Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Erich von Manstein va ser convocat en un dinar organitzat per Rudolf Schmundt, en el que es presentarien els nous generals en cap a Adolf Hitler. En la reunió també varen ser convidats Geyr, Von Schwppenburg, Rudolf Schmidt, Georg-Hans Reinhardt, Glumme, Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i Erwin Rommel. Després de dinar, Hitler es va reunir en privat amb Von Manstein perquè li expliqués els seus plans per l’ofensiva contra França. Era el primer cop que es varen trobar. Von Manstein li va explicar que pensava que quan ataquessin Bèlgica pel nord amb el Grup d’Exèrcits B del general Fedor von Bock, compost per 4 exèrcits i 43 divisions, 10 d’elles blindades, havien de dirigir un exèrcit de tancs pel sud per atrapar als Aliats dins del país i deixar el camí lliure per França. Segons Von Manstein, per triomfar s’havia de transferir el pes principal de l’atac al Grup d’Exèrcits A del general Gerd von Rundstedt, que s’encarregaria de l’atac sorpresa per l’ala esquerra a través de les Ardenes. Per això, creia que es necessitaria que el Grup A formés tres exèrcits, el 2º, el 12º i el 16º, i forts elements blindats. El 12º creuaria Bèlgica i es dirigiria cap a la costa del Canal de la Mànega atrapant per la rereguarda a les forces aliades enfrontades amb el Grup B. El 2º creuaria el Mosa i es dirigiria cap al sud-oest per fer front a qualsevol contraofensiva aliada contra el flanc sud, i el 16º ocuparia posicions davant el nord de la Línia Maginot. Von Manstein va comprovar amb gran sorpresa que cap de les seves notes que havia enviat perquè les estudiés Hitler no li havien sigut transmeses i, per tant, li va tenir que resumir amb tots els detalls de l’operació, ja que el dictador desconeixia els seus plans. A Hitler no li varen enviar els plans de Von Manstein perquè l’Alt Comandament de les Forces Armades creia que era impossible travessar les Ardenes amb blindats. Després d’estudiar el pla, Hitler va sortir molt content de la reunió.

---

Un decret del Ministeri de l’Interior autoritzava la formació de dones jueves com a tècniques sanitàries o ajudants mèdiques, però només per institucions jueves. En aquestes professionals no se’ls permetria entrar en contacte en els laboratoris de bacteris vius. 

---

Després d’escoltar un informe de Carl Goerdeler sobre un viatge a Polònia, on va dir que uns 1.500 jueus havien sigut traslladats en uns vehicles amb la càrrega oberta fins que havien mort tots i que a uns 200 pagesos se’ls havia ordenat cavar una enorme fosa comuna per als jueus i que després els havien disparats també a tots ells, Ulrich von Hassell va escriure en el seu Diari que el caràcter desastrós del règim, sobretot en termes ètnics, era cada cop més clar. Hassell va mencionar que una viuda alemanya, que el seu marit havia mort en la campanya polonesa, havia protestat davant Hermann Göering per aquelles atrocitats. Hassell creia que Göering havia quedat impressionat.  

---

Leonardo Conti va enviar un escrit de protesta a la Prefectura Sanitària del Heer per l’ús massiu de la pervitina entre els soldats alemanys. 

A Finlàndia:

Els finlandesos es varen començar a retirar després de l’ofensiva soviètica.

A Noruega:

Després de l’incident del dia anterior a aigües noruegues amb el petrolier alemany Altmark, el govern noruec va protestar enèrgicament davant Gran Bretanya contra la violació de les seves aigües territorials. Neville Chamberlain va contestar des de la Cambra dels Comuns afirmant que Noruega havia violat les lleis internacionals en permetre en els alemanys utilitzar les seves aigües territorials per transportar presoners britànics a una presó alemanya.