Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, just quan el metge Felix Kersten estava a punt de començar el seu tractament a Heinrich Himmler a Berlín, Reinhard Heydrich va entrar a la sala amb un informe per al cap de les SS. L’informe explicava que un funcionari del Ministeri de l’Interior que semblava que estava disposat a treballar per als serveis de seguretat, havia redactat les conversacions privades que havia mantingut amb Heydrich i les havia enviat al ministre Wilhelm Frick. Himmler ho va trobar una vergonya aquella deslleialtat i va exclamar que hi posaria remei.

A continuació, el cap de les SS va rebre tractament del seu metge i li va comentar que Adolf Hitler havia rebut molt bones notícies sobre les disposicions del poble britànic. Segons Himmler, tot acabaria amb un acord de pau i li va prometre que Hitler no tenia cap interès en debilitar Gran Bretanya perquè no es podria justificar des d’un punt de vista germànic.

A Polònia:

Hans Frank va concedir una entrevista en el corresponsal Kleiss del Völkischer Beobachter. Kleiss li va preguntar quina diferència hi havia entre Protectorat i el Govern General. Frank li va contestar que no li podia oferir una diferència pràctica, però va posar l’exemple de que a Praga es penjaven cartells vermells per anunciar que aquell dia havien sigut executat set txecs, i que si ho haguessin de fer a Polònia haguessin hagut de penjar un cartell vermell per cada polonès que fossin afusellats, i no tindrien suficients boscos d’aquell país per subministrar tot el paper necessari. Frank va admetre que les mesures que havien de prendre eren dràstiques.

---

El capità general Johann Blaskowitz, que havia criticat els crims que es cometien en territori polonès, va fer una recopilació de tots els crims que s’havien comès a Polònia per part de les SS i va afirmar que els soldats veien amb repugnància i odi el que feien les SS i la Policia, que considerava que s’estava estenent “com una plaga entre excel·lents unitats de combatents”. El capità general va afirmar que assassinar a uns 10.000 jueus i polonesos no acabarien ni amb el nacionalisme polonès, ni amb els jueus i va dir que aquells crims comesos per ciutadans alemanys avergonyien i fastiguejaven als soldats.

En el bàndol Aliat:

El Consell de Guerra francès i britànic va decidir desembarcar a Noruega.