Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Jodl va observar que alguns oficials de la Marina es mostraven contraris a l’operació d’ocupació a Noruega i creia que necessitaven ser motivats perquè en breu haurien d’ocupar el país.

A Polònia:

El Diari de Lódz va publicar un article en el qual s’afirmava en to burlesc que “Edward Smigly-Rydz no els hi havia ensenyat res als jueus, mentre que l’estimat Hitler els havia ensenyat a treballar”.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Paul Reynaud va viatjar a Londres per exigir en el govern britànic que es llancés una operació per ocupar Noruega. En aquella mateixa trobada varen arribar a un acord per no firmar la pau o un armistici per separat. Neville Chamberlain va demanar valor i determinació per adoptar mesures actives. La seva primera proposta va ser llançar mines al riu Rin perquè flotessin aigües avall. La seva segona proposta va ser que es prenguessin mesures per impedir que Alemanya obtingués mineral de ferro de Suècia. Creia que s’havia de bloquejar la ruta en un moment determinat amb un camp de mines, fet que obligaria a les embarcacions carregades de mineral sortir a mar obert, on es trobarien una esquadra naval britànica. Chamberlain, com també havia fet Reynaud, va proposar atacar els camps petrolífers soviètics de Bakú per tal de que Alemanya no hi pogués accedir. Les tres propostes varen ser aprovades.

A França: 

El govern francès va expulsar l’ambaixador soviètic del seu país perquè havia enviat un telegrama de felicitació a Iosif Stalin per l’acord entre Alemanya i la Unió Soviètica, i per haver qualificat de bel·licistes als francesos i els britànics.