Dijous:
En la Batalla per França:
A Bèlgica:
Continuant avançant, les tropes alemanyes varen ocupar totalment Flandes i les tropes del general Heinz Guderian varen arribar a Marle i Dercy, a 88 quilòmetres de Sedan. Durant aquell dia només varen avançar 64 quilòmetres, però la superioritat alemanya era tant gran que fins i tot els primers bombarders estratègics alemanys varen aconseguir sobrevolar el sud de la Gran Bretanya. Els francesos, per la seva part, s’enfonsaven; el 9º Exèrcit d’Andre Corap tenia greus problemes i fins aquell dia les tropes de Henri Billotte no varen reaccionar.
Heinrich Himmler amb el seu equip de treball, entre ells el doctor Felix Kersten, es va dirigir a prop de la frontera belga amb el seu tren, el Sonderzug Heinrich, per seguir les batalles de més a prop.
A França:
Poc després de mitjanit, Paul Reynaud va rebre una trucada del seu ministre de l’Interior, Henri Roy, que el va informar que el prefecte d’Aisne l’havia informat de que la situació a Laon era confusa i que la ciutat estava plena de soldats francesos en retirada, mentre que les unitats blindades alemanyes voltaven a prop. Reynaud es va dirigir aquella nit al Ministeri de l’Interior, en la Place Beavau, per reunir-se amb part del seu govern i alts càrrecs militars com Maurice Gamelin. Els militars varen descriure-li en el primer ministre la delicada situació militar en que es trobaven. Gamelin va informar que els alemanys estaven a 20 quilòmetres de Laon i que ell, en qualitat de general en cap, declinava tota responsabilitat sobre París. Les tropes d’Erwin Rommel ja havien penetrat 80 quilòmetres en territori francès, direcció a Cambrai. A la nit, les forces de Rommel varen recórrer a tota velocitat la carretera de Solre-le-Chateau, direcció a Avesnes.
En tornar al seu despatx del Ministeri d’Afers Exteriors, Reynaud va rebre una carta del general Pierre Héring, el governador militar de la capital, present també a la reunió, que va aconsellar en el govern que fugís, en excepció dels ministeris encarregats de la Defensa, juntament amb alguns membres de la Cambra de Diputats del Senat. El primer ministre no va tardar en informar al seu Gabinet de la carta, així com els dos presidents de les dues cambres: Jules Jeanneney i Edouard Herriot. També en va informar a l’ambaixador nord-americà William Bullit, que aquest es va comprometre a informar-ne de fora urgent al president Franklin Delano Roosevelt. Finalment es va decidir que els poders públics continuessin a París mentre no existís una amenaça immediata de ser fets presoners. Tot i això, el Ministeri d’Afers Exteriors ja havia donar l’ordre de cremar la correspondència política en el jardí del Ministeri.
El matí va tenir lloc una nova reunió del Comitè de Guerra presidida per Reynaud i Georges Mandel, en la qual es va deixar constància que es trobaven en una situació crítica. Quan va entrar Héring, visiblement cansat, es va queixar de que París estigués en una situació tan vulnerable davant l’enemic i va mostrar el seu malestar per no saber dels plans de l’Alt Comandament. Minuts més tard varen entrar a la reunió Edouard Daladier i Raoul Dautry, ministre d’Armament, seguits pel ministre d’Obres Públiques Anatole de Monzie, que aquest va protestar davant la proposta de Reynaud de disposar de camions públics per traslladar els departaments ministerials i les dues cambres legislatives perquè considerava que abandonar París significava acceptar la derrota. Monzie tampoc va estar d’acord amb la idea de Herriot d’informar a la població de la greu situació militar perquè volia evitar que els parisencs abandonessin la ciutat en manada. Finalment es va acordar treure de la capital els equipaments essencials (com l’equip de Fréderic Joliot que investigava una reacció en cadena amb l’aigua pesada) i les reserves d’or de la nació. Debatent si treure o no als parlamentaris de París, Daladier els va prometre que ell, el ministre de Defensa, de l’Armada i de l’Aire serien els últims en marxar. Dautry els va explicar a continuació com havien de destruir ponts i carreteres amb els explosius que tenien. Reynaud va acabar la discussió dient que el lloc del govern era a París, inclús sota un violent bombardeig enemic. El Gabinet només hauria de fugir a l’últim minut per evitar la seva captura. Gamelin va trucar llavors des del quarter general per comunicar-los que ja no podia garantir la seguretat del govern a París després de mitjanit. En aquells moments, els ministres varen contemplar com es cremaven en el patí interior els arxius del Ministeri d’Afers Exteriors, a pocs centenars de metres de la Cambra de Diputats. Durant tota la tarda, els diplomàtics es varen tancar als seus despatxos per destruir els documents més confidencials. A la nit va ser cancel·lada l’ordre de destruir els arxius i el personal del Ministeri d’Afers Exteriors, que havia començat a abandonar la capital cap al riu Loira, va rebre l’ordre de tornar. A les vuit del vespre, Reynaud va fer públic que el Govern no abandonaria París. Aquest dia va ser conegut com El dia del Gran Ensurt.
