1 de novembre de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va mantenir una llarga conversa amb Alfred Rosenberg i li va confessar que ell sempre havia estat a favor d’una entesa amb els britànics, però va retreure que Gran Bretanya des de la Guerra dels Trenta Anys hagués menyspreat a Alemanya. El dictador va culpar als jueus de no poder arribar a un acord amb els britànics i va descriure a Neville Chamberlain com un vell sense energia. També li va dir que estava convençut que molts nord-americans se’n alegrarien de les derrotes britàniques. Rosenberg li va respondre que tenien que parlar en el poble de que existien dues Anglaterres: una primera plena d’energia i de cultura i una segona que actuava sense escrúpols i que es deixava guiar pels jueus. Hitler encara esperava comptar amb l’ajuda d’Oswald Mosley, Canviant de tema, Rosenberg li va parlar d’Afganistan perquè acabava de rebre un comunicat de Khans Amanulá en que l’informava de que volia organitzar un cop d’Estat a Kabul i envair el nord-oest de l’Índia amb l’ajuda dels soviètics. Hitler li va aconsellar que parlés del tema amb Wilhelm Canaris. En la part final de la conversa, Rosenberg va parlar-li de la concepció del món i va criticar un cop més el paper de les esglésies en la societat i li va demanar plens poders per ocupar-se de l’assumpte. Hitler li va concedir aquests plens poders i Rosenberg li va prometre que treballaria juntament amb Rudolf Hess i Hermann Göering. 


Alemanya es va annexionar oficialment Danzig i els territoris que havia ocupat a Polònia de Posnània i l’Alta Silèsia.


El govern alemany va introduir el racionament de la roba destinada a la població alemanya.


Göering va protestar perquè s’estava minvant les forces armades alemanyes en l’intercanvi amb la Unió Soviètica de material bèl·lic per matèries primes i productes soviètics i es va queixar davant de Joachim von Ribbentrop juntament amb Erich Raeder i Wilhelm Keitel. Els tres caps de les tres branques de les forces armades varen queixar-se de que els soviètics demanaven massa material de guerra alemany. 


Walther von Brauchitsch va escriure unes noves pautes per l’Exèrcit, on va dir que el jueu era l’enemic més terrible del Volk alemany.


A Munic, Georg Elser, després de portar nits tancant-se a la Bürgerbräukeller per obrir, a cop de cisell, un forat en una de les columnes del saló per col·locar-hi una bomba de rellotgeria per al dia 8 de novembre, va començar a instal·lar la bomba dins del forat.

A Polònia:

Continuant el seu viatge en terres poloneses, Joseph Goebbels va viatjar en cotxe a Varsòvia a través dels camps de batalla. El ministre va poder comprovar pobles i ciutat totalment destrossats. A les dues de la tarda va tornar de retorn a Berlín, on hi arribaria al vespre, just a temps per celebrar l’aniversari del seu fillastre Harald.

Precisament, l’empresa DWM de Günther Quandt va ser nomenada aquell dia administradora de Cegielski, un complex d’armes expropiat i la fàbrica més gran de la ciutat. Les plantes d’aquests complex eren conegudes per la seva producció de locomotores, artilleria i metralladores.

A Lódz, l’Ajuntament va deixar de donar diners públics a l’orfenat, on hi malvivien en una situació lamentable més de 600 nens. A la cafeteria Astoria, els agents de la Gestapo varen assassinar a cinc membres d’organitzacions socials.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.