Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va escriure una carta per Benito Mussolini, que Joachim von Ribbentrop li entregaria en el dictador italià personalment el dia 10. Hitler en la carta li va defensar el seu pacte amb els soviètics, l’abandonament dels finlandesos i la no evacuació de Polònia. Li va assegurar que si hagués retirat les tropes del Govern General no hagués portat la pacificació de Polònia. En parlar-li de la reunió que havia mantingut amb Sumner Wells el 2 de març, Hitler li va prometre que res havia canviat, que seguia convençut d’atacar a l’Oest en una batalla a mort. A continuació, el dictador li va dir que no tenia cap dubte de que aquesta guerra decidiria el futur d’Itàlia perquè algun dia ell, Mussolini, hauria de combatre contra els mateixos enemics d’Alemanya, ja que el destí de les seves dues nacions estaven lligats. Per aquest fet no dubtava de que aviat hauria de combatre junts i li va prometre fidelitat.

---

El OKW va delinear el que seria més endavant l’Arma SS amb un estàndard personal, les tres divisions, els estàndards calavera, les unitats de reserva i les escoles de cadets.

---

El Govern, a través de Reinhard Heydrich, va promulgar una sèrie de decrets per la Gestapo, coneguts com els decrets sobre els polonesos, on es “reconeixia la inferioritat racial” dels polonesos a Alemanya i diferenciava les competències entre l’Exèrcit, la Justícia i el Ministeri d’Armament sobre el tracte que s’havia de tenir amb aquests ciutadans. En aquell temps hi havia molts presoners polonesos treballant als camps alemanys i no volien que els alemanys hi tinguessin contacte. Tots aquests “treballadors” polonesos havien d’estar immobilitzats i confinats. Els articles del 1 al 4 reduïen la seva llibertat de moviments a pràcticament cap i se’ls prohibia abandonar el seu lloc de treball i utilitzar els transports col·lectius. Segons els articles 6 i 7, se’ls indiciava els seus propis restaurants, bars, cinemes i se’ls prohibia assistir en els mateixos serveis a l’església que els alemanys. En l’article 7 es prohibia qualsevol relació sexual entre alemanys i estrangers sota pena de mort. Els articles, 5 i del 8 al 10, recollien intencions i mesures sobre el sabotatge i les faltes de disciplina, que serien castigades amb la màxima severitat. També es mencionava que els únics que tindrien pa i un “salari” serien per als qui treballessin satisfactòriament. Per tal d’identificar-los ràpidament se’ls va obligar a dur una placa amb la lletra P a la roba. Aquests decretes portaven la firma de Heinrich Himmler.

---

A Dresden, els nazis varen destruir la xarxa de resistència Schulze-Stein.

A Polònia:

Hans Frank va explicar en els seus caps de secció que no existia en el Govern General una autoritat superior en rang més forta que la del governador general, la seva. Frank va afegir que la Wehrmacht, la policia i les SS no exercien cap poder de comandament o d’autoritat, i va afirmar que només es limitaven a les seves funcions militars i de seguretat. També va explicar que només ells eren els únics representant d’Adolf Hitler i del Reich.

---

A Cracòvia, la Gestapo va matar d’un tret en ple carrer a un obrer polonès al que un membre de la Gestapo havia sentit taral·lejar la melodia de l’himne nacional polonès.

A la Gran Bretanya:

Els caps dels Estats Majors britànics varen revelar en un informe secret que, dels 352 canons antiaeris destinats al Cos Expedicionari britànic a França, només havien arribat 152. Dels 48 canons antiaeris lleugers que necessitava la Força Avançada d’Atac Aeri britànic a França, no n’havia pogut arribat cap. Per la defensa pròpia del país, dels 1.870 canons antiaeris que es consiraven el mínim per la defensa aèria, només n’hi havia 108 en el seu lloc, que s’havien concentrat al voltant de les bases navals i les estacions de radar.

A França:

Eduard Daladier es va queixar als finlandesos per no haver demanat oficialment tropes aliades i fer saber que les forces serien enviades sense tenir en compte les protestes noruegues i sueques.

A Finlàndia:

Carl Mannerheim va aprovar enviar immediatament a Moscou una delegació de pau.