Dissabte:
La Batalla per França:
Continuant amb l’ofensiva del dia anterior, els alemanys aquest cop varen utilitzar la seva nova estratègia militar, al bombardeig en picat amb els avions Stuka, que va ser utilitzat tant en les seves batalles a Holanda, França i Bèlgica. Així, protegits pels Stuka, els tancs pesats alemanys es varen llançar a l’atac seguits per tancs lleugers i per la infanteria motoritzada. Paracaigudistes i tropes aerotransportades, precedint l’avanç de l’exèrcit de Terra, desorganitzaven les línies de comunicació, destruïen els ponts i minaven les carreteres.
A Holanda:
Les tropes alemanyes varen penetrar el país tot i les inundacions provocades pels holandesos per endarrerir l’avanç alemany. A l’altra banda, l’exèrcit holandès va proporcionar una ferotge resistència, tot i que es trobava en una situació caòtica, fet que va permetre la fugida de la reina Guillermina i del govern holandès. Per ajudar als holandesos, aquella tarda va arribar a Tilburg el 7º Exèrcit francès del general Henri Giraud, que provenia del Canal de la Mànega. Però, tot i la resistència, els soldats alemanys van entrar a la ciutat de Liege, on la població va quedar atemorida en veure aquells soldats amb els uniformes verds.
El govern britànic va preguntar a l’antic kàiser Guillem II, exiliat des de l’any 1919 a Doorn, si volia refugiar-se a la Gran Bretanya, però l’antic kàiser va rebutjar la proposta i poques hores després Doorn va ser envaïda pels alemanys.
El capità Krass, del regiment Leibstandarte, va travessar amb els seus homes aquell matí el riu Ijssel i va penetrar 60 quilòmetres en territori holandès i va tornar amb un centenar de soldats holandesos capturats. Krass va ser el primer de la campanya en ser condecorat amb la Creu de Ferro.
A Bèlgica:
Les tropes belgues es dissolien ràpidament i era evident que no es podia defensar de l’atac alemany. A dos quarts de cinc de la matinada, les primeres unitat del 6º Exèrcit del comandant Walter von Reichenau, que provenien del nord, no varen poder creuar el riu Mosa perquè els belgues havien aconseguit destruir el pont que el creuava. Però, poc després, els alemanys ho varen aconseguir, tot i que els Aliats varen enviar un esquadró de bombarders Fairey Battle de la Força Aèria belga a destruir els ponts del Canal Albert en el riu Mosa. D’immediat, la defensa antiaèria del 6º Exèrcit i la Luftwaffe varen frustrar els plans dels Aliats fent-los perdre sis avions. En una altra sortida de la RAF contra una columna de soldats alemanys, només un Fairey Battle de vuit va sobreviure i va poder tornar a la seva base, tot i que ho va aconseguit amb moltes dificultats. Més al sud, en els boscos de les Ardenes, el Grup d’Exèrcits A del comandant Gerd von Rundstedt, compost per 45 divisions, 5 divisions panzer i 3 motoritzades, estaven a punt per llançar una operació per acabar amb els francesos, concentrats al nord de França.
Els defenses belgues varen aconseguir fer-se fort en búnquers sobre un turó proper al petit poble fronterer de Martelange. Però de seguida es varen veure sorpresos pels atacants alemanys i varen tenir que retrocedir.
En el fort d’Eben-Emael, l’eix de la defensa de Bèlgica i la clau de la defensa de Lieja, considerat inexpugnable i que els propis Aliats el consideraven més potent que la línia Maginot o que la línia Sígfrid, era durament atacat després de que el dia anterior els alemanys havien començat la forta ofensiva. A les set del matí, un destacament de sapadors del 51º Batalló d’enginyers, que prèviament havien creuat el canal Albert amb un bot pneumàtic, va contactar amb el tinent d’enginyers Rudolf Witzig. A mig matí va arribar-hi el gruix de la infanteria i els paracaigudistes de Koch varen ser rellevats. El major Jean Fritz Lucien Jottrand, el comandant d’Eben Emael, que havia perdut des del primer moment la iniciativa per una possible defensa, va aconseguir prolongar la resistència fins a dos quarts de dues del migdia, hora que el fort va quedar envoltat de tancs alemanys. A aquesta hora, després d’escoltar-se una trompeta, es va obrir la porta principal del fort i en va sortir un soldat belga amb una bandera blanca. La porta ja no es va tancar més. D’aquesta manera els alemanys varen aconseguir capturar el fort i dos dels tres ponts de la zona, desbloquejant d’aquesta manera el camí cap al sud en el pas de les Ardenes. A la nit, un comunicat especial del OKW anunciava que el fort Emael havia sigut conquerit gràcies a un nou mètode d’atac.
Després de la victòria, Adolf Hitler es va dirigir al front belga per premiar i felicitar a les seves unitats Fallshirmjeagers (paracaigudistes) que havien participat en la batalla i captura del fort. El líder alemany va concedir creus de ferro i de Cavaller, i els va agrair durant una hora el sacrifici que havien fet.
A França:
A la nit, el comandant Maurice Gamelin, en veure’s desbordat, va delegar els seus poders sobre els exèrcits britànics i belga en el general Alphonse Georges perquè aquest subdelegués poders en el general Gaston Henri Billotte.
A Luxemburg:
Els alemanys varen acabar de controlar les zones del sud de Luxemburg que encara no havien sigut controlades. D’aquesta manera Luxemburg va quedar sota control alemany.
En el bàndol alemany:
Hitler va reunir el seu petit Estat Major i els seus col·laboradors en el seu búnquer. Des de dalt del búnquer, el dictador va anunciar amb veu ferma que aquell mateix matí havia començat la campanya de França. Hitler estava molt content del seu nou quarter amb la seva instal·lació rudimentàries.
Erwin Rommel, comandant de la 7º Divisió Panzer, li va escriure eufòric a la seva esposa Lucie per dir-li, que fins el moment tot anava de meravella i li va afegir que estava molt avançat respecte als seus veïns.
En el Reich:
A Alemanya:
Des de Berlín, Joseph Goebbels es va encarregar d’emetre missatges radiofònics perquè els escoltessin els francesos. Els locutors d’aquests missatges es feien passar per patriotes francesos que es declaraven descontents amb el seu govern francès i no negaven els rumors de l’existència d’armes secretes alemanyes o la pràctica alemanya de disfressar paracaigudistes com a soldats amics. Aquells missatges varen portar la confusió i la desconfiança als francesos.
Com a revenja per la invasió alemanya, l’aviació britànica va bombardejar algunes ciutats alemanyes de la regió de Mönchengladbach.
A la Gran Bretanya:
Aquell matí el govern britànic va saber que la Luftwaffe estava bombardejant amb intensitat la base aliada de Harstad, al nord de Narvik, al mateix temps que les tropes alemanyes, aprofitant el Pacte Mólotov-Ribbentrop, eren traslladades per ferrocarril des de Leningrad fins a Murmansk, com a part d’un possible atac en forma de pinça per penetrar en el nord de Noruega. Winston Churchill va ordenar traslladar les tropes de Harstad fins el sud, a Mosjöen, on seguia resistint una petita guarnició britànica, tot i que els caps dels Estats Majors pensaven que no hi havia suficients tropes per defensar aquella zona.
A Londres, a Bletchy, els investigadors britànics varen aconseguir un important avanç en el desxiframent de missatges secrets alemanys a través de la màquina codificadora Enigma.
A l’Àsia:
Les forces britàniques i franceses varen ocupar les colònies holandeses.
Diari del Tercer Reich 