Dimecres:
En la Batalla per França:
A França:
Tres cossos blindats alemanys avançaven ràpidament cap a l’oest de França sembrant el caos en la defensa francesa després de creuar el riu Mosa el 13 de maig. Però Adolf Hitler no volia que els Panzer avancessin tan ràpid i va demanar en dues ocasions en el general Heinz Guderian frenar l’avanç. En aquells moments, Guderian ja es trobava a Montcornet. Per la seva part, el comandant Gerd von Rundstedt va ordenar en el comandament de tancs no passar més enllà del riu Mosa, tot i que aquell dia el 41º Cos blindat de Georg-Hans Reinhardt el va creuar. La raó d’aquella frenada dels tancs alemanys era que tenien que esperar subministraments i reforços de la infanteria. Al vespre, els tres cossos blindats alemanys es dirigien cap a l’oest sense trobar resistència, ja que les forces del general Jean Flavigny estaven al sud de Sedan.
Per la seva part, els francesos estaven tan mal organitzats que quan el general Bruneau, que comandava la 1º Divisió blindada amb 200 carros i 7.000 soldats d’elit, va rebre l’ordre d’atacar a les forces d’Erwin Rommel pel seu flanc, no tenia els suficients dipòsits de gasolina per proveir als seus blindats. Amb aquestes mancances, les tropes de Rommel, que havien travessat el Mosa en el poble de Denée, varen poder travessar les posicions franceses i avançar cap a l’oest. Al vespre, 65 carros francesos havien sigut destruïts i havien mort 24 francesos. Rommel només va perdre 30 carros de combat.
Per tal de mitigar l’ofensiva alemanya, en el coronel Charles de Gaulle li varen permetre aplicar les seves idees militars que havia defensat els últims anys i que anaven en contrast amb les de l’Estat Major francès, ja que defensava els carros de combat com una arma ofensiva. La seva 4º Divisió Blindada va ser enviada a la regió de Laon amb la missió de sostenir la línia defensiva fins que un nou exèrcit francès pogués avançar. Però la desfeta era inevitable davant la falta d’efectius francesos. A la nit , l’Alt Comandament a Vincennes, descordinat i molt poc actiu durant la jornada, va trucar al prefecte de la policia de París, Roger Langeron, per preguntar-li quants policies motoritzats i camions tenia a la seva disposició per enviar-los al front. Langeron li va contestar que només tenia disposava d’un centenars de policies motoritzats.
Aquell dia, després de perdre els últims dies moltes unitats aèries, els Aliats varen poder tornar a reprendre els atacs aeris.
A la matinada, el govern francès va conèixer de primera mà tot el desastre patit pels exèrcits de Charles Huntziger i Andre Corap. Després d’examinar la situació, Paul Reynaud va demanar que Philippe Pétain tornés a França per dirigir l’Exèrcit. A la nit, el general de divisió Pujo es va dirigir en avió a Espanya per fer tornar a Pétain, que ocupava el càrrec d’ambaixador de França a Madrid.
Poc després de les sis de la matinada, Reynaud, que residia en la Place du Palais-Bourbon, va rebre una trucada del ministre Edouard Daladier, que li va admetre que tot estava perdut perquè la ruta cap a París estava oberta i res podia impedir que els alemanys hi arribessin. Al cap d’uns minuts va tornar a trucar Daladier per informar-lo de que la situació havia millorat una mica i que els alemanys havien evacuat alguns pobles al sud de Sedan.
A dos quarts de vuit del matí, Reynaud va parlar per telèfon amb Winston Churchill, que estava a Londres i encara dormir en aquell moment, per dir-li que havien sigut derrotats i que el front de Sedan estava trencat. El primer ministre francès, que havia tornat a redactar el què havia de dir en anglès, li va demanar que renunciessin a continuar lluitant, però el seu homòleg britànic va fer tots els possibles per tranquil·litzar-lo i li va demanar que no es deixés enganyar pels missatges aterradors.
A les nou del matí, Reynaud va tornar a rebre una trucada de Daladier per explicar-li la situació de forma més calmada. Més tard, Reynaud es va reunir amb l’ambaixador William Bullit en el Quai d’Orsay per demanar-li que li comuniqués a Franklin Delano Roosevelt la gravetat de la situació. Bullit li va respondre que el President era conscient de la situació, però que no podia entregar-li els avions militars que desitjava perquè no era factible materialment. Reynaud llavors va insistir amb els destructors nord-americans i Bullit va transmetre a Washington aquesta petició. Més tard i en un missatge personal al president nord-americà, l’ambaixador va demanar dotze destructors i 54 vells bombarders de patrulla. El Departament d’Estat li va respondre que aquesta sol·licitud havia de ser presentada al Congrés i per una sèrie de raons no era oportú. També li varen comunicar que no tenien destructors per cedir-los.
A dos quarts de nou de la nit, Maurice Gamelin va trucar a Daladier en el palau de l’Eliseu i acompanyat per Bullit per comunicar-li la derrota francesa després de que hagués fracassat la línia defensiva al llarg del Mosa, al sud de Namur. El ministre, incrèdul, es va posar fet una fúria i va començar a cridar que no era possible i que s’havia equivocat. Gamelin el va avisar de que s’havien vist vehicles blindats alemanys molt a prop de Laon i a les afores de Reims, a no molts quilòmetres de la capital. Daladier li va exigir un contraatac, però el general en cap li va dir que ja era impossible per la falta d’efectius.
