Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va dictar una directriu per a tots els capitans dels seus submarins segons la qual qualsevol vaixell, fos neutral o no, que navegués en zona de guerra controlada pels britànics, com el Canal de la Mànega, havia de ser enfonsat sense previ avís.

A França:

A París, el Suprem Consell de Guerra Aliat, on hi havien els primers ministres Neville Chamberlain i Eduard Daladier, va acordar una intervenció militar a Finlàndia. Chamberlain va assegurar que no havien de deixar que Finlàndia desaparegués del mapa, ja que en aquells moments estava sent atacada pels soviètics. A més, basant-se en els moviments de tropes alemanyes a Noruega, varen decidir, sota la presidència del comandant Maurice Gamelin, preparar de tres a quatre divisions, uns 15.000 homes, per ser destinades al nord d’Europa. La seva missió seria desembarcar als ports noruecs de Stavanger, Bergen i Trondheim, apoderar-se de Narvik, l’únic port de tota la costa que sempre estava lliure de gels, tallar el ferrocarril que transportava ferro a Alemanya i ocupar les regions mineres sueques de Kiruna, Gällivara i Zuela després d’ocupar Narvik, que estava a poca distància de les mines. Winston Churchill, també present a aquesta conferència, va assegurar més tard que ell havia decidit controlar la mina de ferro de Gullivare. Aquesta estratègia requeria la cooperació de les neutrals Noruega i Suècia i estava prevista que es dugués a terme el 20 de març.