Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, l’ambaixador italià Bernardo Attolico li va entregar a Adolf Hitler la carta del 4 de gener del dictador Benito Mussolini. En ella, el líder italià li preguntava si valia la pena arriscar-ho tot, fent referència a un possible atac a Occident, i sacrificar les generacions alemanyes per accelerar la caiguda de les democràcies europees. Mussolini li va afegir, tot i la primera advertència, que les grans democràcies duien les llavors de la seva decadència. Durant cinc hores, amb Hermann Göering i Joachim von Ribbentrop, va estudiar la carta que no li va fer gens de gràcia. Hitler no li va respondre la carta i va tardar més de dos mesos en tornar-se a posar en contacte amb ell i no li va respondre cap de les seves inquietuds.

A la Gran Bretanya:

El Govern va ampliar el racionament d’aliments que fins llavors es limitava a la carn, la mantega i el sucre. Tot i tenir més restriccions, el poble britànic començava a perdre la por a la guerra i aquell dia varen tornar a les seves llars de Londres els últims dels 316.192 nens que havien marxat de la capital per un possible atac alemany. La meitat d’ells havien sigut evacuats al camp en començar la guerra.

En la guerra finlandesa:

Els soldats finlandesos varen rebutjar l’ofensiva soviètica a Carèlia començada el 2 de gener.