Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va rebre a Vidkun Quisling, que aquest el va informar sobre els contactes que mantenien els serveis secrets britànics amb Oslo i de la firma d’un possible tractat secret entre Noruega i la Gran Bretanya. Aquella notícia va preocupar molt a Hitler, que va ordenar-li en el general Wilhelm Keitel que comencés a preparar els plans preliminars per una intervenció militar a Noruega. Hitler va informar a Alfred Rosenberg del contingut de la conversa amb Quisling i li va dir preocupat que Quisling l’hi havia dit que l’ambient al nord de Noruega era cada cop més contrari a ells i que la part favorable a Gran Bretanya era més forta. També li va comunicar que tenia previst envair Noruega.

Quisling, juntament amb Vijam Hagelin, un home de negocis noruec que tenia bones relacions amb els alemanys, també es va reunir aquell dia amb Erich Raeder i li va afirmar que hi havia projectat un desembarcament britànic a prop de Stavanger i es consideraria Kristiansand com una base per als britànics. També li va assegurar que el govern noruec, així com el Parlament i tota la política exterior, estava sota el control de Carl Hambro, president del Storting, i li va detallar els perills que creia que corria Alemanya després d’una ocupació britànica de Noruega. Quisling va proposar posar les bases necessàries a disposició de les forces armades alemanyes. Raeder li va prometre parlar amb Hitler i informar-lo de tot el que havien dit. 

Després de les reunions amb Quisling es va celebrar un dinar on hi varen ser presents Rosenberg, Rudolf Hess i Joseph Goebbels, a més de totes els oficials i ajudants. Hitler va criticar amb duresa el servei de producció cinematogràfica dient que en les pel·lícules de pantalla no es notava que havia tingut lloc una revolució nacionalsocialista. Criticava que només hi havia algunes pel·lícules patriòtiques, tot i que Goebbels va intentar defensar-se com a ministre de Propaganda que tenien bones pel·lícules nacionals. Hitler també va criticar els noticiaris del Wochenschau dient que només tenia un interès superficial i que Goebbels tallava els fragments més interessants per la nació. Continuant renegant, Hitler va acusar que durant la guerra havien faltat els temes oportuns i que les companyies de propaganda només enviaven un material fílmic amb falta d’imaginació.

A Polònia:

Tots els jueus que vivien dins dels límits del Govern General varen quedar subjectes a dos anys de treballs forçats, que es podien ampliar si no es complia la seva finalitat educativa, segons els alemanys. Les feines varen ser supervisades amb rigor: netejar pantans, pavimentar carrers i construir fortificacions al llarg de la frontera soviètica. 

A Suïssa:

A Ginebra, la Societat de Nacions va començar un debat d’emergència per la guerra finlandesa, que va finalitzar amb l’expulsió de la Unió Soviètica del seu si i la petició de brindar tota l’ajuda possible als finlandesos.