Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A les dotze del migdia es va celebrar el Dia dels Herois en el Lichthof de l’Ajuntament de Berlín. A la primera filera de l’acte hi havia Adolf Hitler, Rudolf Hess, Joseph Goebbels, Sven Hedin, Otto Meissner, Erhard Milch, Heinrich Himmler i Julius Dorpmüller.

A Itàlia:

Joachim von Ribbentrop va arribar a Roma per parlar amb el dictador Benito Mussolini i entrevistar-se amb el Papa Pius XII. En el Palau Venècia i amb el comte Galeazzo Ciano, Von Ribbentrop li va entregar en el dictador italià la carta de Hitler del 8 de març i li explicar que el dictador alemany no creia que hi hagués pau a Europa i que estava decidit a atacar França aquell mateix any. Hitler volia atacar els francesos i els britànics amb 205 divisions. Però Von Ribbentrop sabia que els italians estaven preocupats pel pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica i va explicar-los que gràcies aquell pacte la Unió Soviètica no era un perill ni per Itàlia ni per Alemanya, ja que i tenien un acord comercial i d’amistat. Mussolini, per la seva part, li va assegurar que el seu lloc era al costat de Hitler, en la línia de foc. Von Ribbentrop llavors li va transmetre la preocupació de Hitler per les recents mesures britàniques de bloquejar el transport per mar del carbó alemany a Itàlia i li va preguntar quines eren les necessitats que tenien d’aquell mineral. Mussolini li va replicar de 500.000 a 700.000 tones mensuals. El ministre alemany li va respondre que estaven disposats a proporcionar un milió de tones al mes i li va prometre que procuraria la majoria dels vagons necessaris pel seu transport.

A la Gran Bretanya:

Sumner Welles, que havia visitat a Roma, Berlín i París i que s’havia reunir amb Hitler el 2 de març, va arribar a Londres per trobar-se amb el primer ministre Neville Chamberlain i lord Halifax per presentar-los les seves propostes de pau. Welles demanava el desarmament progressiu dels països bel·ligerants. Quan aquesta proposta va arribar a oïdes dels diferents ministres, aquests varen exclamar que no es podia confiar en Hitler.

---

El Gabinet de Guerra, presidit pel primer ministre, va decidir enviar una força britànica al port noruec de Narvik per apoderar-se d’un milió i mig de tones de mineral de ferro que esperaven allí per ser enviades a Alemanya i per ocupar els jaciments de mineral de ferro de Gällivare. A més d’aquesta operació a Narvik, que va rebre el nom clau de Wilfred, les forces britàniques també havien de desembarcar en els ports de Trondheim, Stavanger i Bergen per tal d’aturar un contraatac alemany.

A Suïssa:

A Lugano, l’oficial del servei d’intel·ligència francès, el coronel Henri Navarre, es va reunir amb Hans Tilo Schmidt, conegut sota el nom clau de H.E. o Asche al bar de l’Hotel Eden. Schmidt li va dir que el seu germà Rudolf havia assistit a una reunió de Hitler amb els seus generals el 17 de febrer en el qual s’havia aprovat una ofensiva militar a Occident que consistiria en atrapar als Aliats dins de Bèlgica.