Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, l’ambient dins la Cancelleria era molt tens perquè sabien que els Aliats tenien en el seu poder el pla de l’atac alemany a Occident juntament amb els mapes. Adolf Hitler, Hermann Göering i Wilhelm Keitel es varen reunir per determinar què podien saber els Aliats. Segons el general Kurt Student, mentre Göering estava molt irritat per aquell afer, Hitler va mantenir la calma. Göering també es va reunir durant aquell matí amb el seu agregat de l’Aire a Brussel·les, que havia agafat aquell mateix dia un avió per dirigir-se a Berlín, i l’oficial superior de la Luftwaffe, per discutir l’afer.

A la tarda, Hitler va decidir posposar l’ofensiva tres dies més, per al dia 20, però el dictador ho va fer per la boira que hi havia en aquells moments a la zona d’atac i no per l’incident. Alfred Jodl va rebre poc després una ordre del general Franz Halder per telèfon en que l’indicava que s’havien d’aturar tots els moviments militars.

A la nit es va saber que els belgues i els holandesos havien mobilitzat els seus homes. L’ambaixador alemany a Brussel·les va informar al seu govern de considerables moviments de tropes belgues a conseqüència de les noticies alarmants que havien rebut per l’Estat Major belga.

---

El comandant Hans Oster, sots-cap del Servei Secret, va transmetre els detalls de l’imminent atac a l’agregat militar holandès a Berlín, el coronel Goethals, que va enviar d’immediat un missatge clau a Brussel·les.

---

En el seu diari de guerra confidencial, l’Estat Major de la Kriegsmarine va assegurar que la divisió operacional marítima no creia que una ocupació imminent de Noruega per part dels britànics fos probable. No obstant, considerava que una ocupació de Noruega per part d’Alemanya, des del moment que no es veiés clara una agressió britànica, seria una campanya perillosa. En conseqüència, l’Estat Major de la Kriegsmarine creia que la millor solució era mantenir el statu quo que permetés continuar transportant minerals per les aigües territorials noruegues en perfecte seguretat.

A Holanda i a Bèlgica:

Arran d’aquells documents es va produir la mobilització general a Bèlgica i a Holanda.

A Suècia:

El govern suec, tot i l’enèrgica protesta soviètica, va accedir a la sol·licitud britànica de deixar passar voluntaris a través de Suècia, sempre i quan viatgessin desarmats, sense uniformes i sense estar al servei actiu dels exèrcits aliats.