Dijous:

El dia anterior a l’ofensiva d’Occident:

Després de rebre a primeres hores del matí uns informes meteorològics favorables, en el despatx d’Adolf Hitler a la Cancelleria del Reich es va anunciar en el cercle més proper del dictador que aquella tarda es faria un viatge secret amb el seu tren, l’Amerika. Molts dels que varen pujar en aquell tren, com Heinrich Hoffmann, no en sabien el destí. Alguns varen creure que es dirigien a Noruega per inspeccionar les tropes; Otto Dietrich creia que es dirigiren a les drassanes d’Hamburg. En realitat es dirigien a la frontera alemanya de l’Oest, a prop de Münstereifel, Bèlgica, a Felsennest, en el nou quarter general de Hitler, passant per Colònia via Celle i Hannover després d’haver passat Hamburg per despistar.

A les cinc de la tarda va sortir l’Amerika d’una petita i retirada estació de Finkenkrug, una petita estació a Grunewald, a les afores de Berlín. A dalt al tren, Hitler va anunciar en els seus comandants que esperava aconseguir la victòria més famosa de la història. Durant tot aquell dia els comandants varen analitzar gran quantitat d’informació secreta, procedent en part d’uns documents de l’exèrcit britànic capturats a Noruega, que els proporcionaven detalls sobre l’ordre britànic. A més, varen desxifrar els missatge de ràdio xifrats que s’intercanviaven el Ministeri de Guerra francès i les forces militars franceses situades al llarg de la frontera. Els alemanys a partir de llavors coneixien les disposicions i les característiques de les forces aliades. 

A les nou del vespre, es va tornar a informar a Hitler, que estava de molt bon humor, de que la previsió meteorològica era satisfactòria i, seguidament, quan varen arribar a la ciutat de Hannover, va ordenar atacar a Holanda, Bèlgica i Luxemburg amb la paraula en codi de Danzig i llavors va dir textualment: 

L’ofensiva acaba de començar.

Després de mitjanit, el tren va canviar de vies a prop de Hannover. Per la seva part, per despistar, Joseph Goebbels va assistir aquella tarda en el Teatre Estatal de Berlín a una representació del drama del dictador Benito Mussolini, Cavour. Al mateix temps, el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, estava escrivint un informe oficial per justificar la violació de la neutralitat belga i holandesa.

---

Preparant l’ofensiva, a la nit, mentre a l’aeròdrom de Colònia-Osteheim, a pocs quilòmetres de la frontera holandesa, l’activitat s’incrementava i les tropes alemanyes varen entrar a les fronteres d’Holanda, Bèlgica i Luxemburg per preparar la invasió. L’aviació alemanya va llançar paracaigudistes per ocupar les industries holandeses, i les tropes aerotransportades varen ocupar les fortificacions i els ponts de Bèlgica.

Per la seva part, els Aliats van cometre uns errors impressionants: l’exèrcit belga va incrementar els permisos de dos a cinc dies al mes, a més, l’estratègic fort belga sobre el canal Albert es va comprovar que el canó d’avís estava avariat i no es va fer res per solucionar-ho. Els francesos tampoc es varen quedar curts en errors; fins un 15% dels soldats de primera línia francesos estaven de permís i el general René Prioux, comandant del seu Cos de Cavalleria, es trobava a 80 quilòmetres per darrere de les línies per fer pràctiques de tir al blanc. A part, l’Estat Major Aliat va assistir a una nova festa de gala en el Teatre Bobino de París en benefici de la Creu Roja. Però alguns ja sabien què passaria i la Gran Duquessa Carlota de Luxemburg va marxar cap a França davant la imminent invasió alemanya. Els holandesos també estaven avisats després de que el dia anterior enxampessin l’emissari del Ministeri d’Afers Exteriors alemany amb una carta per la reina Guillermina on se li demanava permís per l’entrada de les tropes alemanyes. Per aquell incident, Wilhelm Canaris va dirigir les culpes cap a Von Steengracht d’Afers Exteriors, però el cap de l’Abwehr li va demanar a Wilhelm Keitel que no li expliqués res d’aquell afer ni a Hitler ni a Joachim von Ribbentrop. 