Més tard va tenir lloc la sessió conjunta del Senat i del Parlament en el Palais -Bourbon, la seu de la Cambra Baixa, en el qual Reynaud hi va pronunciar un breu discurs en el qual va prometre que “la debilitat seria castigada amb la mort”.
A les quatre de la tarda, Reynaud i el seu govern juntament amb militars com Gamelin o François Darlan es varen reunir amb el primer ministre britànic Winston Churchill, que visitava França per primer cop des de que havia sigut nomenat primer ministre, a Quai d’Orsay. El primer ministre britànic anava acompanyat per assessors militars com John Dill o el general Hastings Ismay. Abans d’arribar a la capital francesa havia ordenat començar l’Operació XD, un atac a Escalda.
Ja a la capital francesa, el varen avisar de que la batalla estava perduda i li varen explicar que a la ciutat francesa de Laon, la capital del districte d’Aisne, a un centenar de quilòmetres de Paris, les tropes franceses es retiraven i les unitats alemanyes motoritzades patrullaven per la zona. El primer ministre va escoltar amb atenció les explicacions de Gamelin sense deixar de fumar un dels seus havans a la vegada que veia des de la finestra la fumerada que hi havia a fora de les grans fogueres en les quals es cremaven els arxius més compromessos. En tenir el torn de paraula, Churchill es va limitar a dir que s’aferressin a les seves posicions i va demanar sobretot resistir a la línia Anvers-Namur, però Reynaud el va informar que ja havien perdut Namur. En preguntar-li a Gamelin on eren les reserves estratègiques, el comandant en cap de l’exèrcit francès li va respondre que no n’hi havia cap. Gamelin va aprofitar la preguntar del primer ministre per demanar-li que enviés a França sis esquadrilles de caces britànics, a més de les quatre que ja estaven al país i de les altres quatre a les que el Gabinet de Guerra havia promès aquell matí. Churchill li va senyalar que les seves pròpies defenses aèries britàniques estaven en perill, ja que només disposaven de 39 esquadrons per la seva pròpia defensa, quatre dels quals ja s’havien destinat a França.
Veient la terrible situació en què es trobaven, després de la reunió Churchill va dur a Reynaud a sopar en el seu domicili on s’allotjava i allí li va prometre que enviaria les 10 esquadrilles d’avions de caces per reforçar les defenses, i li va assegurar que la Gran Bretanya mai es rendiria, que l’ajuda dels Estats Units era pròxima i que es guanyaria la guerra. Churchill no va tenir més remei que enviar un telegrama al seu Gabinet de Guerra per dir-los que no quedaria bé històricament rebutjar les sol·licituds franceses i que si no ho feia seria una ruïna. A la nit, el Gabinet de Guerra va acordar que tres esquadrilles més, amb base a Gran Bretanya, treballarien a França des de la matinada fins el migdia, i que després serien substituïdes a la tarda per tres esquadrilles més. Tot i això, el comandant Hugh Dowding va ordenar que totes les seves esquadrilles britàniques a França tornessin a Gran Bretanya.
Després de la trobada, a falta de deu minuts per les deu de la nit, Reynaud va enviar un telegrama a Beirut per invitar a Maxime Weygand a traslladar-se a París per substituir a Gamelin. A més de Gamelin, després de la derrota de les Ardenes els francesos varen substituir el comandant del 9º Exèrcit Andre Corap pel general Henri Giraud. Churchill per la seva part es va retirar a la seva Ambaixada per passar-hi la nit, a la Rue du Faubourg Saint-Honoré.
Daladier va redactar un informe per l’Alt Comandament en el qual va sol·licitar una avaluació de les operacions militars fins aquella data i una previsió del futur. El document va arribar al quarter general de Vincennes, on hi regnava la confusió. Vincennes va tardar dos dies en respondre al ministre i l’informe va ser poc precís.
A Bèlgica:
Després de que Churchill posés en marxa l’Operació XD, a Anvers dos oficials britànics, el tinent Cadzow i el tinent Wells, varen llançar a Escalda 150.000 tones de combustible.
En els Estats Units:
En el Congrés de Washington, el president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs on va dir que coneixia la preocupació del poble nord-americà de no voler entrar en guerra i va prometre que vetllaria per no entrar-hi. Tot i la seva neutralitat, el President va demanar en el Congrés la fabricació de 50.000 avions de guerra a l’any, començant la seva fabricació immediatament.
Diari del Tercer Reich 