Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Veient que la cúpula militar no actuaria contra els plans bèl·lics d‘Adolf Hitler, Ulrich von Hassell va confiar-li en el seu Diari que havia renunciat a l’esperança d’una resistència dels generals i que pensava que seria inútil intentar qualsevol¡ altra cosa per aquesta via.

A Polònia:

Aquell dia es va escriure un informe sobre els successos ocasionats a la ciutat de Turck, que deia que s’havia conduït a un gran número de jueus a la sinagoga, on els varen obligar a caminar de quatre potes cantant per sota dels bancs, des d’on els agents de les SS els colpejaven a l’esquena. Després, segons l’informe, se’ls obligava a abaixar-se els pantalons per colpejar-los el cul. Un que es va defecar en els pantalons del terror que sentia va ser obligat a fregar els excrements per les cares dels seus companys.

El conflicte de Finlàndia:

La Unió Soviètica, després de trencar les relacions diplomàtiques amb Finlàndia el dia anterior, va envair a les vuit del matí la zona frontera meridional de Finlàndia amb 800.000 soldats i 1.000 avions per ordre del dictador Iosif Stalin. Els soviètics tenien el suport del recentment proclamat Govern del Poble Finlandès d’Otto Kusinen. Per la seva part, els finlandesos només disposaven de 150.000 soldats, uns 150 avions i milers d’unitats d’una bomba artesana que es coneixeria en el futur com el còctel Mólotov. Els soviètics van bombardejar a la tarda Helsinki, on varen morir 61 finlandesos i centenars de ferits, i varen atacar a l’est i al nord de Finlàndia, mentre el mariscal de camp Karl von Mannerheim va organitzar la defensa de la nació amb una força formada en la seva majoria per reservistes.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el Gabinet de Guerra va preguntar en el Comitè Conjunt d’Informació Secreta a què es devien tants vols de reconeixement aeri alemanys sobre la Gran Bretanya. El Comitè va respondre que era impossible fer una altra cosa que limitar-se a suposar el seu significat.