Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Colin Ross, expert alemany en assumptes nord-americans, que acabava de tornar d’Estats Units després de participar en una sèrie de conferències polítiques. Ross li va explicar que a Estats Units hi havia una tendència imperialista. Interessat en el tema, Hitler li va preguntar si aquesta tendència podria reforçar el desig nord-americà d’un Anscluss de Canadà, fet que els provocaria a enfrontar-se amb els britànics. Ross també li va comentar que molts nord-americans odiaven a Alemanya perquè a Estats Units hi havia molts jueus que lluitaven contra tot el que era alemany i nacionalsocialista. A continuació, l’expert alemany va parlar amb comentaris despectius de Franklin Delano Roosevelt. En acabar la reunió i amb Ross fora, Hitler va senyalar que Ross era un home molt intel·ligent amb grans idees.
Alfred Jodl va anotar en el seu diari que la justificació per ocupar Noruega i Dinamarca era ara més complicada per culpa de l’acord de pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, ja que tot i que privava a Gran Bretanya de tota raó política per ocupar Noruega també els privava en ells.
El Gruppenführer Gottlob Berger va fer constar que l’actitud del cap de les SA Viktor Lutze era cada cop més perillosa tant per les SS com pel Partit. Berger l’acusava de col·laborar amb la Wehrmacht per fer propaganda contra les SS i va sol·licitar vigilar-lo.
A Polònia:
Els alemanys varen donar per acabada la deportació de jueus alemanys des del port de Stettin i l’antiga ciutat fronterera de Schneidemühl, al nord-est de Berlín, cap al districte de Lublin en vagons de càrrega precintats. Els deportats eren obligat a emprendre una marxa a peu de 14 hores cap al districte polonès. 72 dels 2.000 deportats varen morir de fred.
A Itàlia:
A Roma, Joachim von Ribbentrop es va reunir un cop més amb Benito Mussolini. Abans de la trobada, el ministre alemany li va enviar un telegrama a Hitler pe dir-li que havia sigut incapaç d’obtenir un indici de les intencions del dictador italià. En la reunió, Mussolini li va dir que havia decidit entrar a la guerra al costat d’Alemanya i que només quedava fixar la data, tot i que el va avisar de que la qüestió era extremadament delicada perquè estaven en una situació financera delicada i no tenien mitjans per gastar 1.000 milions de lires diàries com feien França i Gran Bretanya. Von Ribbentrop, però, va insistir en obtenir una data per l’entrada d’Itàlia a la guerra, però Mussolini no es va voler comprometre i només li va dir que el moment arribaria quan les relacions d’Itàlia amb França i Gran Bretanya estiguessin trencades. Von Ribbentrop llavors va proposar una trobada entre ell (Mussolini) i Hitler en el Brenner a finals de març. Mussolini va acceptar. Galeazzo Ciano va escriure després de la reunió, que si Von Ribbentrop volia reforçar l’Eix ho havia aconseguit.
Però en el moment que Von Ribbentrop abandonava Roma en el seu tren especial, Mussolini, segons Ciano, es va inquietar perquè creia que havia anat massa lluny. El que realment desitjava era dissuadir a Hitler perquè no llencés la seva ofensiva i esperava aconseguir-ho en la seva entrevista a Brenner.
A Finlàndia:
Aquell va ser l’últim dia de la guerra entre els soviètics i els finlandesos, ja que aquella nit es va firmar el Tractat de Pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, on el govern soviètic va imposar unes condicions molt dures per als finlandesos. Abans de que es firmés el Tractat, l’exèrcit finlandès es va retirar en perfecte ordre i va tornar a restablir la continuïtat de la defensa per protegir la capital i impedir un avanç dels soviètics cap al nord-oest. Al vespre, en el front principal, que anava de Carèlia a la costa nord del llac Ladoga i del golf de Finlàndia, els intents soviètics de trencar el front per poc va fracassar, però en aquell moment el mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim va exigir en el seu govern que acceptés les condicions de la Unió Soviètica per un armistici. Per culpa d’aquell conflicte varen morir 200.000 soldats soviètics, la majoria pel fred, i 25.000 soldats finlandesos.
A la Gran Bretanya:
El Gabinet de Guerra va decidir que no es comuniqués en el govern noruec la intenció de desembarcar una força militar a Narvik fins que les embarcacions no arribessin al port.
A la tarda, Winston Churchill li va dir a Sumner Welles, que portava uns dies al país, que era necessari posar fi a la guerra.
Diari del Tercer Reich 