Divendres:
L’Operació Weser:
Adolf Hitler va aprovar l’Operació Maniobres Weser, l’ocupació de Noruega i Dinamarca, i va publicar una ordre d’alt secret en que ordenava que l’atac s’havia de fer en el mateix moment en els dos països amb la màxima urgència. El dictador va explicar que l’ofensiva havia de ser sorpresa, però en el cas de que no es pogués dissimular l’atac s’havia de distreure els seus enemics. A continuació, va dir que un cop s’haguessin ocupat les bases noruegues, la Luftwaffe hauria de llançar atacs contra la Gran Bretanya per impossibilitar els atacs britànics en el Mar Bàltic i, d’aquesta manera, assegurar les bases alemanyes de mineral a Suècia. Hitler va afegir en l’ordre que l’acció s’havia de procurar que fos pacífica amb el pretext de defensar la neutralitat dels estats nòrdics, i que l’operació tenia com a base prevenir un atac britànic contra Dinamarca i Noruega. Per això, abans de l’acció s’enviarien a aquests governs peticions per entrar soldats als seus respectius països, tot i que Hitler va deixar clar que qualsevol resistència que trobessin fos aixafada. Quan la directiva va arribar al despatx del ministre Hermann Göering, aquest es va enfadar perquè no havia sigut consultat prèviament. A dins de l’Alt Comandament de l’Exèrcit tampoc va agradar aquesta ordre de Hitler perquè es demanaven més soldats per aquesta operació.
En el Reich:
A Alemanya:
Per ordres de Franklin Delano Roosevelt, Sumner Wells va arribar a Berlín per reunir-se amb alguns membres del govern alemany per veure si hi havia alguna possibilitat de posar fi a la guerra. L’endemà es reuniria amb Hitler.
A Völkingen, a la regió de Saarland, el veterà de guerra Adam Lipper va entrar a l’oficina local de la Gestapo i va sol·licitar que l’enviessin a un camp de concentració durant sis mesos perquè tenia problemes amb l’alcohol. La Gestapo, consternada amb tal sol·licitud, va examinar el cas i el va enviar a la presó. Poc després, quan el mateix Lipper va declarar que estava curat del seu alcoholisme, va ser posar en llibertat.
A la Gran Bretanya:
Lord Halifax va confessar-li a l’ambaixador finlandès a Londres, que la Força Stratford, que havia de posar-se en marxa el 20 de març per ajudar Finlàndia, arribaria massa tard. Els caps dels Estats Majors britànics ja varen advertir aquell dia que l’operació militar prevista a Finlàndia no serviria per res.
El govern britànic va anunciar que tallava la ruta marítima del carbó alemany via Rotterdam per Itàlia. Aquesta mesura va fer enfurismar a Benito Mussolini.