Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler volia donar l’ordre per començar l’Operació Weserübung, l’ocupació de Noruega i Dinamarca, però volia buscar una justificació per justificar l’atac. Segons Alfred Jodl, el dictador encara l’estava buscant amb insistència. 

---

Només arribar a Berlín del seu viatge a Roma, Joachim von Ribbentrop va trucar a Galeazzo Ciano per demanar-li que la trobada que havien de fer Hitler i Benito Mussolini a finals de març fos avançada al 18 de març, precisament el dia de l’aniversari del comte italià. En saber la notícia, Mussolini va exclamar que els alemanys eren insuportables. Tot i les seves crítiques va acceptar la data. Segons Ciano, Mussolini després de saber la notícia estava molt nerviós perquè fins llavors havia cregut que la guerra no es desencadenaria. 

---

Rudolf Hess va dirigir una disposició als Reichsleiter, gauleiters i alts funcionaris del Partit per donar-los instruccions per tal de que tots els funcionaris del NSDAP instruïssin a la població perquè capturessin o eliminessin a tots els aviadors enemics que s’haguessin vist obligats a fer un aterratge d’emergència. Hess també va ordenar que es donessin aquestes ordres per via oral i no escrita perquè no volia que quedés constància de que es donaven aquests tipus d’instruccions.

---

A Coblença, Heinrich Himmler es va dirigir a un grup de generals, entre ells Wilhelm Ritter von Leeb, i els hi va comentar que ell mai havia presenciat cap excés dins de l’exèrcit alemany i va assegurar que ell mai feria res del que Hitler no fos informat prèviament. Himmler va elogiar les mesures dures que havien pres per aixafar la resistència en els territoris ocupats i va defensar que el programa racial del règim era necessari per garantir el futur del Reich. 

---

Otto Meissner feia 60 anys i ho va celebrar amb una recepció en el Castell de Bellevue. Entre els convidats hi havia Erhard Milch i l’explorador suec Sven Hedin. Meissner, Hedin i Milch es varen reunir en privat. Milch estava feliç pel final de la Batalla per Finlàndia i va donar les gràcies a l’explorador pels consells que havia donat els últims dies. Hedin va dir-li que ell no havia fet res important i que les seves converses no eren suficientment pròximes a Moscou perquè haguessin pogut influir. Milch li va respondre que era cert, però li va explicar que tenien bons contactes amb l’Ambaixada soviètica. El Generaloberst li va confessar que aviat rebria informació molt important, però que ara no estava autoritzat per explicar-li. 

En la guerra finlandesa:

A Moscou, el govern finlandès i el govern soviètic van firmar el Tractat de Moscou que posava fi a la guerra entre els dos països. Mentre es firmava el tractat, a Finlàndia les tropes soviètiques i finlandeses estaven combatent cos a cos en el centre de la ciutat de Viipui però, a les 11 del matí, els combats varen cessar en tots el fronts. Els 105 dies de guerra deixaven entre les files finlandeses 25.000 morts i uns 43.000 ferits i, entre les files soviètiques, 250.000 morts i 400.000 ferits. Més del 50% del milió de soldats mobilitzats. Un dels artífex perquè es firmés aquest Tractat va ser el mariscal Carl Mannerheim, que va convèncer en el seu govern de la necessitat d’acceptar les condicions dels soviètics. Pràcticament tot l’istme de Carèlia i els territoris finlandesos de més el nord varen caure en poder dels soviètics.

A la Gran Bretanya:

Quan els britànics varen tenir notícia de que havia acabat la guerra finlandesa es varen replantejar el seu pla per desembarcar en els ports noruecs.