Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg durant una llarga estona per parlar de Noruega. Hitler es va mostrar interessat en la memòria de Hans Wilhelm Scheidt, un dels ajudants de Rosenberg, i va seguir expressant el seu desig de que Noruega i Suècia continuessin neutrals, tot i que preveia actuar si els britànics amenaçaven els seus interessos. També li va relatar que Benito Mussolini l’hi havia demanat que no emprengués cap acció contra l’Església.

A continuació, Hitler va aprovar els plans del general Nicolaus von Falkenhorst per envair Noruega, inclosa la incorporació al cos expedicionari de dues divisions de muntanya i, a més, va declarar que serien necessàries més tropes perquè volia una força sòlida a Copenhaguen.

A part, Hitler va aprovar una sèrie de normes per com actuar en les reunions que mantindria el seu govern i ell mateix amb Sumner Wells els propers dies. El dictador va recomanar que per part alemanya es mantinguessin en reserva i aconsellava que es deixés parlar al màxim el senyor Wells. A continuació va enumerar cinc punts sobre la conducta dels alts oficials que havien de rebre a l’enviat especial nord-americà. L’argument que havien de vendre a Wells era que Alemanya no havia declarat la guerra a Gran Bretanya i a França, sinó el contrari, que Hitler els havia ofert la pau a l’octubre i que l’havien rebutjat. A més, havien de dir que els objectius de guerra de França i Gran Bretanya eren la destrucció de l’Estat alemany i que, en conseqüència, Alemanya no tenia més opció que la guerra. També va exigir que es fes tot el possible per evitar una discussió de problemes de política concreta, com el d’un futur Estat polonès. En el cas de que plantegés aquest tema, la resposta que s’hauria de donar era que tal qüestions només les podia resoldre ell, Hitler. També va demanar que no es discutís sobre Àustria i el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, i no volia que s’interpretés les opinions alemanyes en el sentit que volien discutir les possibilitats de pau, ja que desitjava que Wells no tingués cap dubte de que Alemanya estava decidida a concloure victoriosament la guerra.

---

Heinrich Himmler va confirmar-los en els gauleiter que encara que les seves oficines seguissin animant als jueus a emigrar, el Govern General tindria que acceptar a la majoria dels que es quedessin.