---

A la nit, Hans Oster i l’agregat militar holandès a Berlín, el coronel G. F. Sas, varen sopar junts a la capital. Oster li va confirmar que Hitler havia donat l’ordre definitiva d’atacar a l’Oest a primera hora del dia següent i el va avisar de que no hi hauria un canvi d’última hora. Després de sopar, Oster es va apropar al quarter general del OKW en la Bendlerstrasse. Sas, per la seva part, va prevenir a l’agregat militar belga i després va marxar a la seva delegació per trucar a La Haia per avisar-lo de que es preparessin per l’endemà.

En el Reich:

A Alemanya:

El comissari Ulrich Greifelt va confessar en un decret que un dels objectius més importants que s’havien d’aconseguir a l’Est alemany seria “netejar” els territoris alemanys de l’Est incorporats de persones de raça estrangera. Per Greifelt, aquest era el principal problema des del punt de vista de la política de poblament que el Comissionat del Reich per l’Enfortiment del Germanisme havia de resoldre en els Territoris Orientals Incorporats.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen detenir aleatòriament a jueus que es trobaven en el carrer de Nowy Swiat.

A l’Atlàntic:

El U-110 comandat per Julius Lemp va ser danyat pels destructors britànics Bulldog i Broadway. Quan la tripulació va evacuar el submarí varen deixar-hi sense destruir els llibres de codis, missatges xifrats, mapes i una Enigma completa en el seu estoig de fusta, amb la idea de que s’enfonsés amb el submarí. Però, per desgràcia pels alemanys, els britànics varen recuperar el material i, sense saber-ho, el comandant del Bulldog, Joe Baker-Cresswell, havia aconseguit una gran victòria. Quan a la Gran Bretanya es va saber que la Royal Navy havia capturat una màquina de xifrat intacte, els serveis secrets no s’ho podien creure.

---

El destructor Kelly, després d’haver-se retirat de Noruega, va ser atacat per un submarí alemany i va quedar inutilitzat, tot i que va sobreviure. Varen morir 27 membres de la seva tripulació. El seu capità, lord Louis Mountbatten, el va retornar a través del Mar del Nord i va tornar a navegar i combatre.

A la Gran Bretanya:

A Londres, després d’una reunió al matí dels líders conservadors Neville Chamberlain, lord Halifax i Winston Churchill per decidir qui havia de ser el nou primer ministre després de que el dia anterior el Partit Laborista demanés la renúncia de Chamberlain per continuar en la coalició per governar, lord Halifax va renunciar a ser-ho i varen sortir de la reunió sense que hi hagués un nou primer ministre. Llavors, el rei Jordi VI va cridar a Churchill perquè formés un nou govern.

Chamberlain encara tenia l’esperança d’aguantar-se al poder, però els seus companys de Partit tenien clar què havia de passar. Lord Salisbury es va entrevistar aquell dia amb lord Halifax per demanar-li la dimissió de Chamberlain i un govern que representés a tot els partits. 

A França:

Mentre els alemanys ho tenien tot a punt per atacar, aquell matí Paul Reynaud es va dirigir al despatx del president de la República, Albert Lebrun, per anunciar-li que crearia un gabinet de crisi. En tornar al seu despatx va convocar una sessió d’emergència del seu Gabinet, que s’havia de celebrar en el seu despatx del Ministeri d’Afers Exteriors, en el Quai d’Orsay. En la reunió va admetre errors comesos a Noruega i va demanar substituir al general Maurice Gamelin com a comandant en cap de les forces franceses. Eduard Daladier no va tardar en protestar i li va recordar que els britànics eren qui lideraven l’ofensiva a Noruega. Però Reynaud estava decidit en posar fi al Gabinet i els va demanar que acceptessin la seva decisió, tot i que no volia que es fes públic fins que es formés un nou govern i ell ho pogués anunciar.

Aquella nit, Reynaud va assistir a un sopar organitzar per l’ambaixador nord-americà William Bullit, que acabava de tornar de Washington, a la seva residència de la Place d’Ilèna. La conversa de l’àpat va girar sobre la possibilitat de que els alemanys els ataquessin durant el transcurs d’aquell any. El ministre d’Armament, Raoul Dautry, estava convençut de que no, posició que no va compartir el governador de la Banque de France, Pierre Fournier.