Dilluns:

A Itàlia:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el dictador Benito Mussolini a Brenner, els Alps, a la frontera entre Alemanya i Itàlia. Quan els trens dels dos dictadors varen entrar a la petita estació fronterera estava nevant. En el vagó especial del dictador italià, Hitler li va explicar que el pacte que havia obtingut amb la Unió Soviètica era purament tàctic, tot i que satisfactori, i que solament Itàlia era la seva aliada. Tot i això, li va lamentar que Itàlia no hagués amenaçat a les forces aliades perquè creia que hagués pogut evitar la guerra, però entenia que el país encara no estava preparat per entrar en un conflicte d’aquelles característiques. Li va afirmar que la sort d’Itàlia estava lligada a la d’Alemanya i, per aquest fet, li va demanar la seva ajuda per aniquilar a la Gran Bretanya. Per Mussolini l’oferta era molt interessant, però volia conservar la seva posició neutral ja que havia rebut pressions per part dels britànics i del president Franklin D. Roosevelt. A continuació, Hitler va informar-lo de que estava preparant un atac als Països Baixos i a França i li va demanar el seu suport. Mussolini va acceptar-ho i li va dir que comprenia la impossibilitat de continuar neutral fins el final de la guerra. A canvi, però, va demanar que ajudés a Itàlia en la seva industria militar, ja que per culpa d’això no li podia posar una data en que entraria en la guerra i li va preguntar si podia diferir l’ofensiva. Hitler li va contestar que acabaria els preparatius militars en tres o quatre mesos, però li va assegurar que quan hagués aixafat els seus enemics seria el moment per Itàlia d’intervenir activament a França i a canvi li garantia convertir-se en l’amo del Mediterrani. També preveia que Gran Bretanya es veuria obligada a negociar la pau. Mussolini li va contestar que quan Alemanya hagués fet un avanç victoriós, ell intervindria immediatament, però el va avisar de que si l’avanç alemany era lent ell hauria d’esperar. Hitler durant la reunió li va descriure amb tot detall la seva victòria sobre Polònia.

Tot i la bona sintonia entre els dos dictadors, Hitler li va amagar el seu pla de conquerir Escandinàvia i el seu desig de conquerir l’est d’Europa. Mussolini, que va sortir disgustat de la reunió perquè havia pensat dir-li moltes coses i en canvi havia estat callat tota l’estona, li va exagerar el potencial i l’efectivitat del seu Exèrcit, que en realitat era bastant més dèbil del que va exposar en aquells moments. El dictador italià, que va tornar immediatament a Roma un cop acabada l’entrevista, va dir en privat que els alemanys eren insuportables. Hitler, per la seva part, va tornar a Berlín.

En el Vaticà:

Aquell dia es va celebrar una reunió entre el Papa Pius XII i el representant de Roosevelt a Europa, el sots-secretari d’Estat Sumner Wells, on varen veure clarament que la pau no era possible a Europa.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va firmar un acord entre França i la Gran Bretanya per col·laborar amb l’administració de les seves respectives colònies.

---

Winston Churchill es va queixar en el Gabinet de Guerra que en el país es tenia la sensació de que mentre els alemanys llançaven bombes ells llançaven pamflets.