Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Ministeri de Propaganda, Joseph Goebbels es va reunir amb l’explorador suec Sven Hedin. Només asseure’s, el ministre li va preguntar la seva opinió sobre Finlàndia, país pel qual Hedin hi tenia simpaties, i l’explorador li va respondre que a Suècia tots feien el possible per ajudar als finlandesos sense sortir de la neutralitat perquè no desitjaven entrar en guerra amb la Unió Soviètica. Quan Hedin li va voler fer veure que si no ajudaven a Finlàndia els finlandesos anirien a buscar ajudar als països occidentals, Goebbels va exclamar amb ironia que recordava les promeses que havien fet els occidentals als polonesos i va dir-li que els finlandesos el que tenien que fer era buscar una pau amb els soviètics per molt horrorosa que fos. El ministre li va confessar que ell personalment no odiava al bolxevisme, tot i que va afirmar que a Alemanya l’havien eliminat. A continuació, Hedin li va preguntar que en el cas de que Alemanya vencés a les potències occidentals i dominés Europa, si atacaria a la Unió Soviètica. Goebbels, rient, li va contestar que no podia parlar d’aquest tema. Hedin li va replicar que per aquest motiu, el d’una Alemanya governant Europa, s’havia de salvar Finlàndia de les urpes soviètiques. Goebbels, després d’escoltar els beneficis que tindria intervenir en la guerra finlandesa al costat dels finlandesos, li va confessar que el Pacte amb la Unió Soviètica era de més gran importància. En seguit, el ministre li va explicar els plans de futur d’Alemanya: una Europa dominada pels alemanys i sense guerres i amb la Gran Bretanya tal i com era abans de la guerra. Després d’assegurar-li que buscaven justícia i no venjança es varen acomiadar.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va tornar a entrevistar amb Joachim von Ribbentrop. El dictador italià li va explicar que desitjava que la Gran Bretanya i França fossin destruïdes i li va prometre que Itàlia estava al costat d’Alemanya i, per això, estaven treballant per augmentar el seu armament militar. El ministre alemany, per la seva part, li va ensenyar uns quants missatges de diplomàtics polonesos procedents de les capitals occidentals per demostrar-li que Estats Units també tenia la culpa de la guerra i li va dir que aquests documents posaven en evidència el paper dels ambaixadors nord-americans William Bullit, Joseph Kennedy i Drexel Biddle, i va acusar al president Franklin Delano Roosevelt d’estar controlat per “una camarilla jueva plutocràtica”. Von Ribbentrop també li va senyalar que Japó constituïa el contrapès que impediria que Estats Units es llencés a la guerra, tal hi com havia fet el 1917. A continuació, Von Ribbentrop va exaltar el destí comú de les seves dues nacions i va insistir en que Adolf Hitler atacaria aviat a l’Oest, derrotaria a l’exèrcit francès a l’estiu i expulsaria als britànics del continent abans de la tardor. Mussolini va romandre callat durant gran part del monòleg del ministre alemany fins que aquest va assegurar que Iosif Stalin havia renunciat a la idea d’una revolució mundial. escèptic, Mussolini li va preguntar si es creia aquesta afirmació. Von Ribbentrop es va limitar a contestar-li que no hi havia cap soldat alemany que no estigués convençut de que la guerra es guanyaria aquest any. Mussolini només hi va afegir que aquesta observació era extremadament interessant. Von Ribbentrop va sortir de la reunió molt content pensant que Itàlia entraria a la guerra al costat d’Alemanya.

A la Gran Bretanya:

Després de la declaració de principis del dia anterior, el Gabinet de Guerra britànic va donar autorització formal pel desembarcament militar a Narvik. Quan es rebés la notícia de que havia sigut un èxit s’hauria de desembarcar a Trondheim una segona força. Altres forces es mantindrien a punt per desembarcar a Stavanger i Bergen.

En els Estats Units:

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va enviar en el seu govern un memoràndum confidencial en que declarava que James D. Mooney, el vicepresident de la General Motors i que s’havia reunit amb Hitler el 4 de març, era més o menys pro-alemany. Thomsen també va informar que Mooney havia informat a Roosevelt sobre l’entrevista que havia mantingut amb Hitler i de que el dictador estava desitjós de pau i volia evitar un vessament de sang en una campanya a la primavera.