen apropar a poc a poc, deixant el Numidian a 15 metres a estribord, però, de cop, el U-47 va fregar el cable de l’àncora del Seriano i es varen tenir que aturar. Per llavors avançar es varen tenir que purgar els tancs i es varen obrir totes les ventilacions. En seguida ja varen veure el port de Scapa Flow.