Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar a la Wehrmacht que comencés a preparar plans per ocupar Noruega i Dinamarca. Wilhelm Keitel va publicar una ordre secreta que deia que Hitler desitjava que l’estudi de la invasió a Noruega continués sota la seva direcció directe i personal. Keitel va afegir que Hitler volia que ell assumís la direcció d’aquests preparatius i que per aquest motiu es crearia un Estat Major que representés el nucli del futur Estat Major destinat a aquesta operació. Keitel va explicar en l’ordre que l’estudi seria continuat sota el nom de Weserübung. Aquesta ordre de Keitel es va emetre perquè Hitler havia sabut que molts dels seus militars, sobretot l’Estat Major de la Kriegsmarine, s’oposava a tal operació.

Al migdia, Hitler va dinar amb el seu entorn, entre altres amb Alfred Rosenberg, Martin Bormann i Rudolf Hess, i, d’un excel·lent humor, li va confessar que David Lloyd George li havia confessar de que Polònia no era més que un pretext per la política bèl·lica britànica. Durant tot l’àpat va parlar de Polònia i els va assegurar que esperava no trobar-hi resistència i, donant-li un copet amistós a Rosenberg, va afirmar que els únics que posaven resistència eren els bàltics. Abans d’acabar el dinar, Rosenberg li va demanar a Hitler que el rebés a ell i a Hans-Heinrich Lammers en privat per presentar-li l’esborrany d’un seu nou projecte. Després varen comentar que en el govern soviètic no hi havia cap jueu.

A la Gran Bretanya:

A Manchester, Winston Churchill va explicar davant d’un públic que a 100.000 treballadors txecs els havien dut com esclaus a treballar fins a morir a Alemanya. Churchill, però, va afegir que el que passava amb els txecs no era res en comparació amb les atrocitats que s’estaven perpetrant contra els polonesos. Va declarar que a partir de la vergonyosa constància de les execucions massives dels alemanys a Polònia, podrien jutjar quin seria el destí del poble britànic si caiguessin en mans alemanyes, tot i que va afegir que d’aquí en podrien obtenir la força i la inspiració que els impulsés per continuar, sense aturar-se ni descansar, per aconseguir l’alliberació i es fes justícia.