Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler, que aquest el va informar del comportament dels jueus a Polònia. El líder de les SS li va assegurar que els jueus rics aconseguien no treballar com estava estipulat gràcies a que pagaven a altres perquè fessin aquells treballs. Durant aquell dia, Hitler també es va reunir amb Josef Terboven.
El dictador, però, igual que la seva cúpula militar, va rebre notícies alarmants d’Holanda que avisaven de que els holandesos havien suprimit permisos, havien evacuat a la població, havien tallat carreteres… Davant la pregunta de si tenien que endarrerir més l’ofensiva a Occident, Hitler va deixar clar que no volia esperar més. Hermann Göering, però, es va mostrar partidari d’endarrerir-la com a mínim fins el 10 de maig. Hitler es va mostrar dubitatiu i nerviós a la vegada, però va tenir que acceptar-ho, tot i que va deixar clar que no l’endarreria més.
Ràpidament es va emetre dins de l’Exèrcit l’ordre de llançar l’atac en el front occidental pel 10 de maig, ja que es preveia un període de bon temps. Al mateix temps, es va enviar un emissari del Ministeri d’Afers Exteriors a Holanda per entregar-li a la reina Guillermina una nota personal del govern alemany explicant els fets que portarien a l’exèrcit alemanya a creuar territori holandès i es convidava a la reina a ordenar al seu Exèrcit que permetés l’entrada de les tropes alemanyes i a ella se la invitava a quedar-se al país. L’emissari va ser detingut només creuar la frontera.
Himmler, per la seva part, també es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar de la situació en el Govern General i, sobretot, dels jueus. El ministre va assegurar que els jueus eren un “rebuig” i per tant se’ls havia de tractat amb “una disciplina de ferro” i només podien existir tancats, ja que, en paraules del ministre, contaminaven la moralitat.
Després de que l’haguessin obligat a quedar-se contra la seva voluntat a Hartzwalde des del 28 d’abril i de prohibir-li viatjar a Holanda, Felix Kersten, que tenia les línies telefòniques tallades, va rebre per primer cop una trucada i va ser per informar-lo que es dirigís d’immediat a Berlín per reunir-se amb Himmler. El líder de les SS el va rebre molt amablement i li va demanar perdó per aquell incident de feia dies, tot i que li va assegurar que no havia tingut més remei i que aviat ho entendria.
A la Gran Bretanya:
A Londres, a la Cambra dels Comuns va continuar i acabar el debat del dia anterior on es va parlar de la crisi de Noruega després de que fracassessin els desembarcaments i es veies clarament la debilitat del govern britànic. Després d’una votació en que només 81 dels 213 representants varen donar suport a la gestió del primer ministre Neville Chamberlain, inclús 33 conservadors varen votar contra el govern i altres 65 es varen abstenir i tots els representants del Comitè de Vigilància també varen votar-hi en contra, els conservadors varen tenir que pactar amb els laboristes, que varen demanar la dimissió de Chamberlain. El primer ministre dimitiria el 10 de maig.
Un resum del Servei Secret britànic, preparat pel Ministeri de Guerra a Londres, afirmava que encara no hi havia cap senyal de que fos imminent una invasió alemanya a Bèlgica o a França, tot i que s’esperaven algunes accions en el futur. Les disposicions alemanyes, s’advertia en l’informe, li permetrien actuar contra Holanda en qualsevol moment, en resposta a un avís amb el mínim d’antelació.
A la Unió Soviètica:
El general Semyon Timochenko va substituir al mariscal Kliment Vorochilov com Alt Comissari de Defensa. Timochenko, Boris Shaposhnikov i Grigori Kulik varen rebre aquell dia el títol de mariscal de la Unió Soviètica.