Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de que Ernst von Weizsäcker informés a la cúpula militar de la reacció d’Adolf Hitler al discurs de Neville Chamberlain del dia anterior en el que havia rebutjat la seva oferta de pau, Walther von Brauchitsch i Franz Halder es varen reunir per tal d’evitar una ofensiva contra Occident. Halder, que era partidari d’enderrocar militarment a Hitler, va mencionar que ho bé atacaven a Hitler o bé esperaven que hi haguessin canvis fonamentals. Von Brauchitsch volia esperar, no tenia ganes de dur a terme una rebel·lió que creia que no tindria èxit. Pensava utilitzar generals com Gerd von Rundstedt o Walter von Reichenau perquè fessin canviar d’opinió a Hitler.

A Polònia:

A Szzsebrzeszyn, a prop de Smolensk, a les vuit del matí, tal hi com havien ordenat el dia anterior els alemanys, tots els jueus de la ciutat entre 15 i 60 anys es varen presentar a davant l’Ajuntament amb escombres, cubells i pales per netejar els carrers. Els alemanys els varen tractar amb gran brutalitat; els hi varen tallar les barbes i, inclús, els hi arrencaven el pèl. En els següents dies els maltractaments anirien a més.

A l’Atlàntic:

A les 0:27 de la nit, el submarí alemany U-47 comandat pel capità Günther Prien navegava per l’estret de Kirk a Scapa Flow, Escòcia, i va passar sense problemes les defenses britàniques; dues embarcacions enfonsades i plenes de formigó i diversos destructors. L’objectiu del U-47 era destruir el cuirassat Royal Oak, i es va dirigir cap a l’oest en busca d’ell. Varen recórrer tres milles i llavors varen virar 180º al nord per no topar-se amb les patrulles que cobrien l’estret d’Hoxa. Allí no hi varen trobar res. S’hi haguessin avançat una mica més abans de canviar de rumb haguessin vist quatre creuers lleugers britànics; el Belfast, el Caledon, el Colombo i el Dehli. Portaven minuts donant voltes per Scapa Flow quan a proa va començar a emergir la immensa mola del Royal Oak, i darrere seu hi havia el creuer Repulse. En seguit es varen preparar quatre tubs i, a uns 3.000 metres, a les 0:49, varen disparar dos torpedes contra el Royal Oak, un tercer contra el Repulse, però el quart torpede no va sortir perquè va fallar el mecanisme de disparar.Tots els llançaments varen fallar l’objectiu, però a la 01:04 el Royal Oak va rebre un fort impacte que a bord es va interpretar com una explosió. Aprofitant el desconcert dels britànics, a la 1:27, a 1.500 metres del cuirassat britànic, el capità Prien va ordenar virar per recarregar els tubs de proa i va llançar una nova salva amb tres torpedes des de proa contra el Royal Oak. Aquest cop varen encertar de ple. El primer torpede va tocar el costat d’estribord i va aixecar una gran columna d’aigua. Segons més tard ho varen fer els altres dos torpedes. El cuirassat britànic es va inclinar cap a un costat i i va començar a escorar a babord. En mig del caos els britànics varen encendre tots els reflectors apuntant al cel pensant que estaven sent atacats per bombarders alemanys. Al cap de 15 minuts es va enfonsar provocant la mort dels 833 oficials i mariners. Llavors, el U-47 va fugir amb cinc torpedes disponibles per no ser interceptat per la Marina britànica. A l’estret de Kirk la corrent era adversa i impedia el pas, pel que els alemanys varen utilitzar el canal que es trobava al sud, al costat de l’illa de Lamb, menys profund i més estret. A les 2:15, el submarí es va dirigir a tota màquina cap al Mar del Nord. En el seu interior, com excepció, la tripulació es varen beure unes cerveses per celebrar la gesta que havien acabat d’aconseguir. Pels britànics aquell dia es va recordar com el dissabte negre perquè no es va detectar el submarí alemany i perquè varen badar en no donar l’ordre en els tripulants del Royal Oak d’abandonar el cuirassat quan s’enfonsava. En canvi per Alemanya va ser una gran victòria i per aquella acció se li va concedir al capità Prien la Creu de Ferro.