Abans de reunir-se amb Reynaud, Bullit també va jugar les seves cartes i a tres quarts de nou del matí es va reunir amb el nunci papal, Valerio Valeri, perquè comprengués la situació militar francesa i li va demanar que utilitzés la seva influència sobre el papa Pius XII perquè pressionés a Benito Mussolini per tal de que intervingués. L’ambaixador volia que el Papa amenacés al dictador italià amb l’excomulgació e cas de que declarés la guerra. Valeri li va explicar que el Sant Pare feia tots els possibles per mantenir Itàlia al marge del conflicte i li va dir que demanava una cosa impossible, ja que l’excomunió ja no tenia importància. La conversa va pujar de to fins al punt que Valeri li va recordar que ell no sempre havia sigut un antifeixista com ara es declarava. Després d’un final tens, els dos varen expressar el seu desig d’una victòria final francesa.
Davant dels rumors de la població de que havien vist paracaigudistes a París, Le Figaro va afirmar que París no havia sigut visitat pels paracaigudistes. El diari atribuït el rumor a la caiguda d’un globus d’observació. També la població parisenca treia les seves pròpies conclusions de per què s’estava produint aquella desfeta impensable dies enrere i el gran senyalat era el general Corap i el seu exèrcit. Alguns senyalaven inclús que el general havia sigut sotmès a un consell de guerra i executat, o que ja s’havia suïcidat. També es va culpar al clandestí Partit Comunista per la seva propaganda antinacionalista.
Les dones de nacionalitat alemanya es varen tenir que presentar davant les autoritats franceses en el Vélodrome d’Hiver, davant al Quai de Grenelle. Un cop dins, les dones internades ja no en podien sortir. Les que tenien fills petits varen quedar exemptes i varen poder tornar a casa.
A Bèlgica:
Una panzerdivision, que el dia anterior s’havia topat amb l’Exèrcit de Corap mentre fugia, va pràcticament eliminar per complet a aquell Exèrcit després d’un intens bombardeig. Els exèrcits alemanys avançaven sense treva i assassinaven a civils i destruïen als hospitals.
A Holanda:
A les onze del matí, després de que el general H. G. Winkelmann, el comandant en cap de les forces holandeses, hagués demanat el dia anterior en els seus homes que abaixessin les armes, els holandesos van firmar la capitulació, tot i que en el Front Dyle-Breda els Aliats continuaven resistint al Grup d’Exèrcits B alemany. Encara que pràcticament ja no hi havia res a fer, aquella nit varen continuar desembarcant tropes britàniques en el port holandès de Ijmuiden, en un últim intent per ajudar a la resistència holandesa. Al mateix moment que desembarcaven els britànics, sis autobusos plens procedents d’Amsterdam varen arribar al port per fugir cap a la Gran Bretanya. Transportaven a 200 jueus, la gran majoria nens, guiats per l’holandesa Geertruida Wijsmuller. Molts d’aquells nens eren jueus alemanys que havien arribat a Holanda abans de la guerra.
Mentre Holanda capitulava, a Londres es va constituir el govern holandès a l’exili, que va mantenir el control sobre les colònies ultramarines.
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler va ordenar en un memoràndum aprovat per Hitler, que a l’est d’Europa s’havien de procurar identificar el màxim de grups ètnics per acabar amb el “perill de que aquestes persones poguessin aconseguir arribar a ser una classe dirigent”. Durant un tractament, Himmler li va confessar en el seu doctor Felix Kersten que havia d’interrompre immediatament totes les relacions amb la família del líder industrial Friedrich Flick perquè podria danyar la seva reputació si sortia a la llum que era amic d’un enemic de l’Estat i un “traïdor” del nacionalsocialisme. Himmler li va assegurar que tenia proves irrefutables de que les indústries de Flick es dedicaven al sabotatge, i que el propi Flick ho havia ordenat. En quan acabés la campanya a França, Flick i la seva esposa serien enviat en un camp de concentració. El doctor li va respondre que no creia que Flick fos un traïdor, però Himmler li va explicar que les seves fonts eren fiables. A continuació, Himmler li va exigir que l’acompanyés al front, ja que l’endemà es dirigiria amb el seu tren, el Sonderzug Heinrich, a prop de la frontera belga.
A la nit, la RAF va bombardejar amb 99 avions les àrees industrials de la conca del Ruhr i les estacions ferroviàries. L’atac no va tenir èxit, però els avions varen tornar sans i estalvis.
A la Gran Bretanya:
Churchill va enviar un telegrama al president Franklin Delano Roosevelt per advertir-lo que els alemanys havien fet miques als països petits i que esperava que no ataquessin a la Gran Bretanya des de l’aire amb paracaigudistes i tropes aerotransportades. També el va informar de que s’estaven preparant per una possible invasió alemanya.
El Focke Wulff 200 Condor que els britànics havien capturat el 9 d’abril va ser camuflat i registrat a BOAC com G-AGAY.
A Noruega:
La Legió Estrangers francesa va capturar Bjerkvik i va fer 70 presoners.
En els Estats Units:
A la nit, Roosevelt va proposar, per tal de passar per alt una de les clàusules de la Llei de Neutralitat, de dur els avions nord-americans a la frontera de Canadà fins arribar a Terranova, on podrien embarcar cap a la Gran Bretanya.
A Califòrnia va obrir les seves portes el primer McDonald’s, el restaurant de menjar ràpid creat pels germans Maurice i Richard McDonald.
Diari del Tercer Reich 