Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel, Hans Frank, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers, Wilhelm Frick i Wilhelm Stuckart. El dictador va deixar clar que el Govern General seria autònom respecte al Reich i que els nous territoris del Reich havien de ser eliminats de jueus, polonesos i el què quedés de l’antiga Polònia, i va dir que l’Exèrcit, que havia mostrat més d’una crítica sobre com es duia a terme la conquesta, havia d’estar content de veure’s lliurat de la responsabilitat administrativa. Sabent el què volia del nou país conquerit, va deixar clar que del Govern General només volia obtenir-ne mà d’obra i va assegurar que no hi destinarien recursos, tot hi que va dir que s’havia de deixar que prosperés l’economia polonesa des del punt de vista militar, mantenint el transport i les comunicacions. Mostrant el menyspreu que sentia per aquella gent, va advertir que els mètodes no serien compatibles amb els principis normals i va parlar d’una dura lluita racial que no permetia cap tipus de restriccions legals i obediència a principis d’una altra mena. Per acabar, el dictador va concloure que la intel·ligència i la duresa en aquesta lluita ètnica s’hauria d’efectuar en els camps de batalla de Polònia, que la va descriure com: 

L’obra del diable.

Seguint les ordres de Hitler, el Departament Central del Reich, que depenia de Himmler, va programar la liquidació de tots els elements polonesos que havien ocupat un càrrec de responsabilitat en el passat i que poguessin liderar un moviment de resistència. Per actuar amb més eficàcia a Polònia, Hitler va separar les SS i la policia de demarcació dels jutjats militars a Polònia per la falta d’entesa amb la Wehrmacht respecte a certes mesures com les d’enviar els jueus a guetos.

A la nit, Keitel va parlar dels nous plans amb un coronel de l’Exèrcit que havia arribat a la Cancelleria sobre la reunió que havien tingut amb Hitler. Li va comentar que els mètodes que s’utilitzarien a partir de llavors serien irreconciliables amb tots els principis que tenien.

Per mentre alguns s’il·lusionaven per la nova ofensiva, altres la rebutjaven categòricament. Ernst von Weizsäcker es va reunir amb Ulrich von Hassell i li va dir que l’única possibilitat que tenien era dur a terme un cop d’Estat. El problema que tenien era que no sabien com s’havia d’actuar i quan hi havien de fer.  

---

El Govern va aprovar un decret en que es deixaven els camps de concentració fora de l’escrutini i la jurisdicció dels tribunals civils. A partir de llavors, els camps no haurien d’informar al Ministeri de l’Interior de les morts que s’hi produïen.

---

En el port de Wilhelmshaven, a les onze del matí, va arriba-hi el U-47, que havia enfonsat el 14 d’octubre de 1939 el Royal Oak a Scapa Flow. Tots els mariners del port sabien la gesta que havien acabat d’aconseguir els seus companys i varen rebre’ls amb la salutació romana. Karl Döenitz va condecorar a tota la tripulació un cop varen atracar. Aquella gesta va ser utilitzada per la propaganda alemanya.

A Polònia:

A Lublin va arribar el primer tren carregat de jueus austríacs i txecs. Però Hitler va prohibir aquestes deportacions tan cap a l’est perquè no volia que quan envaís la Unió Soviètica aquella zona estigués plena de jueus.

A Suïssa:

El govern suïs va aprovar un decret que ordenava que es retornés als refugiats que entraven a Suïssa de manera il·legal. 

En el front occidental:

Les tropes franceses es varen replegar en el Mosel·la.

En els Estats Units:

El Saturday Evening Post va treure un article del periodista Milton Mayer sota el títol : Crec que aquesta vegada m’abstindré, on va reafirmar la seva idea de que els Estats Units no havien de participar en la guerra.