Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A la Cancelleria, Adolf Hitler es va posar molt content en ser informat de la reunificació de les tropes entre Oslo i Drontheim. Reunit amb els seus col·laboradors més propers, entre ells Alfred Rosenberg i Walter Hewel, Hitler els va dir que ja tenia pensat construir una futura autopista a Drontheim. Després de dinar, el dictador es va asseure a la seva butaca, al costat del piano, i va començar a explicar els combats que s’havien lliurat els últims dies. La conversació de continuació va girar al voltant de la qüestió nòrdica i Hitler va parlar de la diferent manera de tractar als ferits alemanys a Polònia i a Noruega. Rosenberg va afegir-hi que tenia ganes d’eliminar la democràcia als països escandinaus per fer tornar a reaparèixer el caràcter germànic. Hitler llavors va criticar als funcionaris, tot i que va evitar jutjar el Ministeri d’Afers Exteriors.
A Polònia:
A la nit, els jueus de Lódz varen ser obligats a quedar tancats al gueto de Lódz, a la part nord de la ciutat. El gueto albergava a 162.000 de les 220.000 persones que formaven part de la població jueva de Lódz. D’aquesta manera els alemanys varen començar la seva política de guetos a l’Est.
Els alemanys varen acabar amb el grup paramilitar de la resistència polonesa més conegut, el del major Henry Dobrzansi, conegut com Hubal.
A Noruega:
Els alemanys varen bombardejar Namsos, on s’havien replegat les tropes aliades. A partir de llavors, els primers contingents Aliats varen començar a repatriar-se a la Gran Bretanya.
En els Estats Units:
Samuel Harden Church, el president del Carnegie Institute, va publicar en el New York Time una recompensa de 1.000.000 de dòlars en metàl·lic a qui entregués a Hitler a la Societat de Nacions sa i estalvi amb l’objectiu d’evitar més basament de sang i noves atrocitats en la guerra. L’oferta només era vàlida durant el mes de maig.