Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va explicar en el general Walther von Brauchitsch que havia perdut tota esperança en arribar a un acord amb Occident. Li va dir que els britànics només estarien disposats a parlar després de la derrota i que per tant els havien d’atacar com més aviat millor. Va calcular la data entre el 15 i el 20 de novembre per produir l’atac.

---

A les dotze del migdia es va presentar a la Cancelleria del Reich l’explorador suec Sven Hedin, que s’allotjava a l’Hotel Kaiserhof des de feia un parell de dies. En entrar a la Cancelleria va ser rebut pel Secretari de l’Estat Otto Meissner, que el va conduir cap al saló de recepcions. Poc després va ser rebut per Hitler, que es va asseure després de saludar-lo en una butaca. A la reunió també hi eren presents Meissner i Walther Hewel. Hedin el va avisar només seure a la butaca que existia a Suècia una inquietud cada cop més gran davant l’interès de la Unió Soviètica cap a Finlàndia. Hitler li va contestar que tant Finlàndia com Suècia no havien de patir pels soviètics i li va assegurar que els russos feien comèdia en les seves exigències. L’explorador llavors li va preguntar què faria en cas de que els soviètics ataquessin als finlandesos i Hitler li va respondre que continuaria neutral. Canviant de tema, el dictador va dur la conversa cap a Àsia i li va preguntar la seva opinió sobre el Japó i la seva guerra amb Xina, així com les intencions de Japó en relació amb la Gran Bretanya. Hedin li va exposar algunes de les seves vivències a Japó de l’any 1908 i després li va parlar de l’Índia. Hitler en aquest punt va ser molt dur amb el govern britànic, i els va acusar de creure’s que podien guanyar a Alemanya. El líder alemany li va assegurar que aquesta vegada no els faltava de res i que no caurien en les fams de la Primera Guerra Mundial. Li va assegurar que amb els U-Boots i els avions aixafarien la Gran Bretanya cop a cop. A continuació, Hitler li va confessar que no entenia per què els britànics lluitaven contra Alemanya, ja que ells no desitjaven res d’Occident, tot i que després va dir-li que el domini britànic sobre Europa havia acabat. L’explorador li va preguntar pel paper dels Estats Units en aquesta guerra i Hitler li va respondre que no els hi donaria temps a entrar-hi. El dictador li va afegir que estava disposat a negociar la pau amb els britànics i, en aquell moment, Hedin li va preguntar si consideraria la possibilitat de participar en una conferència de pau promoguda pel rei de Suècia. Hitler li va respondre que sí, tot i que li va assegurar que creia que no tindria èxit i que hi hauria una guerra llarga en la qual ells estaven preparats tant militarment com econòmicament. Abans d’acabar la reunió, Hedin li va explicar que un jove britànic que l’havia visitat a Estocolm li havia proposat que ell, Hitler, viatgés a Londres. Rient, el dictador li va dir que no es posaria a la boca del llop. Quan s’aixecaven, Meissner li va preguntar a Hitler com volia que s’informés a la premsa d’aquella trobada i el dictador li va preguntar a l’explorador suec si no l’importava que es publiqués una nota d’aquella entrevista. Hedin li va contestar que no tenia problemes que es publiqués i va marxar cap al despatx de Meissner per redactar una carta per al rei de Suècia on recollien totes les opinions que s’havien dit a l’entrevista.

Hitler també es va reunir amb Joseph Goebbels, que aquest li va mencionar com anava la producció de la pel·lícula antisemita Der ewige Jude. El dictador va mostrar gran interès en el projecte.

A Polònia:

Els alemanys varen ordenar a tots els polonesos que abandonessin el port i la ciutat de Gdynia.

---

Ludolf von Alvensleben, assistent de Heinrich Himmler, va assegurar en els seus homes d’una milícia de les SS que actuava a Polònia, que ara eren aquí (Polònia) la raça dominant i els va ordenar que fossin implacables. Von Alvensleben va demanar eliminar tot el que no fos alemany i dificultés el treball de construcció.

A França:

L’Alt Comandament francès va ordenar en els seus soldats del 4º Exèrcit que abandonessin el Sarre per refugiar-se darrere la seguretat de la Línia Maginot.

A Itàlia:

A la tarda, Benito Mussolini es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la situació de les forces armades italianes. El dictador els va confirmar que no existia cap possibilitat d’entrar en el conflicte abans de finals de juny o de juliol, i que llavors, com a màxim, només tindrien reserves per tres mesos.