Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va celebrar a la Cancelleria del Reich una gran conferència militar per examinar el pla per la invasió de França, Holanda i Bèlgica. Els representants del Oberkommando varen defensar cadascú el seu pla i, com que Erich von Manstein no era a la reunió, Gerd von Rundstedt i Heinz Guderian varen defensar els seus propis plans.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir per dinar amb Joseph Goebbels i Alfred Rosenberg i tots tres varen arribar a la conclusió de que algunes parts de la litúrgia eclesial no havia de prohibir-se, encara que lloessin als jueus. Rosenberg, a part, el va posar al corrent de que l’Estat Major francès havia enviat una delegació francesa a Oslo, però també li va dir que Vidkun Quisling havia aconseguit expulsar-los. Després de dinar, Rosenberg li va enviar a Hitler un detallat informe estadístic sobre Noruega amb les seves necessitats de carburant i de cereals. 

---

En el Carinhall, Hermann Göering i la seva esposa Emmy varen convidar a esmorzar a l’explorador suec Sven Hedin i la seva germana. Mantega, formatge gruyère, caviar, llagosta, espàrrecs frescs, guisats i dolces de tot tipus composaven el menú. La filla dels Göering, Emmy, de només 19 mesos, va entrar a la sala donant saltirons i va saludar amb molts modals a la parella sueca. Hedin, per la seva part, estava molt preocupat com a suec per la Batalla de Finlàndia i li va preguntar per aquell tema en el ministre. Göering li va respondre que tenia que entendre que l’amistat amb els soviètics era per ells el tema principal perquè creia que no podien lluitar en una guerra amb dos fronts oberts. 

En la Batalla de Finlàndia:

Una comissió finlandesa es va traslladar a Moscou per negociar la capitulació. Les exigències russes coincidien amb el traçat de les fronteres instaurades per la pau de Nystad, firmada el 1721 amb l’imperi suec. Finlàndia hauria de cedir tota Carèlia, les seves possessions costeres en el llac Ladoga, una franja de terreny a Salla, Koivisto, Suursaari, Haapassari i la península d’Hanko. En total, 40.000 quilòmetres quadrats que deixaven a més de mig milió de persones sense llar ni propietats. Iosif Stalin només va renunciar a les mines de níquel de Petsamo, que pertanyien a una societat anònima que estava en mans del britànics, encara que en un principi havien sigut reclamades pel seu ministre Viatxeslav Mólotov. El final no es va tirar endavant per no provocar a la Gran Bretanya.